L’informe dels Bombers que, segons els comandament «no s’ha de prendre només com una explicació d’un accident, sino com una qüestió que no s’ha de repetir mai més» conclou que l’actuació dels Bombers va ser «correcte» i que l’accident mortal va ser «totalment imprevisible i inevitable», tot i que «sempre quan s’analitzen els incendis es troben elements de millota, i els hem trobat i els hem incorporat». L’inspector Joan Rovira, que va tancar la seva internvenció de la mateix manera que l’havia començat, lamentant i recordant els bombers morts i el ferit, va acabar dient que el cos té «el ferm compromís i la ferma convicció que un atrapament i un accident com aquest mai més ens torni a passar».
L’exposició dels comandaments, acompanyada de mapes i fotografies, va servir per explicar les eines de localització i comunicació del cos (GPS, telèfons i intercomunicadors), els protocols d’operació i actuació dels bombers, i els registres, tant dels protocols com de les comunicacions, que queden a les anomenades «caixes negres». Tot un operatiu que segons l’inspector Joan Rovira fa funcionar, però que es va veure superat per les condicions meteorològiques i el fort vent que es va girar a la zona i que va escampar el foc obrint nou fronts a un ritme imposible d’aturar i va atrapar als bombers del GRAF Lleida que, en principi «es sentien segurs a la zona». Per exemplaritzar la virulencia del foc, els comandaments van explicar que «en 9 minuts des de l’inici d’una fogerola tenim un nou front d’incendi, que en 11 minuts ha recorregut 900 metres fora del perímetre i ens deixa fora de la nostra capacitat d’extinció».
