Les emissions de C02 produïdes pel transport (34%) constitueixen el percentatge més alt d’emissions relatives de C02 a l’Estat Espanyol (font:Adaptat d’EU E&T 2009, citada l’estudi). La resta d’emissions venen produïdes en un 31% per la generació d’energia, en un 24,3% per la indústria, i en un 9,7% per les llars i serveis (encara hi ha un 0,9% d’altres). D’acord amb aquestes dades, resulta força lògic pensar que la implantació del vehicle elèctric ha de contribuir en gran part a la reducció d’emissions, un repte que l’estudi -coordinat per Joan Pallissé i realitzat per CIRCUTOR i la UPC- recomana, malgrat els handicaps tecnològics que encara hi ha respecte a les bateries que han de garantir les càrregues i a la infraestructura necessària per abastir de forma permanent un parc mòbil creixent de vehicles elèctrics. Segons l’estudi «tot i l’existència d’alguns problemes tecnològics no podem deixar passar l’oportunitat i ens hem de posicionar» respecte als vehicles elèctrics i a les tecnologies que els possibiliten. En aquest sentit, però s’assenyalen encara dues mancances importants: «el retard en el sector de l’electroquímica i les noves bateries, i el problema associat al preu-prestacions dels vehicles elèctrics. Però són moltes les oportunitats», conclou.
A modus de conclusió, l’estudi destaca dues necessitats importants: recerca i desenvolupament en el camp de les bateries, i suport i recolzament de l’Administració, tant pel que fa a la creació de normatives que regulin els usos del vehicles elèctrics com pel que fa a ajudes en la compra d’aquests vehicles per parts dels usuaris.
L’estudi surt a la llum mentre el el Ministeri d’Indústria prepara el Pla Integral del Vehicle Elèctric. La redacció d’aquest Pla és un dels objectius principals del «Memoràndum per a l’impuls del vehicle elèctric a Espanya» promogut pel govern i secundat per una quarentena d’empreses i industries dels sectors de l’automoció, l’energia, les infraestructuras elèctriques i les noves tecnologies.
