La superfície destinada a la producció ecològica a Espanya va augmentar el 3,5% el 2020 davant l’any anterior, fins a assolir les 2.437.891 hectàrees. Aquestes dades confirmen una tendència de creixement anual mitjà de la superfície ecològica del 4,8 % al darrer lustre i situen ja la superfície agrària útil (SAU) dedicada a l’ecològic en el 10 %.
Espanya és el primer país europeu en superfície i producció ecològica i el tercer del món -per darrere d’Austràlia i Argentina-, està en disposició de poder complir el 2030 l’objectiu, fixat al Pacte Verd europeu, de destinar un 25% de les terres agrícoles a la producció ecològica, en línia també amb l?agenda de transformació ecològica d?aquest Govern, segons el ministre. La major part de la superfície ecològica va correspondre a pastures permanents, amb més d’1,27 milions d’hectàrees, seguida per cultius permanents (662.423 hectàrees) i per cultius arables (502.075 hectàrees), segons l’estudi del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació “Producció Ecològica 2020”. El 45% de la superfície ecològica es troba a Andalusia (més d’un milió d’hectàrees), seguida per Castella-la Manxa, que compta amb una mica més del 17% de l’extensió total i 422.864 hectàrees; i per Catalunya, amb el 10,5% del total estatal i gairebé 257.000 hectàrees.
Pel que fa a l’increment de les hectàrees dedicades als cultius permanents (+9 %), cal ressaltar que puja la superfície de cítrics (+19 %, fins a 19.843 hectàrees), plataneres i fruites tropicals (+16 %, fins a 6.929 hectàrees) i fruita seca (+16 %, fins a 196.940 hectàrees), també crida l’atenció el creixement de plantes collides en verd per a alimentació animal (+10 %). No obstant això, la superfície més gran de cultius permanents es correspon amb l’oliverar (222.722 ha), seguit pels fruits secs (196.940 ha) i la vinya (131.182 ha).
Tot i la polèmica sorgida ara arran de nous projectes de macrogranges, la producció animal es va mantenir estable el 2020, amb una lleugera variació (-1% respecte a l’any anterior), fins a 7.732 explotacions ramaderes. Van disminuir les explotacions dedicades a la carn d’oví (-3 %, fins a 1.879 explotacions) i de cabrum (-5 %, fins a 463), si bé es van incrementar les dedicades a la cria de conills (+33 %, només són 4) , pollastres (+7 %, fins a 111), llet d’oví (+9 %, fins a 119) i cabrum (+5 %, fins a 203).Tot i això, el nombre de caps de bestiar augmenta especialment en porcí (+17 %, fins a 37.846 animals), oví, cabrum i boví de llet (+7 %, +15 % i +10 %, respectivament) i en aus de corral de carn (+5 %, fins a una mica més d’1,6 milions d’animals) i de posada (+13 %, fins a 943.106 animals).
L’aqüicultura bio ha estat un altre subsector amb creixement mantingut en producció aconseguint gairebé 7.480 tones i on ressalten els musclos amb 3.585 tones. S’ha produït un augment passant de 61 explotacions aqüícoles a 174, motivat majoritàriament, per un canvi de certificació en grup a certificació individual, en un dels productors.
