Fins al 7 de març, l’equip liderat per Conxita Àvila ampliarà les línies d’estudi iniciades en projectes anteriors a l’Antàrtida. Obrirà noves vies d’investigació per analitzar els canvis en les interaccions ecològiques; avaluar les transformacions en la biodiversitat; determinar experimentalment l’acidificació i la biomineralització; quantificar les escombraries marines -en especial, els plàstics- en la columna d’aigua, en el sediment i en els invertebrats bentònics, i integrar a l’estudi els vincles entre els diversos agents relacionats amb el canvi ambiental.
Aquesta expedició “Challenge té com a objectiu analitzar i descriure experimentalment les pressions humanes i els perills naturals que desafien el bentos marí antàrtic. Amb aquesta finalitat, es vol determinar com factors com ara l’augment de la temperatura o l’acidificació de l’oceà afecten organismes bentònics seleccionats, com es veuen afectats els canvis en les interaccions ecològiques i l’ecologia química, així com la simbiosi, les malalties o l’aparició d’espècies invasores”, explica la professora Conxita Àvila, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
Amb el suport del vaixell de recerca oceanogràfica BIO-Hespèrides, l’equip està fent diverses immersions per estudiar el bentos antàrtic -els organismes que habiten en el fons marí-, recollir mostres i fer estudis experimentals en els equipaments científics in situ. També està previst fer servir un vehicle submarí no tripulat dirigit per control remot (ROV) i aplicar-hi diverses tècniques -com la xarxa d’arrossegament per al mostreig de la superfície de l’oceà o manta trawl- per estudiar les característiques dels ecosistemes antàrtics.
La integració dels resultats del projecte Challenge en el coneixement general previ sobre la península Antàrtica i les àrees més properes generarà un enorme conjunt de dades i d’informació útil per a la comunitat científica internacional
En aquest context, l’aplicació de l’avaluació del bon estat ambiental (GES) permetrà establir un sistema de descriptors i indicadors per proposar una definició operativa de GES per a aquesta àrea antàrtica.
D’aquesta manera, es disposarà d’una eina d’interès potencial per avaluar possibles activitats addicionals en el continent antàrtic. Les campanyes dirigides per la catedràtica Àvila en regions antàrtiques -Ecoquim, Actiquim, Distantcom i Bluebio- han contribuït a perfilar un mapa més detallat de la biodiversitat en ecosistemes extrems, amb la descoberta de noves espècies d’invertebrats marins i la identificació de productes d’origen marí amb interès potencial en farmacologia, entre altres contribucions.
Challenge
A més de la la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, en el projecte Challenge també hi col·laboren equips de l’empresa NO-LOGO Projecte, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), la Universitat de Cadis, l’Institut de Química Biomolecular (ICB-CNR) i l’Estació Zoològica Anton Dohrn (SZN) d’Itàlia, la Universitat de la República (Uruguai), la Universitat de Duisburg-Essen (Alemanya) i la Unitat Subaquàtica dels Mossos d’Esquadra de Catalunya.
