Toti i que la població mundial continuarà augmentant fins a assolir els 10.400 milions d’habitants al llarg de la dècada del 2080, les Nacions Unides indica que el ritme general de creixement està disminuint i
que dues terceres parts de la població mundial viuen actualment en un context de baixa fertilitat, en què la fecunditat és inferior als 2,1 naixements per dona. Alhora, el creixement de la població es concentra cada vegada més als països més pobres del món, la majoria a l’Àfrica subsahariana.
L’11 de juliol, Dia Mundial de la Població, el Secretari de les Naciuons Unides, Antonio Guterres emitia un missatge al món recordant que “aquest Dia ens recorda la nostra responsabilitat comuna de cuidar el nostre planeta i és un moment per reflexionar sobre els aspectes en què encara no complim els nostres compromisos amb els altres”. “Al mig del COVID-19, la crisi climàtica, les guerres i els conflictes, les emergències humanitàries, la fam i la pobresa, el nostre món està en perill”.
Des del Fons de Població de les Nacions Unides es va llançar el misatge que “com a comunitat global, enfrontem greus desafiaments, entre ells els creixents impactes del canvi climàtic, els conflictes en curs i els desplaçaments forçats. Per afrontar-los, necessitem països i comunitats resilients. I això implica invertir en persones i fer que les nostres societats siguin inclusives de manera que totes les persones tinguin una qualitat de vida que els permeti prosperar al nostre món en transformació. I que per desenvolupar resiliència demogràfica, cal invertir en millors infraestructures, educació i atenció sanitària i garantir l’accés a la salut i els drets sexuals i reproductius”.
Segons el Fons “hem d’eliminar de manera sistemàtica les barreres —basades en gènere, raça, discapacitat, orientació sexual o situació migratòria— que impedeixen que les persones accedeixin als serveis i les oportunitats que necessiten per prosperar, hem de repensar els models de creixement i desenvolupament econòmic que han portat al consum excessiu i han alimentat la violència, l’explotació, la degradació mediambiental i el canvi climàtic i cal garantir que els països més pobres –que no van crear aquests problemes i sense tanmateix, són els que més en pateixen els efectes— tinguin els recursos per desenvolupar la resiliència i el benestar a les seves poblacions creixents, i hem de comprendre i anticipar les tendències demogràfiques perquè els governs puguin adoptar polítiques informades i assignar els recursos per tal de dotar les seves poblacions de les habilitats, eines i oportunitats adequades”.
Segons el Fons, però, “encara que les tendències demogràfiques poden ajudar a orientar les decisions polítiques que prenem com a societats, hi ha altres decisions —entre elles, si tenim fills o no i quan els tenim— que la política no pot dictar perquè pertanyen a cada individu”.
Aquest dret a l’autonomia corporal subjau al ventall complet de drets humans i forma la base per a societats resilients, inclusives i pròsperes que poden abordar els desafiaments del nostre món. Quan els nostres cossos i el nostre futur són nostres, diu el missatge del Fons “som #8MilMillonesMásFuertes”
En els primers 7 mesos de l’any hem consumit tots els recursos ecològics de la Terra per aquest 2022
La mà de la Humanitat ha fet que enguany el dia de la superació de la capacitat de la Terra, l’overshoot day, hagi caigut el 28 de juliol, un dia abans que l’any passat. Això vol dia que en poc menys de 7 mesos hem consumit els recursos que la Terra te per tot l’any i que a partir d’ara estem vivint a crèdit, és a dir, consumint recursos que la Terra no és capaç de regenerar i que van a compte de l’any vinent. Per això, cada any aquesta data de l’overshoot day s’adelanta en una tendència que només es va trencar el 2020 per la pandèmia com una de les conseqüències positives d’aquesta.
El Dia en que hem sobrepassat la capacitat de la Terra, l’overshoot day, aquest 2022 ha caigut cau el 28 de juliol, un dia més d’hora que l’any passat. Més de 50 anys de sobrepassament global han portat a un món on la sequera i la inseguretat alimentària es veuen agreujades per temperatures inusualment càlides. Com indica la data, la humanitat continua ampliant el dèficit ecològic anual dos anys després que la pandèmia temporalment va reduir l’ús de recursos i va endarrerir la data per 24 dies. “Entre la pandèmia, els patrons climàtics més salvatges i el ressorgiment o la intensificació de les guerres a diversos continents que condueixen a una inseguretat alimentària massiva, la importància de fomentar la seguretat dels recursos propis per donar suport a la prosperitat econòmica és cada vegada més crítica per a les ciutats, els països i fins i tot per a les entitats empresarials”, va dir el president de Global Footprint Network, Mathis Wackernagel.