El debat l’ha obert la presidenta del Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic, Montserrat Termes, que a l’abril va lliurar al Govern la primera proposta de pressupostos de carboni
M.V. Termes, que considera que els pressupostos són una “eina clau”, “tècnicament viable” i “socialment justa” i ha lamentat que es presentin amb retard respecte a les previsions establertes a la Llei del canvi climàtic, ha explicat que el document del comitè d’experts proposava una reducció d’emissions del 42% per a l’any 2030 i del 67% per al 2035. Així mateix, Termes ha assegurat que els pressupostos són un “punt de partida indispensable” i que “calen canvis estructurals en tots els sectors” per “garantir un futur viable per a Catalunya i les futures generacions”.
A continuació, ha pres la paraula la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, que ha qualificat els pressupostos lliurats pel Govern, que estableixen una reducció del 31% de les emissions abans del 2030, de proposta “ambiciosa, raonable i possible” que fixa “objectius assumibles” per poder “viure, moure’s i produir d’una manera sostenible”. La consellera ha explicat que el 2023 Catalunya es va situar per primera vegada per sota de les emissions emeses el 1990, però ha advertit que aquesta dada, “tot i que és positiva”, “no és suficient”, motiu pel qual, ha dit, cal marcar un “rumb clar” que distribueixi la responsabilitat en aquesta reducció a escala sectorial.
En el debat hi han intervingut Jordi Munell (Junts), Ester Capella i Montse Bergés (ERC), Eva García (PPC), Javier Ramírez (Vox), Jéssica Albiach i Lluís Mijoler (Comuns), Dani Cornellà (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Andrea Zapata (PSC-Units).
Junts, ERC i els Comuns han expressat el seu suport als pressupostos, però han lamentat que la proposta del Govern, que han qualificat de “poc ambiciosa”, no es correspongui amb la del comitè d’experts, i han insistit en la necessitat que puguin ser fiscalitzats. La CUP-DT s’ha sumat a aquestes crítiques i ha expressat que donarà suport a la proposta feta pel comitè d’experts. El PSC-Units ha destacat el caràcter “pioner a escala estatal” dels pressupostos, que considera “ambiciosos i realistes”. El PPC ha lamentat que el Govern hagi presentat aquests pressupostos i no “els que Catalunya necessita i demana”, i ha expressat el seu vot contrari al text, com ho ha fet també Vox, que considera els pressupostos una “farsa”. Finalment, AC ha anunciat que la formació s’abstindrà perquè els pressupostos s’han redactat “d’esquena al teixit productiu”.
Acabat el debat, cada grup parlamentari pot presentar ara una proposta de resolució amb tres punts com a màxim. Aquesta tarda la Mesa haurà d’admetre a tràmit les propostes, i els grups podran presentar-ne de transaccionals fins dijous al migdia. A la tarda de dijous, la cambra debatrà i votarà les propostes, incloent-hi una votació sobre l’aprovació dels pressupostos.
Sol·licitud d’alteració de l’ordre del dia
A l’inici del ple, el portaveu Junts, Salvador Vergés, ha demanat alterar l’orde del dia per debatre la sol·licitud de compareixença urgent del president de la Generalitat, Salvador Illa, presentada pel seu grup arran del brot de pesta porcina. Aquesta alteració l’haurà d’aprovar el Ple després que la Mesa, en la reunió prevista per a aquesta tarda abans de la represa de la sessió, admeti a tràmit aquesta sol·licitud i també la del mateix president de la Generalitat amb què demana comparèixer.
Preguntes als consellers
El brot de pesta porcina també ha estat present en les preguntes als consellers del Govern, punt amb què ha començat la sessió plenària. El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha respost les preguntes de Junts i la CUP-DT sobre aquesta qüestió.
Durant la sessió de control els consellers també han respost les preguntes dels grups sobre les polítiques de seguretat (Vox), la planificació energètica (ERC), la situació de la llengua catalana (ERC), les mesures per fer més eficient, àgil i propera la gestió pública i per respondre als reptes socials, econòmics i tecnològics (Comuns), el model d’atenció ciutadana a l’Alt Pirineu i Aran (PSC-Units), les polítiques d’adquisició d’habitatges (PSC-Units), el malbaratament de recursos públics per mitjà del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (AC), la xarxa ferroviària (Junts), les polítiques laborals (Junts) i el fet que el 65% dels detinguts el 2024 siguin estrangers (Vox).
La sessió de control al president de la Generalitat es farà divendres a les 16.30 hores, ja que Illa és aquests dies a Mèxic amb motiu de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, que té Barcelona com a ciutat convidada d’honor..
