El ple s’ha reprès aquest dimecres al matí amb la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat i finalitzarà dijous 7 de març amb les votacions
El debat ha començat aquest dimarts amb la intervenció d’Albert Batet, president del grup proposant, i tot seguit han pres la paraula Imma Puigcorbé, representant de Plataforma Pagesa, Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Joan Carles Massot, representant de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, i Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos. Després, en el torn del Govern, han intervingut el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, i a continuació, en nom dels grups, ho han fet Salvador Illa i Rosa Maria Ibarra (PSC-Units), Salvador Vergés (JxCat), Ignacio Garriga (Vox), Dani Cornellà (CUP), Enric Bárcena (ECP), Marina Bravo (Cs), Alejandro Fernández (PPC) i Alba Camps (ERC). El debat, el sisè dedicat al primer sector que fa el Parlament des de la primera legislatura, ha estat seguit des del saló de sessions per, a més dels intervinents, altres representants del sector, càrrecs del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i diversos alcaldes, entre d’altres.
Resum de les primeres intervencions del dimarts 5 de març
El primer en intervenir va ser el diputat del Grup Parlamentari JuntsxCat, proposant del debat, Albert Batet i Canadell, que va obrir dient que “Catalunya serà pagesa o no serà”, que “la pagesia són les arrels de la nostra nació” i que esperen que aquest ple “serveixi per aportar solucions als greuges de la pagesia: amb un excés de burocràcia i de fiscalització, amb sobrecostos i preus de venda per sota de cost, amb competència deslleial de productes de fora, amb problemes amb les plagues de fauna i amb dificultats per garantir el relleu generacional. Batet va tancar la seva intervenció dient que “és evident que cal un canvi de rumb, cal un punt d’inflexió”
A continuació, la representant de Plataforma Pagesa, Imma Puigcorbé Sabata, va començar dient que la mala gestió que el Govern ha fet de la sequera ha estat l gota que ha fet vessar el got i que ” o la pagesia es torna a reconèixer com una activitat essencial, prioritària i que cal cuidar o els pagesos i pageses d’aquest país no deixarem de portar a terme accions de manifestació” . Puigcorbé va parlar de l’ACA i de l’Agència Catalana de la Natura: “La funció principal de l’ACA és el disseny i implantació d’un projecte a llarg termini, la gestió de l’aigua al territori contemplant períodes de sequera extrema. Creiem que no s’ha fet la feina, per això demanem la seva reestructuració i que la pagesia tingui pes i representativitat dins d’aquest organisme. Però no totes les zones de Catalunya disposen d’aigua i fins i tot actualment hi ha cultius llenyosos que s’estan morint. Demanem que també s’ajudin aquests pagesos i pageses… Ens sentim ignorats i menystinguts també per la creació de l’Agència Catalana de la Natura. Considerem que la seva creació és un atac frontal a les persones que gestionem i vivim al territori. És un organisme que l’únic consens que ha generat és en la seva contra per part d’ajuntaments”. Puigcorbé va tancar la seva intervenció recordant que “la pagesia és la base d’aquest país, és qui alimenta la població, qui té cura del territori, qui el sustenta i qui sustenta l’economia d’aquestes zones rurals. Per tant, aquesta mateixa pagesia se l’ha d’estimar i escoltar i tenir-la en compte”.
En tercer lloc, va intervenir el president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Ramon Sarroca Capell, qui va parlar de les les dotze propostes estratègiques que han presentat al Govern: “Són propostes que creiem que donen de ple a tot allò que ens fa falta al món agrari i món ramader” I va parlar del valor de la cadena alimentària, amb la que no se senten representats i que no els funciona bé” Sarroca també va parlar de l’aigua dient que se’ls ha volgut culpabilitzar, “se’ns vol criminalitzar moltes de les vegades, i aquesta no és la situació. Produïm aliments, la utilitzem, no la gastem, i, en tot cas, no la malgastem”. Sarroca també ha parlat del relleu generacional i de la participació de la dona en les feines agràries. Surroca ha tancat la seva intervenció interpel·lant a l’hemicicle i al Govern: “Si voleu un país ric, si voleu un país en sobirania alimentària, heu de posar-vos les piles, heu de començar a treballar fort, i moltes vegades diferent del que hem estat fent tots plegats”.
