La renaturalització de les ciutats, bioeconomia circular, la fusta com a nou material del segle XXI i la col·laboració publicoprivada, han estat els eixos dels dialegs sobre les Biociutats

Amb el reconeixement de Barcelona com a Ciutat Europea del Bosc, l’European Forest Institute destaca la gestió de la ciutat i els municipis metropolitans en les activitats que afavoreixin la conservació i el desenvolupament de les àrees forestals, així com la investigació d’un nou model urbà que promogui solucions basades en la natura. En aquest sentit, i durant el debat es va veure com un element fonamental fer molta pedagogia entre la població de l’àmbit metropolità i fer canvis a la legislació que permetin el desenvolupament natural de les ciutats.

“Hem de fer edificis com arbres, i tindrem ciutats com boscos”

Aquesta frase de l’arquitecte Vicent Guallart, fundador de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) entitat coorganitzadora de l’esdeveniment del 2022 a la ciutat comptal, diu molt de l’esperit i dels eixos al voltant dels quals s’articularà la capitalitat europea del bosc a Barcelona: La fusta com a material de construcció procedent de la gestió dels boscos i el concepte de biociutat, ciutats que segueixen els principis dels sistemes naturals per promoure la vida i la biodiversitat.

Les biociutats són ciutats que segueixen els principis dels sistemes naturals per promoure la vida i la biodiversitat. Això no vol dir només omplir els carrers de natura ni tant sols fer-les més sostenibles. Vol dir, en paraules de l’arquitecte Vicent Guallart, “fer ciutats com boscos, que absorveixin emissions”. El bosc és tot un sistema, recorda Guallart que afirma que “hem de fer edificis com arbres i tindrem ciutats com boscos”. 

Per Guallart, a la ciutat, com al bosc s’ha de treballar amb la idea de multinivell. És a dir, s’ha de tenir en compte i normativitzar, les cobertes i el subsòl, a més de la superficie, que és el que es fa ara. En el bosc hi ha molts tipus de vida que es retroalimenten (biodiversitat) i això també ho hem de fer a les ciutats, diu Guallart que recorda que a la natura els animals es mouen en funció de les seves necessitats, però que mai gasten més energia en el desplaçament que la que obtenen amb l’aliment que els ha portat a desplaçar-se. En canvi, aquest principi no es compleix amb els éssers humans. Per tant, hem de passar d’un model de ciutat centralitzada a un model de ciutat distribuida (la ciutat dels 15 minuts) on no sigui necessari desplaçar-se més de 500 metres per cobrir les necessitats bàsiques.

Tenint en compte que Catalunya és un país de boscos i que més de la meitat de la seva superficie està ocupada per boscos que, si no es gestionen, constitueixen un elevat risc d’incendi tal com veiem cada estiu – un fenòmen que encara s’agrava més amb les altes temperatures i les onades de calor causades pel canvi climàtic- la producció de fusta per a la construcció pot constituir un camí per convertir un problema en una oportunitat. Per Guallart, “el nou material de construcció és la fusta”.  I d’alguna manera, això és el que posen en pràctica a Valldaura Labs de Collserola: experimentem a petita escala com creuen que ha de ser el món.

Tradicionalment, les ciutats sempre s’han construït al voltant dels rius. Per tant, si volem biodiversitat, hem de recuperar les vies d’aigua i desasfaltar la ciutat per trencar l’efecte “illa de calor”.

Des del 2014, aquest reconeixement ha passat per diferents ciutats i regions europees: Sardenya, Oslo, Viena, Sant Petersburg, Bilbao, Aberdeen, Bonn i Praga

La candidatura de Barcelona i la seva àrea metropolitana va rebre el suport de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, el Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España, la Fira de Barcelona, la Fundació Catalunya la Pedrera, l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya. Com a entitats col·laboradores, cal destacar el Museu del Disseny de Barcelona i la Fundació Mies Van Der Rohe.

