Toti i que la població mundial continuarà augmentant fins a assolir els 10.400 milions d’habitants al llarg de la dècada del 2080, les Nacions Unides indica que el ritme general de creixement està disminuint i
que dues terceres parts de la població mundial viuen actualment en un context de baixa fertilitat, en què la fecunditat és inferior als 2,1 naixements per dona. Alhora, el creixement de la població es concentra cada vegada més als països més pobres del món, la majoria a l’Àfrica subsahariana.

L’11 de juliol, Dia Mundial de la Població, el Secretari de les Naciuons Unides, Antonio Guterres emitia un missatge al món recordant que “aquest Dia ens recorda la nostra responsabilitat comuna de cuidar el nostre planeta i és un moment per reflexionar sobre els aspectes en què encara no complim els nostres compromisos amb els altres”. “Al mig del COVID-19, la crisi climàtica, les guerres i els conflictes, les emergències humanitàries, la fam i la pobresa, el nostre món està en perill”.

Des del Fons de Població de les Nacions Unides es va llançar el misatge que “com a comunitat global, enfrontem greus desafiaments, entre ells els creixents impactes del canvi climàtic, els conflictes en curs i els desplaçaments forçats. Per afrontar-los, necessitem països i comunitats resilients. I això implica invertir en persones i fer que les nostres societats siguin inclusives de manera que totes les persones tinguin una qualitat de vida que els permeti prosperar al nostre món en transformació. I que per desenvolupar resiliència demogràfica, cal invertir en millors infraestructures, educació i atenció sanitària i garantir l’accés a la salut i els drets sexuals i reproductius”.

Segons el Fons “hem d’eliminar de manera sistemàtica les barreres —basades en gènere, raça, discapacitat, orientació sexual o situació migratòria— que impedeixen que les persones accedeixin als serveis i les oportunitats que necessiten per prosperar, hem de repensar els models de creixement i desenvolupament econòmic que han portat al consum excessiu i han alimentat la violència, l’explotació, la degradació mediambiental i el canvi climàtic i cal garantir que els països més pobres –que no van crear aquests problemes i sense tanmateix, són els que més en pateixen els efectes— tinguin els recursos per desenvolupar la resiliència i el benestar a les seves poblacions creixents, i hem de comprendre i anticipar les tendències demogràfiques perquè els governs puguin adoptar polítiques informades i assignar els recursos per tal de dotar les seves poblacions de les habilitats, eines i oportunitats adequades”.

Segons el Fons, però, “encara que les tendències demogràfiques poden ajudar a orientar les decisions polítiques que prenem com a societats, hi ha altres decisions —entre elles, si tenim fills o no i quan els tenim— que la política no pot dictar perquè pertanyen a cada individu”.

Aquest dret a l’autonomia corporal subjau al ventall complet de drets humans i forma la base per a societats resilients, inclusives i pròsperes que poden abordar els desafiaments del nostre món. Quan els nostres cossos i el nostre futur són nostres, diu el missatge del Fons “som #8MilMillonesMásFuertes”