Pel que fa al representant de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Joan Carles Massot Farré, va dir que “aquest monogràfic ha de servir per marcar el full de ruta dels propers cinc-deu anys”. En aquest sentit Massot va afirmar que per la JARC, “el model de Catalunya és el recolzament exclusiu i indispensable a l’agricultor professional i a la incorporació de jóvens” amb l’ADN del futur de l’agricultura i la ramaderia. Massot recorda que s’han de respectar tots els models que mantenen el territori, els models productius i els models per garantir la sobirania alimentària i que són aquests els que ells estan empenyent: “li donarem força i ímpetu, i farem les explotacions del model que perseguim rentables i sostenibles. El canvi de model agrari s’ha d’experimentar en aquests moments” I per això cal donar a l’agricultura i a l’alimentació “la importància que té el sector, als mitjans de comunicació, a les escoles, la formació…que tothom pugui elegir els aliments d’una manera adequada” Massot va tancar la seva intervenció recordant que per ells “és bàsic aquell full de ruta”.
La darrera intervenció dels representants agràris la va fer el coordinador nacional d’Unió de Pagesos de Catalunya, Joan Caball i Subirana , que després d’agrair l’oportunitat de participar en el debat, va donar dades que “han de preocupar a tots”: “el sector agrari català continua davallant el nombre d’incorporacions de joves i ens preocupa, no? Només el 2022 hi va haver només 222 persones que es varen incorporar, amb el 23, 248 segons el cens agrari. Per tant, una altra dada, continuen envellint-se, i a nivell de Catalunya només el 4,2 per cent tenia menys de 35 anys i, per contra, els de 65 anys o més de 65 anys assolien el quaranta per cent, no?. Caball va recordar que “el model àmpliament majoritari a Catalunya és el de la pagesia familiar agrària” i que “estem en una difícil situació donat l’encariment de costos de producció dels dos darrers anys, els efectes de la sequera, la significativa disminució dels ajuts de la Política Agrària Comunitària (PAC) dirigits a sostenir les rendes, la càrrega burocràtica i sense respecte als drets fonamentals afectats per la bretxa digital, així com les propostes de reglaments de la Comissió Europea per assolir els objectius del sector agrari i del Pacte Verd Europeu sense estudis d’impacte, sense tenir en compte les dades científiques i tècniques disponibles i les condicions diferents, perquè no és el mateix produir en una zona mediterrània que a Dinamarca…cada regió, cada territori ha de tenir unes normes adaptades, i hauríem d’intentar, que això cada cop es veiés, i el model nostre és de petites i microempreses, com es diu tècnicament a nivell europeu”. Caball també va referir-se a la ” gran competència deslleial de les importacions extracomunitàries” que “ateses que les majors exigències en fitosanitaris mediambientals, medicaments i altres, de la producció europea, quan venen productes de fora de la Unió Europea no entren en les mateixes condicions. Per això creiem que no solament cal adaptar la normativa a casa nostra, l’Estat espanyol hi té de molt a dir i la normativa europea, ara que venen eleccions, hauran de pensar que hem de fer una altra política”. Caball va resumir les seves reivindicacions en “primer, que hi hagi una estratègia per defensar el model majoritari de la pagesia familiar agrària a casa nostra, que és el model majoritari. Segon, reforçar un mercat just i transparent i equitatiu. Per tant, hem de reforçar les eines que tenim a l’Autoritat Catalana de la Competència, l’Agència Catalana de Consum, etcètera, per assegurar justícia i equitat al mercat agroalimentari”, i va emplaçar al Govern a treballar en les 38 propostes que l’organització agrària ha fet arribar.