El Comitè Organitzador d’aquest projecte, conformat per representants de tots els organismes implicats, ha establert un programa d’activitats que va començar el 23 de març a La Pedrera amb els diàlegs sobre les biociutats i continuarà amb unes jornades científiques sobre biociutats i conferències sobre la nova arquitectura ecològica africana el mes de maig, i un Bioblitz – recerca intensiva i exhaustiva d’espècies – a Collserola i visites als centres EFI de Catalunya el mes de juny. L’any de Barcelona Ciutat Europea del Bosc es tancarà el mes d’octubre amb la conferència anual de l’EFI que inclourà un seminari científic de biociutats.

Infraestructura verda metropolitana: la base de les biociutats

La infraestructura verda metropolitana és el conjunt d’espais naturals connectats que proporcionen serveis ecosistèmics, és a dir, un conjunt de beneficis importants que milloren la qualitat ambiental i social dels habitants. Aquests espais oberts milloren la qualitat de l’aire, potencien la biodiversitat, actuen com a embornals de CO2 i ofereixen ús lúdic i social a la ciutadania com a espais de lleure, esbarjo i esport.

Més del 50 % del territori metropolità està format per aquesta infraestructura verda on s’ajunten muntanyes, parcs urbans, platges i rius. L’àrea de Barcelona compta amb el Parc Natural de la Serra de Collserola, el massís del Garraf, les muntanyes d’Ordal, la serra de Marina, els rius Llobregat i Besòs i 30 quilòmetres de platges.

Aquests espais constitueixen la base de les biociutats: entorns urbans que segueixen les normes dels sistemes naturals i que apliquen els principis de l’economia circular amb l’objectiu de convertir-se en ciutats de zero emissions, tal com proposa la UE per l’any 2050. El camp d’aplicació de la bioeconomia circular en ciutats inclou l’ús de materials provinents dels boscos (en particular, la fusta a la construcció o com a matèria primera al sector industrial), productes marins, el desenvolupament de biomaterials a través de nanotecnologies, un nou metabolisme urbà a partir de sistemes renovables en el camp de l’energia i els cicles de l’aigua, la producció de menjar a les ciutats o el desenvolupament de la biodiversitat urbana i altres serveis mediambientals relatius als boscos urbans i els espais verds. Totes aquestes iniciatives tenen un impacte directe en la qualitat de vida de les persones que hi resideixen, tant pel que fa a la qualitat de l’aire, a la salut global com a l’empoderament ciutadà.

La Ciutat Europea del Bosc 2022 és una iniciativa impulsada per l’European Forest Institute (EFI) amb el suport la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’AMB i diferents centres de recerca com l’AAC, el CREAF i el Parc Belloch

El European Forest Institute és una organització internacional establerta pels estats europeus, 29 dels quals n’han ratificat la Convenció. Té 130 membres afiliats i organitzacions de 40 països, amb seu central a Joensuu, Finlàndia.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és l’administració pública d’un territori que ocupa una extensió de 636 km2 i està formada per 36 municipis on viuen més de 3,2 milions de persones. L’AMB forma part del Consorci de Collserola i té competències en la gestió de la xarxa de parcs metropolitans (XPM) i dels espais fluvials del Llobregat i el Besòs. L’arbrat és un element imprescindible dins de la gestió integral d’aquests espais naturals, ja que potencia la naturalització de la metròpolis, ajuda a millorar la qualitat de l’aire i serveix per apaivagar l’emergència climàtica.

L’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya és una fundació privada sense ànim de lucre, pionera en els usos de tecnologies digitals en l’arquitectura i l’urbanisme, que treballa en el desenvolupament de ciutats i edificis ecològics des de la seu que té a Valldaura Labs, situada al Parc Natural de la Serra de Collserola, i forma part de la Circular Bioeconomy Alliance.

El CREAF és un centre públic d’investigació amb la distinció d’excel·lència Severo Ochoa, especialitzat en ecologia terrestre, anàlisi territorial, canvi climàtic, biodiversitat i sostenibilitat urbana, entre altres. Adscrit a la Generalitat de Catalunya, pertany al CERCA i està participat per la UAB, la UB, el CSIC i l’IEC.

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), situat a Solsona, és un centre d’investigació adscrit a la Generalitat de Catalunya que pertany a la xarxa de centres CERCA i té l’objectiu de promoure la competitivitat del sector forestal, la bioeconomia i la conservació del medi natural.