[foto]
A Catalunya hi ha identificades 2.980 zones humides, que s’agrupen en l’Inventari de zones humides de Catalunya
Segon l’informe de l’Estat de la Natura 2020, només el 40% de rius i zones humides de Catalunya compleixen els estàndards de qualitat fixats per la Directiva Marc de l’Aigua i la pèrdua de biodiversitat és d’un 54% per a les espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls.
Per fer front a aquest encenari, l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, en la línia d’actuació 14, preveu l’aprovació del Catàleg de les zones humides i reforçar la protecció legal d’aquests ecosistemes.
D’altra banda, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha participat en el projecte Life+ PLETERA – en el marc de la coordinació del projecte Life MEDACC: Adaptant la Mediterrània als impactes del canvi climàtic- i que ha tingut per objecte desurbanitzar i recuperar la funcionalitat ecològica dels sistemes costaners de la Pletera, a l’Estartit, a la conca del Ter.
Això ha implicat eliminar les parts parcialment urbanitzades i retornar l’espai al seu estat natural. La col·laboració entre els projectes Life MEDACC i Life+ PLETERA dóna com a resultat la realització d’una diagnosi de la capacitat actual de desguàs del sistema litoral de la plana situada al marge esquerre del riu Ter i, en conseqüència, l’anàlisi d’alternatives d’adaptació al canvi climàtic que redueixin la vulnerabilitat d’aquest àmbit.
La restitució de les zones humides de La Pletera suposava, respecte l’episodi d’inundació del 2008, una reducció de l’àrea inundada i una minoració dels cabals registrats. Així, la franja d’afecció de la inundació terra endins passa dels 600 als 350m i la cota absoluta d’aigua seria 0,24m inferior.
Des del projecte LIFE Limnopirineus, projecte liderat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC), amb la participació de DTES i que es desenvolupa al Parc Natural de l’Alt Pirineu i al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, s’estan realitzant importants actuacions de conservació i millora d’hàbitats i espècies aquàtiques d’alta muntanya. Entre elles destaca l’eliminació en estanys d’alta muntanya de peixos invasors com el barb roig, la truita irisada i el salvelí, que degraden els ecosistemes lacustres, per tal de recuperar el seu estat natural original sense peixos i amb amfibis, així com actuacions de restauració de molleres com les del Pla de Sotllo (PNAP) i Font grossa i Trescuro (PNAIESM), i de fonts carbonatades.
Serveis ecosistèmics de les Zones Humides
La natura sustenta totes les activitats i la vida dels éssers humans. Els béns i serveis que proporciona són vitals per al nostre benestar i el desenvolupament econòmic i social present i futur. D’aquests béns i serveis, en diem serveis ecosistèmics.
Alguns del serveis ecosistèmics que aporten les Zones Humides són:
- Ajuden a regular i modular els efectes de les inundacions.
- Retenen i exporten sediments i nutrients.
- Funcionen com a zones de càrrega d’aqüífers.
- Son espais clau per a l’ús recreatiu i el turisme.
- Depuren les aigües.
- Estabilitzen les costes i actuen com a zona d’esmorteïment dels temporals marítims.
- Són reservoris de biodiversitat.
A escala internacional s’han definit quatre categories diferents de serveis, tots ells vitals per a la salut i el benestar dels éssers humans: serveis de proveïment, de regulació, culturals i de suport.
L’ACA inverteix més de 350.000 euros per al seguiment de la millora de les zones humides
Amb una inversió superior als 350.000€, es proposen 328 mostrejos a través de 63 punts de control en zones humides de Catalunya (56 de les conques internes i 7 de la part catalana de l’Ebre) i s’analitzen diversos paràmetres fisicoquímics, com els indicats anteriorment (el pH, la temperatura de l’aigua, la salinitat, la terbolesa) i també la presència de nitrats, fosfats, matèria orgànica. L’anàlisi també contempla els paràmetres biològics, d’acord amb les comunitats biològiques que viuen en aquestes zones humides i la seva capacitat com a indicadors de qualitat del medi. També s’analitzaran elements hidromorfològics que poden condicionar la qualitat d’aquestes masses d’aigua, com pot ser la seva hidrodinàmica, la vegetació que l’envolta o el seu estat de naturalitat.
Aquests mostrejos s’emmarquen dins del Programa de Seguiment i Control de les conques internes per al període 2019-2024, aprovat per l’Acord de Govern GOV/80/2019, de 4 de juny, i se sumen als que actualment ja s’estan fent a les zones humides del delta de l’Ebre. Aquests programes es redacten en compliment del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya (Decret Legislatiu 3/2003), d’acord amb la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE). L’objectiu es concentra en analitzar l’estat d’aquestes masses d’aigua i la seva evolució, per així definir possibles actuacions de conservació i millora.
Les masses d’aigua conegudes com a zones humides són estanys situats a menys de 800 metres d’altitud, i llacunes costaneres classificades dins de les aigües de transició. Generalment són de poca fondària (menys de 6 metres), tot i que en algun cas poden tenir cubetes més fondes. Amb caràcter general es diferencien aquelles que presenten un règim hidrològic permanent de les temporals, que s’assequen anualment durant períodes més o menys llargs. També poden classificar-se atenent a la seva salinitat i al seu origen.