Després dels representants dels sectors agraris va intervenir el president de la Generalitat Pere Aragonès Garcia, qui va dir als pagesos que “és millor prometre poc i complir-ho tot”. En aquest sentit, Aragonès s’ha compromès a complir amb tot allò que digui que farà. Si bé ha constatat que hi ha molts aspectes que no estan a les mans de la Generalitat, com ara l’aplicació de l’Estat de la política agrària comuna (PAC). De fet, el president ha demanat a la Moncloa que modifiqui tant la llei de la cadena alimentària com la PAC. En aquesta línia, el cap de l’executiu ha subratllat que no es vol “desentendre” de res, sinó complir amb el que està a les seves mans, i lluitar per canviar tot el que no depengui d’ell.
Pel que fa a la intervenció del conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, va anunciar que “el Govern s’està plantejant la possibilitat d’encarregar un estudi sobre l’aplicabilitat d’una renda bàsica agrària, amb especial priorització dels joves de petites explotacions agroramaderes, que permeti avançar en la transformació del sector agrari cap a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, assegurar-ne la viabilitat i fomentar el relleu generacional” com a mesura estructural per ajudar el sector. L’altra mesura estructural a què ha fet referència té a veure amb el sistema d’assegurances agràries. Segons ha explicat el conseller, “si el model fins ara funcionava bé, ara no s’acaba d’adaptar a la nova realitat climàtica”, i és per això que “treballarem amb les organitzacions agràries per elaborar una proposta conjunta de revisió de l’actual sistema d’assegurances agràries”. En el cas que aquesta revisió no es produeixi, ha assegurat que “el Govern estudiarà un sistema d’assegurances agràries propi adaptat a les circumstàncies del sector i a la nova realitat climàtica per fer costat a la pagesia catalana”.
Mesures conjunturals
Mascort ha reiterat en seu parlamentària la seva voluntat de donar suport al sector primari, a qui farà costat si la sequera torna a ocasionar danys i pèrdues durant aquesta campanya. De fet, ha recordat, “aquest Govern ha pres mesures per no deixar ningú enrere amb les gelades de 2022, amb ajuts de 18 MEUR de fons propis i 17,5 MEUR, complementant els ajuts de l’Estat, o amb la sequera, amb 160 MEUR”. També ha fet referència als ajuts d’agroliquiditat, i ha explicat que “des del setembre de 2022 que estem fent ajuts amb préstecs bonificats”. Fins al moment, s’han abonat 100 MEUR i en breu sortirà un quart paquet de 35 MEUR.
Finalment, Mascort ha fet referència a la flexibilització del Pla especial de sequera en l’àmbit agroramader. Es tracta d’assegurar la supervivència dels animals de les explotacions que no són d’engreix, resoldre els dèficits d’aigua de les explotacions amb un pla de xoc, assegurar la supervivència dels cultius llenyosos i permanents i garantir un mínim del 20% de dotació a productors i comunitats de regants que, en cas d’inversions en modernització de regadius, tindrà en compte el percentatge de reducció ja acomplert.
Durant el ple monogràfic, el conseller ha recordat que “els nous reptes demanen noves maneres d’aproximar-nos i ser capaços de cercar nous consensos entre tots els agents implicats”, apel·lant a la situació crítica per la que travessa la pagesia a causa de diverses disrupcions com són els canvis en el model de consum, en el model de producció, d’índole tecnològica, normativa, d’excés de burocràcia, o canvis en el clima, entre d’altres. “Ser pagès o pagesa en aquests moments és complicat i aquest Govern té un compromís ferm amb la pagesia, amb l’agricultura i la ramadera d’aquest país”. “Un compromís que és en definitiva un compromís amb la seva gent, per a que segueixin guanyant-se la vida amb la feina que fan”, ha reblat.
Els quatre pilars de la política agrària a Catalunya
En el decurs de la seva intervenció, el conseller d’Acció Climàtica també ha posat en relleu que el Govern fa temps que treballa en els quatre pilars de la política agrària a Catalunya, que han de fer possible tenir una pagesia “arrelada al territori, que sigui sostenible, emprenedora i amatent a la mitigació i adaptació a l’emergència climàtica”.
