[foto]
Ratpenat orellut
El treball, publicat a la revista Biodiversity and Conservation, posa de manifest que els ratpenats eviten les zones cremades més de tres vegades en els darrers 30 anys, perquè no hi troben insectes per caçar o per la dificultat a l’hora de caçar-los. Els matollars, i fins i tot les bosquines, que creixen sobre espais re-cremats deixen de tenir interès pels ratpenats orelluts, fent que s’hagin de desplaçar a distàncies de més de 10 km des del seu refugi per anar a alimentar-se.
Les dades del treball, realitzat entre el 2007 i el 2009, han estat analitzades durant el 2019 i permeten obtenir informació valuosa per la gestió de l’espai natural. De l’anàlisi es desprèn que és important mantenir les bosquines existents i deixar que part d’elles avancin en la seva successió, així com protegir l’única colònia coneguda al territori. El matollar no representa un hàbitat potencial de caça per a l’orellut gris, mentre que se sap que prats amb alta productivitat d’insectes i boscos són generalment utilitzats per a capturar insectes directament del terra o de les fulles.
20 anys de treballs al Monestir de Sant Pere de Rodes
Els darrers 20 anys el Monestir de Sant Pere de Rodes ha fet una important tasca per a la conservació dels quiròpters. La conservació de la colònia de cria de ratpenats ha estat possible gràcies a la coordinació entre els gestors del monument i els experts del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Durant les diferents millores que s’han realitzat al monestir s’ha respectat el benestar de la colònia. Per exemple, durant la renovació i manteniment de l’edifici històric, en cap moment s’han tapiat les fissures dels claustres, on aquests ratpenats es refugien, ni s’ha mantingut la il·luminació nocturna del monestir per períodes massa llargs.
Per altra banda s’ha fet una important tasca educativa i de sensibilització amb xerrades i visites durant la recerca del grup investigador en el marc de la Nit dels Ratpenats i incloses en les activitats d’educació ambiental del Parc Natural de Cap de Creus. Totes les dades es troben a la plataforma de ciència ciutadana www.ratpenats.org.
L’òrgan gestor del Parc Natural de Cap de Creus finança treballs del Museu de Granollers per al coneixement de les poblacions de ratpenats a l’àmbit del parc, ja sigui als seus refugis (com el monestir i algunes cavitats) com als seus hàbitats d’alimentació (com els boscos, prats i matollars).
