El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquest migdia, acompanyat del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, que el Govern modificarà el calendari escolar de cara al curs 2022-2023, i avançarà l’inici del curs al dilluns 5 de setembre, per als ensenyaments d’infantil i primària, i al dimecres 7 de setembre per a l’ESO, batxillerat i formació professional. En el cas dels instituts escola, l’alumnat de l’etapa d’infantil i primària començarà el curs el dia 5, i l’alumnat de secundària el dia 7.

El cap de l’Executiu ha destacat que la nova mesura té com a objectiu “ajudar a millorar els resultats educatius dels alumnes” i “facilitar la conciliació de les famílies”, a la vegada que “dona resposta a una demanda històrica” per part d’un ampli sector de la societat. Per al president, el canvi respon a una “perspectiva feminista” que el Govern vol incorporar com a base “dels nous models de serveis públics”. El nou calendari, ha explicat Aragonès, ha de poder facilitar que la “conciliació sigui real i efectiva” i ajudar a aquells membres de les famílies que tenen al seu càrrec la cura dels infants i joves i que la societat atribueix moltes vegades a les dones.

El cap de l’Executiu ha volgut subratllar també “l’impacte positiu en l’aprenentatge” que tindrà l’avançament de l’inici del curs escolar. D’una banda, ha dit, “escurçarà el període de desconnexió entre cursos”, que és excessivament llarg i pot contribuir negativament en el procés educatiu; i, per altra banda, la mesura contribuirà a “generar més igualtat d’oportunitats”, perquè, tal i com ha explicat Aragonès, beneficia especialment l’alumnat socioeconòmicament més vulnerable, el qual no té recursos per participar en activitats de lleure durant les vacances i continuar així treballant les seves habilitats cognitives, socials i emocionals. 

El president Aragonès ha emmarcat aquesta nova mesura en la determinació de l’Executiu de treballar perquè “Catalunya sigui un país d’oportunitats per a tothom”, on la situació econòmica de les famílies no limiti el futur dels seus fill. I ha assegurat que el nou calendari escolar també és un reflex de la voluntat del Govern de “garantir una bona educació a tothom”, que és “bàsic per promoure uns alumnes lliures, empoderats, solidaris i amb esperit crític”.

Durant la seva intervenció, el president també ha volgut agraït l’esforç que la comunitat educativa en general, docents, personal de suport, famílies i alumnes, ha fet de forma especialment intensa durant els mesos més complexos de la pandèmia. I ha destacat que “ara cal treballar per revertir els efectes no desitjats que ha pogut comportar aquesta situació i seguir enfortint el sistema educatiu del nostre país”. “El nou calendari escolar va en aquesta línia”, ha conclòs.

Sense increment d’hores lectives

L’avançament del calendari, però, no suposarà cap increment d’hores lectives. Sí que canviarà l’horari de les classes de setembre que, per millorar el confort tèrmic, serà de 9h a 13h a infantil i primària, tot i que se seguirà garantint el servei de menjador per a tot l’alumnat i les tardes estaran cobertes per activitats gratuïtes fins les 16.30h. Aquest canvi horari no tindrà afectació a la secundària obligatòria, batxillerat i formació professional, atès que en aquestes etapes al setembre ja es fa aquest tipus de jornada lectiva.

L’avançament del curs acosta el calendari escolar català al dels principals països europeus i comportarà un benefici per l’alumnat, ja que escurça el període de desconnexió de l’estiu –actualment molt llarg-, i permet racionalitzar-lo. També es dona així resposta a una demanda històrica de les famílies.

El conseller d’Educació, per la seva banda, ha remarcat que “amb aquesta mesura volem contribuir a la racionalització del calendari escolar que, en gran manera, afecta no només a la comunitat eductiva, sinó a tota l’organització social i laboral del país”. “Ho farem amb un millor repartiment del temps lectiu i de descans de l’alumnat. Amb una reorganització de la tasca docent que no suposa un increment d’hores laborals per als professionals de l’educació. I facilitant la conciliació laboral i escolar de les famílies”, ha destacat.

Altres dates del calendari

El curs 2022-2023 acabarà el 22 de juny a l’educació infantil i primària i el 20 de juny a l’ESO, batxillerat i FP. Pel que fa a la resta de dates del calendari, per no excedir els dies lectius permesos per la LEC, s’ampliaran amb un dia més les vacances de Nadal i s’atorgarà un dia més de lliure disposició, passant dels 3 actuals als 4 el curs vinent.

Els dies de lliure disposició hauran de constar en la programació de cada centre, i per tal de fer una distribució el més racional possible, el Departament planteja que la millor opció és que aquest dia es gaudeixi el segon trimestre, tenint en compte que és el que té menys dies festius del calendari.

Els docents mantenen la seva jornada

El professorat no veurà incrementada la seva jornada laboral amb l’avançament del curs escolar, però suposarà una reorganització del seu calendari. La modificació en el calendari permetrà també que el professorat disposi d’una millor distribució de les hores de coordinació i d’un millor confort climàtic a les aules durant el mes de setembre.

Per tal que els centres disposin de les plantilles docents amb prou antelació, el Departament d’Educació avançarà un mes els nomenaments de la plantilla estructural del curs següent. En lloc de fer-ho al mes de de juliol, com fins i ara, es faran al juny. D’aquesta manera, al juliol ja estaran nomenats els professionals de cara al nou curs, fet que facilitarà la tasca als equips directius d’escoles i instituts.

Una mesura pedagògica i social

L’avançament del calendari és una mesura pedagògica, atès que té impacte no només en el sistema educatiu, sinó també en el procés d’aprenentatge de l’alumnat, i al mateix temps, repercuteix en el conjunt de la societat. És per tant una mesura pedagògica, social, de conciliació familiar i feminista.

Pedagògicament, el nou calendari millora el procés d’aprenentatge de l’alumnat perquè escurça el període de vacances durant l’estiu, que en ser especialment llarg pot provocar oblit d’hàbits i aprenentatges. Josep Gonzàlez-Cambray ha afirmat que aquest canvi “té la mirada en l’alumne, que és objecte i subjecte de les nostres polítiques. Sobretot beneficia a l’alumnat perquè equilibra un espai vacacional concentrat excessivament a l’estiu i que podia tenir un impacte negatiu en els hàbits d’aprenentatge i, molt especialment, en l’alumnat més vulnerable”.

L’oblit d’hàbits i aprenentatges pot tenir un impacte encara major en infants i joves de famílies socioeconòmicament vulnerables, que disposen de menys recursos per continuar treballant durant les vacances les seves habilitats cognitives, socials i emocionals – ja sigui amb activitats de reforç o aprofundiment, visites culturals, viatges, o amb la pràctica de llengües estrangeres-. El nou calendari, doncs, és una mesura de lluita contra les desigualtats.

La conciliació familiar i laboral és una altra de les avantatges de l’avançament del curs. La durada de les vacances d’estiu i la no adaptació del calendari escolar i el calendari laboral suposa un esforç d’organització per compatibilitzar la vida professional i la familiar durant els primers dies del mes de setembre, quan la majoria d’adults no tenen vacances però els joves i infants encara no han començat les classes. A més, si es té en compte que són habitualment les dones les que tenen cura dels infants, la nova mesura facilitarà compatibilitzar la vida laboral i familiar i suposarà un impacte menor en la vida de les dones, així com en la seva carrera professional.