Un d’aquests eixos és l’equilibri territorial. Per fer-lo realitat, el conseller ha anunciat que “durant aquest 2024 es farà la primera subhasta de terres” per posar a l’abast dels pagesos professionals les terres ermes, fruit de l’aprovació l’any 2019 de la Llei d’espais agraris i de la creació del Registre de Terres en Desús. I ha afegit que s’estan iniciant els plans sectorials agraris del Penedès, del Priorat i de la Plana Agroforestal del Vallès amb l’objectiu d’elaborar el Pla territorial sectorial del conjunt de Catalunya.
David Mascort també s’ha referit al desplegament de l’Agenda Rural, que ha permès incrementar com mai abans les escoles rurals i ha fet arribar la fibra òptica arreu i també caixers i serveis financers a 300 municipis del país (66 M€ enguany), o al Pla de relleu generacional agrari de Catalunya, que ha facilitat la incorporació al camp de 686 joves en els darrers 3 anys (2020-2022), com a “eines que ajuden a assegurar la capacitat productiva del camp i afavoreixen el relleu generacional i l’equilibri territorial”.
En aquest sentit, el conseller també ha destacat la importància del Programa de desenvolupament rural (PDR) de Catalunya 2014-2022, a través del qual es van destinar un total de 80 M€ (45,6 M€ del Departament i 34,4 M€ de fons europeus) al finançament de 1.783 projectes, i ha insistit que el Govern “continuarà apostant pel nostre model de petites infraestructures compartides que donen valor i competitivitat als petits operadors i explotacions del nostre territori.”
Pel que fa a la necessitat de preus justos, un altre dels eixos de la política agrària, el conseller Mascort ha demanat als grups parlamentaris que se sumin a la Proposta ja existent per demanar la millora de la Llei de la cadena alimentària. Ha puntualitzat que, “dins del poc marge de maniobra que ens deixa l’Estat espanyol”, el Govern actua en aquest àmbit fent inspeccions. El Departament, durant tot l’any 2023, ha revisat un total de 179 contractes comercials. El Govern també publica els observatoris de preus a través dels quals ha augmentat la transparència en els sectors gràcies als estudis de costos de determinats productes. També s’està fomentant la creació d’organitzacions de productors per enfortir l’oferta i s’han concedit 28 M€ en ajuts a les 64 organitzacions de productors de fruites i hortalisses.
Quant a la sobirania i seguretat alimentàries, el Govern està desplegant el Pla estratègic de l’alimentació de Catalunya 2021-2026 (PEAC), que és el full de ruta de la política alimentària del país, i dona suport a nous models productius per afavorir les actuacions arreu del territori amb ajuts per valor de 9,47 milions que han arribat a 1.326 projectes agroalimentaris.
Sobre aquest eix, Mascort ha aprofitat per anunciar que enguany “farem la campanya més gran que s’ha fet mai, dotada amb 2M€, per promocionar Catalunya com a regió mundial de la gastronomia i destacar la riquesa dels nostres productes agroalimentaris de manera local però també internacional” i l’aprovació del Pla d’acció per al foment de la producció agroalimentària ecològica, “perquè volem arribar al 25% de la superfície en producció ecològica, per acompanyar el sector en la transició envers models agroramaders sostenibles”.
Finalment, pel que fa a l’adaptació de la pagesia als nous escenaris climàtics, el Govern ha elaborat el Pla de biogàs 2023-2030, al qual destinarà 80M€ en 3 anys, que permetrà al sector primari ser part de la solució a l’emergència climàtica. “Generem una oportunitat valoritzant les dejeccions ramaderes, i altres residus orgànics de Catalunya, per crear energia verda”, ha afirmat el conseller.
Paral·lelament, també s’està desplegant l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2030 que, entre altres coses, millorarà la gestió forestal i l’aprofitament dels recursos forestals, a més d’incidir en la valorització de subproductes de la cadena alimentària.
