L’estudi de l’Agència de Residus de Catalunya fet l’any 2014 i  basat en enquestes personalitzades en els establiments de diferents tipologies, estima en 1.177 milions d’unitats el total de bosses de plàstic amb nanses d’un sol ús lliurat pels establiments comercials l’any 2012, que representen 7.500 tones de plàstic.

De la lectura i anàlisi presentat per l’ARC, la Fundació destaca també que el comerç urbà, el petit comerç de proximitat, ha augmentat el consum de bosses en un 7,8%, la qual cosa s’atribueix al fet que molts comerços continuen lliurant les bosses gratuïtament: el comerç urbà reparteix el 90,6% de bosses de plàstic amb nanses d’un sol ús consumides l’any 2012.

Pel que fa a la reducció del consum de bosses de plàstic a les grans superficies, el descens s’atribueix al fet que el cobrament de la bossa s’ha estès a diverses cadenes de supermercats i ha contribuït a contenir el consum desmesurat de bosses. Des de la Fundació Prevenció de Residus i Consum s’interpreta aquests resultats com a limitats, comparat amb altres països que aplicant mesures més efectives (taxa, prohibició) han assolit millors resultats i en menor temps. A més, el pagament (que no la taxa) no és una mesura pedagògica, ja que només visualitza el cost econòmic que li representa a l’establiment i discrimina el petit comerç.

Un altre aspecte preocupant és, segons la Fundació ” l’increment del 71% de les bosses oxobiodegradables l’any 2012 respecte l’any anterior”. Aquestes bosses de plàstic tan habituals darrerament contenen additius químics que les fragmenten en petits bocins a major velocitat, la qual cosa facilita la seva dispersió a l’entorn causant contaminació al medi ambient (boscos, rius, platges, mar…).

Cal anar més enllà dels acords voluntaris amb els establiments
Per la Fundació Fundació Prevenció de Residus i Consum i la Plataforma Catalunya Lliure de Bosses, la situació actual mostra que si volem avançar en una reducció efectiva de les bosses d’un sol ús cal anar més enllà dels acords voluntaris amb els establiments. Per això la petició de la campanya Catalunya Lliure de Bosses continua demanant: que el Govern de la Generalitat de Catalunya reguli el consum de bosses de plàstic a Catalunya a partir de l’aplicació d’una taxa ecològica de 0,20 €/bossa que gravi les bosses d’un sol ús com a mesura dissuasiva de la seva producció i consum. Proposem que reverteixi en un Fons Econòmic de Prevenció de Residus per a campanyes de prevenció de residus, promovent les alternatives reutilitzables (carretó, cabàs, bosses plegables…).

La Fundació justifica la necessitat d’aplicar mesures efectives per combatre el consum abusiu, i fàcilment evitable, de bosses té el suport de la societat civil, i recorda la consulta pública que realitzà la UE l’estiu de l’any 2011, en la que més del 70% dels europeus deia estar  a favor de la prohibició de les bosses
de plàstic. De fet, molts països regulen el consum de bosses d’un sol ús aplicant diverses mesures amb bons resultats de reducció de bosses. Per exemple Irlanda, mitjançant l’aplicació d’una taxa ambiental dissuasiva de 20 cèntims d’euro per bossa de plàstic, va aconseguir reduir el 90% del consum
de bosses en tan sols 3 mesos. O Formentera, que des de l’1 de gener d’enguany ha entrat en vigor la prohibició de les bosses de plàstic (incloent les
oxobiodegradables) i, en el cas de distribuir bosses biodegradables, els establiments han de cobrar un preu mínim de 10 cèntims d’euro per cada
bossa biodegradable.

Des la Fundació Prevenció de Residus i Consum es demana al Govern català i als grups parlamentaris que apliquin amb valentia aquestes mesures eficaces per anar més enllà dels acords voluntaris i es reconeix el moment actual com una bona oportunitat per a incorporar-ho en el nou Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020 (PRECAT20) de l’Agència de Residus de Catalunya, que està en
fase d’exposició pública fins el 7 de març.

La Fundació conclou que si volem avançar cap a l’estratègia “Europa 2020”, Catalunya ha de fer un ús eficient dels recursos i combatre l’abandonament de residus a l’entorn, que sovint acaben al mar (littering marí). En aquest sentit la reducció decidida del consum de bosses de plàstic contribuiria a assolir aquest
objectiu.