La salut del nostre planeta està en risc per una triple crisi que està interconnectada amb la salut de les persones: canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat i contaminació. Protegir la salut de les persones requereix una acció transformadora a tots els sectors, inclosos l’energia, el transport, la naturalesa, els sistemes alimentaris i les finances

El Dia Mundial de la Salut se celebra cada any el 7 d’abril per commemorar l’aniversari de la fundació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948. Cada any es tria un lema per a aquesta data que destaca una àrea d’interès prioritari per a l’OMS. Enmig d’una pandèmia, un planeta contaminat i una incidència creixent de malalties, el lema del Dia Mundial de la Salut d’aquest 2022 és “El nostre planeta, la nostra salut”, per cridar l’atenció mundial sobre la interconnexió entre els ecosistemes del planeta i la nostra salut .

Si bé els humans contribueixen a la degradació ambiental amb patrons de comportament insostenibles, també poden i han de ser part de la solució quan es tracta d’abordar l’amenaça més gran per a la salut que enfronta la humanitat: la crisi climàtica. Tot està interconnectat: els problemes, les solucions i nosaltres

La nostra salut i la salut del nostre planeta estan indissolublement unides, i la necessitat de centrar-se a crear societats saludables en un planeta saludable és cada cop més evident. Aquest any el Dia Mundial de la Salut 2022 se centra en el tema de l’enllaç entre la salut del nostre planeta i la salut dels éssers humans, els animals, les plantes i tots els éssers vius. D’acord amb l’enfocament d’Una salud, que emfatitza la interdependència de la salut animal, humana i ambiental, la campanya de l’Oficina Regional Europea de l’OMS d’aquest any promourà missatges i activitats que mostrin com les eleccions individuals i els comportaments socials impacten en el nostre medi ambient.

L’augment de les temperatures, les inundacions i les precipitacions extremes són formes en què el canvi climàtic afecta la vida de milions de persones a la nostra regió. Alhora, altres amenaces per a la salut provocades per l’home, com la contaminació de l’aire, la degradació dels ecosistemes i la producció i el consum de tabac, estan exacerbant el mal al nostre planeta. Aquests són temes que s’exploraran juntament amb les iniciatives implantades a ciutats del Continent. 

L’OMS/Europa fa una crida a tothom a reimaginar un món on l’aire, l’aigua i els aliments nets estiguin disponibles per a tothom, on les economies se centrin en la salut i el benestar planetari i humà, on les ciutats, els pobles i les comunitats saludables estiguin centrades en les persones, crear condicions perquè les persones portin una vida millor.

Si bé la pandèmia de COVID-19 ens va mostrar el poder curatiu de la ciència, també va exposar amb claredat les desigualtats al nostre món. La pandèmia ha posat de manifest les debilitats a tots els àmbits de la societat i ha subratllat la urgència de crear societats del benestar sostenibles i compromeses amb el repte d’aconseguir una salut equitativa ara i per a les generacions futures sense traspassar els límits ecològics. El disseny actual de l’economia condueix a una desigual distribució dels ingressos, la riquesa i el poder, mantenint encara massa persones en la pobresa i la inestabilitat. Una economia del benestar té com a objectius el benestar humà, lequitat i la sostenibilitat ecològica. Aquests objectius es tradueixen en inversions a llarg termini, pressupostos de benestar, protecció social i estratègies legals i fiscals. Trencar aquests cicles de destrucció per al planeta i la salut humana requereix accions legislatives, reformes corporatives i suport i incentius perquè les persones prenguin decisions saludables.

Els experts climàtics de l’ONU han avisat que cal actuar “ara o mai” per aconseguir limitar l’escalfament global a 1,5 graus. En el seu últim informe, el grup intergovernamental de científics de l’ONU, l’IPCC, assenyala que la temperatura del planeta només s’estabilitzarà quan les emissions de diòxid de carboni siguin zero

Per arribar a un màxim d’augment d’1,5 graus, cal que, com a molt tard, les emissions toquin sostre el 2025 i que es redueixin un 43% el 2030, per assolir el nivell zero el 2050. El problema, avisen, és que les emissions han crescut des del 2010, globalment, “en tots els grans sectors”.

Segons el grup, del 2010 al 2019 les emissions de gasos d’efecte hivernacle mitjanes anuals a escala global es van situar en els nivells “més alts de la història de la humanitat”, per bé que el ritmen d’augment “ha disminuït”.

L’entitat subratlla que, també des del 2010, s’han observat disminucions “de fins el 85%” en els costos de l’energia solar i eòlica i de les bateries. Alhora sosté que “a través d’un conjunt de polítiques i lleis cada cop més ampli” s’ha “millorat” l’eficàcia energètica, s’han reduït les taxes de desforestació i s’ha “accelerat” la utilització d’energies renovables.

Davant d’aquest panorama, el president de l’IPCC, Hoesung Lee, alerta que les decisions que s’adoptin ara “poden assegurar un futur digne”, i subratlla que la humanitat disposa de “les eines i els coneixements especialitzats necessaris per limitar l’escalfament”.

De la mateixa manera, el president del grup s’ha mostrat optimista per les accions climàtiques adoptades “a molts països”. Segons el seu parer, hi ha “polítiques, reglamentacions i instruments de mercat que estan resultant eficaços i que, si s’amplien i s’apliquen d’una manera més generalitzada i equitativa, poden suposar una forta reducció de les emissions i fomentar la innovació”.

En tot cas, el grup alerta que per limitar l’escalfament global caldran “transicions importants” al sector energètic. Caldrà reduir “de forma contundent” l’ús dels combustibles fòssils, estendre l’electrificació, millorar l’eficiència energètica i utilitzar “combustibles alternatius com l’hidrogen”.

A parer del grup de treball, si s’apliquessin els canvis impulsats per “les polítiques, la infraestructura i les tecnologies adequades”, es podria reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle “entre el 40% i el 70%”.

També ha destacat les “oportunitats importants” que ofereixen les ciutats per reduir les emissions, a través d’un consum menor d’energia, “per exemple creant ciutats compactes i caminables”, l’electrificació del transport “en combinació amb fonts d’energia de baixa emissió” i una absorció i emmagatzemament “majors” de carboni a través de la natura.