Jordi Gispert
L’alta mar era fins ara com una jungla salvatge, on no es rendien comptes, on tothom podia fer el que volia, on ningú no controlava el que passava, a excepció dels organismes que coordinen i regulen pesqueries més concretes (com el cas de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica, ICCAT) o activitats extractives com ho és la mineria (que avalua i certifica l’Autoritat Internacional dels Fons Marins / International Seabed Authority).
Però aquest marc va capgirar-se fa dos anys, amb l’aprovació d’un nou text que feia un lustre que s’estava negociant (2018-2023). El tratat dels oceans o de manera més precisa, l’Acord relatiu a la Diversitat Biològica Marina de les Zones Situades Fora de la Jurisdicció Nacional, va consensuar-se en una reunió a Nova York, a la seu de Nacions Unides (duta a terme del dia 20 de febrer al 3 de març de 2023) que va comptar amb 168 estats i va acabar amb la signatura favorable de 145 d’ells. Aquest pacte va adoptar-se de forma definitiva el dia 19 de juny del mateix any en la Conferència Intergovernamental sobre Diversitat Biològica Marina de les Zones Situades Fora de la Jurisdicció Nacional.
El document impulsat quedava obert, si més no encara, per a la ratificació dels diferents membres que l’havien impulsat, i establia que sols entraria en vigor si l’adoptaven en total 60 estats a les seves legislacions, i que ho faria just 120 dies després d’haver-se ja formalitzat la seixantena. Aquest fet va succeir amb la signatura, el dia 17 de setembre, de Saint Vincent i les Grenadines, arxipèlag caribeny proper a Barbados. I comptant des d’aleshores quatre mesos, va fixar-se el dia 17 de gener per a la seva posada en marxa.
Implicacions de l’Acord
El Tractat dels Oceans, en el marc de Nacions Unides, passa a ser, doncs, vinculant per aquells estats que com Espanya (04-02-2025), l’han signat i transposat a les seves legislacions. Queda molt camp per recórrer, però de moment compromet, en uns termes molt generals, a implicar-se per protegir l’alta mar, l’espai d’oceà que queda fora de les 200 milles (Zona Econòmica Exclusiva) que controlen els estats des de les respectives costes. Aquesta àrea representa la meitat de superfície del planeta, dos terços de l’oceà (el seu 64%) i en total 11.000 km².
De manera més concreta, l’acord internacional se centra a reforçar aquests punts en els quals caldrà anar avançant:
- Establiment d’Àrees Marines Protegides d’Alta Mar: per progressar en els objectius de conservar el 30% de l’oceà, que deriven de la COP 15 de biodiversitat (Acords de Kunming Montreal, 19-12-2022).
- Avaluació més seriosa de projectes industrials o d’extracció: per descartar que les accions de les empreses a alta mar perjudiquin els organismes, contaminin els diferents ecosistemes o alterin altres variables de l’entorn.
- Compartir coneixements i beneficis: derivats de la recerca o les diverses prospeccions que els països del sud global no poden fer per manca de tecnologia.
- Repartiment dels nous recursos genètics: per posar a disposició de tot el món i no només d’aquells estats que emprenen la investigació, aquells nous fàrmacs, o el nou material genètic (derivat de krill, coralls, algues, bacteris o esponges) descobert al fons del mar, en aigües internacionals.
Són objectius ambiciosos, i difícils d’assolir, per la gran part d’institucions, governs, cultures, companyies i interessos que hi conflueixen, però són fins ja estipulats i obligatoris de difondre i de complir per als estats (ara mateix 82) que van signar el text inicial, i que en aquests darrers dos anys l’han adaptat a les seves legislacions. El Tractat dels Oceans, per avançar en el compliment de si mateix, s’ha dotat d’una comissió preparatòria, que ha celebrat dues reunions i que tindrà la seva tercera trobada al mes de març. D’aquesta n’ha de sortir un altre punt molt important ja recollit en el Tractat: estipular un lloc i una data (que serà probablement a finals d’any) per celebrar la pionera Conferència de les Parts (o la COP 1) en la matèria d’alta mar, que tindrà periodicitat per a debatre i fixar-ne un seguiment, igual que es fa en canvi climàtic, en desertificació o en biodiversitat.
Negociacions de llarg recorregut
El Tractat dels Oceans té llarga història. Està emmarcat i decidit en el context de la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret del Mar / United Nations Convention on the Law of the Sea (UNCLOS). L’organisme, conegut popularment com la “Constitució de l’Oceà” es va adoptar el 1982 i entrà en vigor el 1994, el dia 16 de novembre, quan va ser ratificat per 167 països i per una institució supraestatal (la Unió Europea). Però totes les discussions van començar molt temps abans, el 1949, quan es buscava regular les aigües internacionals passat el segon gran conflicte d’escala internacional (la Segona Guerra Mundial). Aquesta convenció marc obria el camí i declarava els fons marins i oceànics com a patrimoni de la humanitat. Més enllà, definia alguns conceptes de domini dels estats com són les Aigües Interiors, Territorials, el Dret de Pas, la Zona Econòmica Exclusiva (definits a baix de tot) i també creava organismes de control com l’ISA, International Seabed Authority.
