Els contenidors d’Humana recullen 4.770 tones de tèxtil usat a Catalunya al 2021

L'entitat sense ànim de lucre Humana ha recuperat durant l'any 2021 l'equivalent a 19 milions d'articles de roba que podran allargar-ne la vida útil mitjançant la reutilització i el reciclatge.Tanmateix, el sector continua amb un gran problema i és que només s'hi recull el 10% què es desestima a les llar catalanes. La venda de segona mà es dispara i creix el 52% en les botigues Humana en el darrer exercici. La recollida selectiva del residu tèxtil augmenta el 7,5% i confirma la recuperació del servei.

La recollida selectiva del residu tèxtil per part d’Humana Fundación Pueblo para Pueblo ha augmentat un 7,5% a Catalunya al 2021. Així es desprèn del balanç realitzat per l’entitat, que l’any passat hi va recuperar 4.772 tones de tèxtil usat per a donar-los una segona vida amb un benefici ambiental i social. La reutilització del tèxtil és clau per a l’economia circular i la creació d’ocupació verda, per això aquesta organització aposta des de fa 35 anys per donar una segona vida als articles de roba que no s’utilitzen. 

L’entitat sense fi de lucre va recuperar 4.772 tones l’any passat per 4.440 de l’exercici anterior, la qual cosa es tradueix en un increment del 7,5%. El residu tèxtil (roba, calçat, complements i tèxtil de llar) es diposita en els 1.500 contenidors situats en la via pública, gràcies a acords amb ajuntaments, entitats i empreses privades, o bé en les botigues de moda secondhand de la Fundació. 

[foto]

Les tones recuperades equivalen a 19,3 milions de peces que són classificades a la planta de preparació per a la reutilització que Humana té a l’Ametlla del Vallès, al Vallès Oriental

La major part d’aquesta roba tindrà una segona vida: el 50% es pot reutilitzar i més del 35%, reciclar. “Estem satisfets de l’increment, que respon a una inèrcia natural en el nostre àmbit; tanmateix, les xifres no oculten que el sector té un problema i és que encara es recupera poc residu tèxtil”, afirma Àgata Soler-roig, responsable de l’àrea de Recollida d’Humana a Catalunya. 

El 40% de la roba que tenim als armaris no s’utilitza en tot un any i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) calcula que es generen anualment 166.000 tones de residu tèxtil; cada ciutadà llença aproximadament 20 quilos de roba, de mitjana. Malauradament, els gestors autoritzats només en recuperen una petita part: segons dades del 2020, la recollida selectiva representa el 10,6% del total de residus tèxtils provinents del consum a les llars (2,3 kg per habitant i any). La resta acaba a la fracció resta, per tant en un abocador o en una incineradora. “La recollida selectiva de roba té un gran potencial per a garantir-ne una segona vida: el 50% se’n pot reutilitzar i més del 35%, reciclar. Per això és important que es dipositi en un contenidor de roba; resulta obvi, però gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat”, indica Àgata Soler-roig.

La reutilització del tèxtil contribueix a la reducció de les emissions de CO2: per cada kg de roba recuperada (i que no acaba en un abocador per a ser incinerat) s’evita l’emissió de 6,1 kg de CO2, segons un estudi de la Federació Humana People to People. Les 4.772 tones recuperades l’any passat a Catalunya han evitat l’emissió de 29.114 tones de CO2. A aquest benefici ambiental cal afegir-ne el social: és la creació d’ocupació verda, Humana genera un lloc de treball per cada 30 tones de tèxtil recollit. A més, els recursos que se n’obtenen es destinen a iniciatives socials: després de més de tres dècades d’activitat, tres milions de persones s’han vist involucrades als programes de desenvolupament que Humana du a terme als països del Sud de la mà de contraparts o socis locals; són projectes centrats en la formació de professors de primària, l’impuls de l’agricultura sostenible o la lluita contra el VIH/SIDA, entre altres accions. 

Encara es llença molta roba a l’abocador 

El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, va visitar la planta de preparació per a la reutilització del tèxtil d’Humana a l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) el passat mes de novembre. “La gestió del residu tèxtil és un repte importantíssim, encara més en un paradigma d’economia circular. A l’abocador encara hi ha un munt de residu tèxtil que probablement es podria haver reduït moltíssim amb un consum responsable i dipositant-lo als contenidors adequats per a fer-ne una acurada recollida selectiva”, va afirmar Peraire, que va estar acompanyat per la directora de l’àrea d’Economia Circular de l’ARC, Pilar Chiva; i el cap del Departament de Prevenció i Eficiència dels Residus, Alfred Vara.

Els reptes del sector a curt i mig termini

El sector de la gestió del residu tèxtil té al davant un escenari de creixement potencial, tenint en compte aquests factors: La nova Llei de Residus i Sòls Contaminats estableix objectius ambiciosos a les entitats locals en relació a la prevenció, recollida, preparació per a la reutilització, reciclatge i valorització de residus. Entre altres accions, determina que tots els municipis hauran d’establir una recollida separada per al residu tèxtil abans del 2025 (avui dia no hi estan obligats), la qual cosa impulsarà la recuperació. Aquesta nova norma, que s’ha d’aprovar a curt termini, prohibeix la destrucció d’excedents no venuts de productes tèxtils. Aquests excedents hauran de destinar-se primer a canals de reutilització, com la donació, i “quan això no sigui possible, a la preparació per a la reutilització”.

En un termini màxim de tres anys des de l’entrada en vigor de la Llei de Residus hauran de desenvolupar-se iniciatives que derivaran en un o diversos sistemes de Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP). Aquells que posin els productes tèxtils en el mercat deuran, dins de tres anys, assumir-ne els costos i la gestió de residus que genera el seu producte, com ja existeix per a altres fraccions.Millorar la ràtio de recollida selectiva, que no arriba a l’11% del residu generat als domicilis, passa per incrementar el número de contenidors a la via pública (la proporció actual és d’un contenidor de tèxtil per cada 4.700 habitants i la idònia és d’un per cada 1.000 o 1.500) i per altres mesures que el complementin principalment en les grans ciutats (porta a porta, recollida sota demanda o en determinats locals comercials).

És ideal convertir el residu post-consum que no pot ser reutilitzat en fibres tèxtils o filatura reciclada amb la qual produir part de nous teixits. Però és un procés costós: la tecnologia existeix, però el cost d’obtenir aquestes fibres reciclades encara no és competitiuEl

Pacte per a la Moda Circular del Tèxtil
a Catalunya té com a objectius la disminució significativa de la generació de residus tèxtils i l’increment del percentatge de recollida selectiva i de valorització material, tant de preparació per a la reutilització com de reciclatge.

 

 

Comparteix-me:

Amb motiu del Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, us parlem de la COP29

La Cimera del Clima de Nacions Unides, que enguany es celebra a Bakú (Azerbaijan) de l'11 al 22 de novembre, és el major esdeveniment mundial que reuneix a representants de...

El compost produït amb residus sòlids orgànics podria substituir el 21% dels fertilitzants industrials a l’agricultura urbana

Segons un estudi realitzat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), els residus sòlids orgànics que la ciutadania diposita als contenidors marrons de...

La futura Llei d’Alta Muntanya vol promoure l’arrelament, nous habitatges i infraestructures

El congrés d'alta munytanya celebrat a Puicerdà ha estat l'escenari de l'anunci per part del Govern de l'aprovació de la Llei d’alta muntanya abans de la primavera...