Els científics alerten sobre els efectes del canvi climàtic al Pirineu

Entre 1959 i 2010, la temperatura mitjana al Pirineu ha pujat 1,2ºC, a raó de 0,20ºC per dècada; i les precipitacions s?han reduït un 2,5% per dècada. A més, en els darrers 32 anys han desaparegut la meitat de les glaceres. De cara al futur, les previsions són que La temperatura al Pirineus pujarà més de 4ºC graus a finals de segle, mentre que l?espessor de la neu a 1.800 m d?alçada es reduirà a la meitat cap a l?any 2050. Aquestes són les projeccions del segon informe sobre els impactes, les vulnerabilitats i l?adaptació dels Pirineus al canvi climàtic que ha presentat l?Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC). El document l?ha elaborat un equip científic format per cent persones en el marc del programa europeu POCTEFA.

[foto] Tot i que hi hagi anys amb nevades importants, el Pirineu ja pateix el canvi

L’informe detalla recomanacions per a cadascun dels sectors d’activitat més afectats:

Encarar els riscos naturals. El possible increment futur de pluges intenses, unit a l’avançament del desglaç primaveral, podria incidir en un increment del risc d’inundacions, avingudes i esllavissades de terra.

Preveure l’escassetat hídrica i les sequeres. Els principals models climàtics preveuen un augment en la intensitat i freqüència de les sequeres en les pròximes dècades. Això afectarà l’agricultura i l’agropastoralisme, la producció d’electricitat hidroelèctrica, el desenvolupament del turisme i la salut dels ecosistemes.

Garantir la qualitat de les aigües superficials i subterrànies. El canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl han afectat, i es preveu que afectin en un futur, els cabals dels rius pirinencs i la qualitat de les aigües, donant lloc a un augment en la concentració de contaminants i al conseqüent empitjorament de la qualitat de l’aigua.

Mantenir l’atractiu turístic dels Pirineus. La major variabilitat en el gruix i durada de la coberta de neu podrien suposar un desafiament per a les estacions d’esquí alpí. Tot i així, l’increment de les temperatures podria afectar positivament el turisme de muntanya, allargant la temporada i afavorint l’elecció de destinacions de muntanya relativament frescos en detriment de les zones de sol i platja.

Fer front als canvis en els cultius. La disminució del període de gelades i l’increment de les temperatures mitjanes podria afavorir l’expansió de cultius no habituals als Pirineus, d’àmbit mediterrani o els d’origen subtropical.

Lluitar contra la pèrdua de biodiversitat. El canvi climàtic afavoreix la pèrdua de biodiversitat i l’extinció d’espècies. Caldria promoure les xarxes d’observació de la biodiversitat d’alta muntanya; integrar l’adaptació al canvi climàtic en els actuals plans i programes; garantir la connectivitat ecològica; i promoure l’intercanvi d’informació entre els organismes competents en els sectors involucrats.

Preveure canvis irreversibles del paisatge. S’està accelerant el procés de degradació d’alguns paisatges icònics com les glaceres, els llacs o les torberes d’alta muntanya, generant alteracions sovint irreversibles en els paisatges típicament pirinencs.

Noves realitats energètiques. El canvi climàtic podria incidir de manera negativa en la producció hidroelèctrica. La solució passa per la diversificació de les fonts d’energia prioritzant les renovables; optimitzar la gestió dels recursos; fomentar un ús energètic racional; i adequar la gestió energètica a les variacions de la demanda.

Comparteix-me:

L’Oficina de Sostenibilitat de la UAB impulsa un campus més saludable i ecològic

En els darrers anys, la UAB ha fet un pas endavant en el seu compromís ambiental. L’Oficina de Sostenibilitat lidera noves accions i projectes que tenen com a objectiu reduir...

Campus UAB, sostenibilitat, zones verdes, jardí, espais exteriors, comunitat universitària, refugi climàtic.

Realment és sostenible o es tracta de greenwashing?

Aquests últims anys, si ens fixem en els productes que trobem al supermercat, cada cop es veuen més productes que presumeixen de ser “sostenibles”, “eco” o “verds” entre altres etiquetes...

Imatge extreta d'internet

La gestió sostenible de la UAB: natura, benestar i futur

Grup 1-7: Oriol Berlanga, Martin Carrasco, Iker Lázaro, Naim Miralles, Marcela Peralta, Valentina Ramos i Marc Rodríguez. La UAB, en qüestió de pocs anys, ha impulsat tot un conjunt de...

Campus UAB, sostenibilitat, zones verdes, jardí, espais exteriors, comunitat universitària, refugi climàtic.