Amb la base ja establerta, el Tractat dels Oceans va començar a negociar-se als anys 90 i va interrompre’s i reprendre’s fins que l’any 2018 va encetar cinc rondes de negociacions que l’han portat a ser finalment adoptat.
- 1a Ronda (4-17 de setembre de 2018).
- 2a Ronda (25 de març – 5 d’abril de 2019).
- 3a Ronda (19-30 d’agost de 2019).
- 4a Ronda (7-18 de març de 2022).
- 5a Ronda (15-26 d’agost de 2022 / 20 de febrer – 4 de març de 2023).
El dia 13 de gener, l’associació High Seas Alliance, que ha impulsat i pressionat des de fa temps per avançar en aquest acord, va oferir una conferència explicativa de l’estat de la qüestió, per celebrar l’entrada en vigor del Tractat. Entre els reptes que es plantegen són la gran complexitat de governar aquesta àrea immensa, i el fet que molts països importants (com són Austràlia, l’Argentina, l’Índia o els Estats Units) encara no l’han ratificat.
Queda clar que cal establir mecanismes que portaran el seu temps i nous processos efectius de decisió, finançament i de treball. Però més enllà dels conceptes més abstractes ja es treballa de fa temps per declarar vint àrees noves protegides a alta mar, que se situen, entre d’altres, a l’Illa de Sala y Gómez (al Pacífic), prop de les Illes Canàries, al mig del Mar de Tasmània (entre Austràlia i Nova Zelanda) o també al Mar dels Sargassos (costa est, Atlàntica, d’Estats Units). Tot plegat per augmentar l’ara irrisòria protecció, que en territoris d’ultramar, tan sols arriba a l’1,2%, i a casa nostra, al Principat de Catalunya, no supera el 0,01%.
La importància de passar a protegir tot el conjunt de l’oceà, i no només les seves àrees costaneres, és immensa, com ho és també el gran blau, que en superfície representa uns dos terços de la Terra, i regula els processos biològics principals, acull la major part d’espècies, condiciona el nostre clima i és encara el gran misteri, per l’escàs coneixement que hi ha de les profunditats i del conjunt d’aigües obertes. Dotar-se d’un organisme col·lectiu per gestionar d’una manera exclusiva l’alta mar és un gran salt de qualitat. Farà falta, si més no, que més enllà de propagandes i discursos, s’avaluï eficaçment i de manera independent, i que les àrees declarades incorporin robustos plans de gestió.
Alguns conceptes
Zona Econòmica Exclusiva: àrea que s’estén fins a les 200 milles nàutiques comptant des de la Línia de Base dels diferents estats. Concedeix drets de sobirania al país en qüestió, per l’exploració i l’ús de recursos marins, inclosa la producció d’energia. No inclou les aigües superficials.
Aigües Territorials: zona que cobreix una longitud de 12 milles nàutiques comptant des de la Línia de Base de cada estat. És una àrea sobre la qual els països exerceixen la plena sobirania, limitada únicament pel Dret de Pas Innocent.
Dret de Pas Innocent: competència que s’atorga als vaixells dels diversos estats per navegar pels mars territorials dels altres, sempre que es tracti d’un trànsit ràpid i sense aturades.
Aigües Interiors: les que queden emmarcades per la costa i la Línia de Base. No existeix, a dins d’aquestes, el Dret de Pas Innocent.
Línia de Base: línia recta que es dibuixa entre aquells punts geogràfics de la costa d’un país que sobresurten.
Milles Nàutiques / Milles Marines: amb símbol Mn. o Nm. (de l’anglès Nautical Mile) s’utilitzen globalment en àmbit marítim, perquè són una mesura funcional que equival a l’arc (o angle) d’1 minut. 1Mn. = 1.852 metres. No s’ha de confondre amb la Milla Terrestre Anglesa (1.609,344 metres).
Aigües Internacionals: les que es troben fora de les anteriors jurisdiccions, i que no comptaven fins ara amb cap regulació compartida. Ocupen, en total, el 64% de l’oceà i la meitat del conjunt de la superfície del planeta.
Convenció de Nacions Unides sobre el Dret del Mar: (CONVEMAR o UNCLOS, de l’anglès United Nations Convention on the Law of the Sea). Aprovada el 30 d’abril de 1982 a Nova York i en vigència des del 16 de novembre de 1994. Es coneix, popularment, com la constitució del mar. Defineix tots els conceptes exposats, així com limitacions insulars i altres normes que regulen el trànsit marítim.
