Aquest nou treball és fruit d’una col·laboració internacional en què participen centres de recerca i universitats de Nova Zelanda, els Estats Units, Espanya, Singapur i Àustria, entre els quals hi ha dos científics del Centre Oceanogràfic de Gijón de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO -CSIC).
Les salpes s’alimenten d’enormes quantitats de fitoplàncton i produeixen excrements densos que s’enfonsen de forma molt ràpida, cosa que incrementa el flux de partícules de carboni des de la superfície fins al fons de l’oceà. “Com més ràpid i més profund s’enfonsen aquestes partícules riques en carboni, menys probable és que aquest carboni torni a l’atmosfera, quedant així segrestat durant períodes de temps relativament llargs”, explica Andrés Gutiérrez-Rodríguez, investigador de l’IEO i coautor del treball .
Tot i que les salpes semblen meduses, en realitat són cordats, amb un cordó nerviós similar al dels vertebrats. Són capaços de respondre de forma molt ràpida davant d’increments en l’abundància del fitoplàncton gràcies al fet que, a més de reproduir-se sexualment, també ho fan de forma asexual, alliberant cadenes de centenars de diminutes salpes que creixen ràpidament, creant una sopa gelatinosa en pocs dies.
Els mostrejos per a aquest estudi es van dur a terme en aigües subtropicals i subantàrtiques, al sud de Nova Zelanda, durant una expedició el 2018 a bord del vaixell oceanogràfic Tangaroa.
Referència bibliogràfica
Moira Dècima, Michael R. Stukel, Scott D. Nodder, Andrés Gutiérrez-Rodríguez, Karen E. Selph, Adriena Lopes dos Santos, Karl Safi, Thomas B. Kelly, Fenella Deans, Sergio E. Morales, Federico Baltar, Mikel Latasa, Maxim Y. Gorbunov i Matt Pinkerton, 2023. Salp blooms drive strong increases in passive carbon export in the Southern Ocean. Nature Communications.
