[foto]
El director general de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya, Sergi Tudela, i el director general d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana, Antonio Quintana, s’han reunit avui a Sant Carles de la Ràpita (Baix Ebre), juntament amb representants sectorials, per analitzar la situació de la pesca mediterrània i proposar l’adopció de mesures urgents al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA).
Ambdues administracions han coincidit en la necessitat de demanar a l’Estat un pla de viabilitat per al conjunt de la flota mediterrània que prevegi una sortida viable per a la modalitat d’arrossegament, però també per a la flota d’encerclament o la d’arts menors, ja que el sector pesquer és un tot interrelacionat que sustenta una xarxa de confraries, llotges, sistemes de compra i distribució, etc.
A la reunió, s’ha constatat que l’aplicació del reglament europeu de gestió de la pesca d’arrossegament, aprovat l’any 2019, està reduint de manera molt dràstica les jornades de pesca disponibles, la qual cosa fa perillar la viabilitat socioeconòmica del sector i amb ella la seva continuïtat a termini mitjà. Per això, les dues administracions reclamen que l’Estat lideri a Brussel·les una reforma del reglament europeu en el sentit d’allargar el període de transició cap a l’explotació sostenible, perquè passi de l’any 2025 a l’any 2030. El reglament europeu és necessari perquè cal recuperar les poblacions de peixos del Mediterrani, però cal una major gradualitat per poder salvar els dos elements clau de l’equació: peixos i pescadors alhora. Segons el director general de Pesca de Catalunya, “pretendre reconduir 30 anys de crisi en 4 anys no és realista i deixarà pel camí el sector pesquer”. També demanen que s’elimini la distinció entre pesca costanera i pesca de fondària, que és aliena a la realitat mediterrània.
Però no totes les vies de solució passen per Europa; administracions i sectors de Catalunya i la Comunitat Valenciana reclamen també a l’Estat la reforma de l’ordre que regula l’assignació dels dies de pesca, ja que consideren que tensiona el sistema. Aposten per eliminar el sistema actual que considera les jornades de pesca com a drets d’accés al recurs pesquer en favor d’un model de regulació de l’activitat pesquera anual basat en mesures tècniques. Així mateix, proposen al MAPA la revisió i posada al dia de la normativa sobre potència de motors. I, en tot cas, sol·liciten un marc clar d’ajuts al sector que li permeti de fer aquest trànsit cap a la sostenibilitat bo i compatibilitzant la reducció de la pressió pesquera amb la viabilitat socioeconòmica de les explotacions. També demanen que la reducció per part del Ministeri de jornades de pesca siguin subvencionades pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) o bé amb ajuts de l’Estat.
Respecte de la pesca d’encerclament, recorden el compromís pendent de la Secretaria General de Pesca del MAPA d’impulsar un pla de gestió per a la pesca del peix blau, que passa per un moment molt delicat a causa del mal estat de les poblacions de seitó i sardina. Pel que fa als arts menors, pateixen la delicada situació del calador litoral, el més fràgil de tots. Una major assignació de quota de tonyina per part de l’Estat els permetria reduir la pressió sobre aquest calador alhora que els asseguraria uns ingressos vitals.