Com és habitual, el president, Josep Rull, ha obert la sessió plenària informant, en compliment de la Moció 111/XII, sobre les operacions de rescat a la Mediterrània i les polítiques d’acollida de migrants, que, segons les dades oficials de l’Organització Internacional de les Migracions, 1.704 persones han mort o desaparegut aquest any a la Mediterrània.
El president també ha informat, en compliment de la Moció 78/XV, sobre la seguretat i la salut en l’àmbit laboral, que setanta-cinc persones han mort aquest any a conseqüència d’un accident laboral, i ha expressat el reconeixement de la cambra a tots aquests treballadors
El Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic celebra l’aprovació dels primers pressupostos de carboni per a Catalunya
El 3 de desembre de 2025, la Sra. Montserrat Termes Rifé, Presidenta del Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic (CECC) de Catalunya, va obrir el debat del Ple del Parlament de Catalunya sobre els primers pressupostos de carboni per a Catalunya al Palau del Parlament, presentant la proposta elaborada pel CECC. Finalment, el 4 de desembre, el Ple va aprovar els pressupostos de carboni per a Catalunya per al quinquenni 2026-2030, basats en la proposta presentada pel Govern.
Els pressupostos de carboni són una eina de planificació que marca la quantitat màxima de gasos amb efecte d’hivernacle que cada sector econòmic de Catalunya podrà emetre per tal d’assolir la neutralitat climàtica l’any 2050, desglossats en quinquennis d’acció. Aquest mes de desembre, el Parlament de Catalunya ha aprovat per primera vegada uns pressupostos de carboni totals, concretament per al quinquenni 2026 i 2030, amb unes emissions màximes totals de 161,6 milions de tones de CO₂ equivalent (MtCO2 eq). El desglossament sectorial d’aquests pressupostos de carboni marca la proposta de reducció d’emissions de cada sector per a l’any 2030 respecte a les de l’any 1990. Els sectors que han de fer major esforç són el de l’energia, que haurà de reduir les emissions un 50%, i el dels residus, que haurà de reduir un 57% les seves emissions respecte a les de 1990. Els segueixen el sector dels serveis i el de la indústria, amb unes reduccions del 45% i el 33%, respectivament. El sector residencial haurà de reduir un 29% les emissions, el sector de l’agricultura i la ramaderia un 22%, i el sector del transport un 19%, també respecte als nivells de 1990. Aquests valors significarien assolir una reducció total del 31,3% l’any 2030 respecte a 1990.
L’aprovació dels primers pressupostos de carboni per a Catalunya és un fet històric, pioner a l’Estat espanyol, i és un pas endavant en la lluita per fer front al canvi climàtic a Catalunya.
Malgrat que els pressupostos de carboni aprovats són menys ambiciosos que els proposats pel Comitè d’Expertes i Experts, el CECC celebra que s’hagi posat en marxa aquest mecanisme, que ha de servir com a punt de partida per planificar la transició climàtica, i així orientar les polítiques sectorials. Sense uns pressupostos de carboni, no hi hauria un marc clar d’acció ni capacitat de fiscalització. La neutralitat climàtica és un gran repte que només serà possible gràcies a l’acció conjunta i coordinada de tots els agents socials.
El CECC també celebra que la proposta de resolució insti al Govern a modificar la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, per especificar el procediment d’aprovació dels pressupostos de carboni i que aquests es converteixin en límits legals i vinculants. El CECC considera que és especialment remarcable que els pressupostos de carboni haurien de ser vinculants per tal de comprometre l’acció de l’actual Govern, com també de les legislatures futures. Les i els membres del CECC esperen que s’aprovin els pressupostos de carboni per al següent quinquenni 2031-2035 sense dilació, i que això contribueixi a fer créixer l’ambició climàtica per poder assolir un futur pròsper per a Catalunya.
Els pressupostos de carboni 2026-2030 aprovats fixen per primera vegada un límit màxim d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que no podrà superar les 161,6 milions de tones de CO₂ equivalent durant el quinquenni
En data 4 de desembre de 2025, el Ple ha aprovat, amb 68 vots a favor (PSC-Units, ERC i Comuns), 11 en contra (Vox) i 56 abstencions (Junts, PPC, CUP-DT i AC), els primers pressupostos de carboni presentats pel Govern en compliment de la Llei del canvi climàtic. Els pressupostos, pioners a l’Estat, preveuen per al període 2026-2030 una reducció del 31% respecte al 1990 de les emissions contaminants per a tots els sectors econòmics del país.
Per assolir aquest objectiu, els pressupostos preveuen per al proper quinquenni les reduccions de gasos d’efecte hivernacle següents: per al sector de la gestió de residus, una reducció del 57%; per al de l’energia, del 50%; per al dels serveis, del 45%; per al de la indústria, del 33%; per al residencial, del 29%; per al de l’agricultura i la ramaderia, del 22%, i per al del transport, del 19%.
