El IV Congrés de l’Aigua aborda la gestió dels recursos hídrics davant l’emergència climàtica

Catalunya pateix un important estrès hídric, que s'incrementarà com a conseqüència dels períodes de sequera, que en el futur proper seran més freqüents i intensos, circumstància que pot afectar a l'actual capacitat de servei entre un 7 i un 15%.. Les afectacions del canvi climàtic als recursos hídrics i als diferents consums, els aspectes socioculturals i econòmics de l'aigua i el futur de la gestió dels recursos hídrics davant l?emergència climàtica són els principals eixos de la quarta edició del Congrés de l'Aigua que, organbitzat per l'Associació Catalana d'Amics de l'Aigua, es celebra a la seu de CosmoCaixa de Barcelona els dies 19 i 20 d'octubre i en el marc del qual es presentarà de forma oficial la Fundació Rivus. L'obertura del congrés, aquest dimarts al matí, ha anat a càrrec del catedràtic i director de l'Institut de Recerca de l'Aigua de la UB Javier Martín Vide que ha pronunciat la conferència inaugural sobre "Canvi climàtic i la crisi".

[foto]

Ja ningú no nega la influència del canvi climàtic en el cicle hidrològic. A títol simplement orientatiu, els experts consideren que, a curt termini, es produirà una disminució del 5% de les aportacions dels nostres rius, una pujada de les temperatures entre 1,5 i 2 graus i una pujada del nivell del mar, essent probable que s’incrementi significativament la freqüència dels aiguats. Les previsions a llarg termini són més difícils de determinar, atès que les series estadístiques són encara molt petites

Aquesta situació afecta quantitativament de forma més important a l’agricultura, que junt al sector agroalimentari representa el 15% del PIB català, tenint en compte que el Pla de Regadius de Catalunya preveu l’increment en 125.000 hectàrees de zones regables.

El sector industrial català consumeix, a hores d’ara, un 10% del total, i es preveu un petit increment del 5% en els propers anys, tot i que l’impacte de les sequeres pot agreujar les conseqüències, fins afectar de forma important a la producció.

Finalment, el conjunt de consums urbans, que engloba als domèstics, als comercials i als turístics, es veuran també severament afectats pels canvis en la disponibilitat de recursos hídrics, que algunes previsions situen en un 3% per cada grau de pujada de la temperatura mitjana.

Efectivament, res no serà igual que ara. Caldrà, des de ja, implementar un conjunt de mesures de adaptació a la nova situació, donant més protagonisme a la planificació hidrològica, incrementant la seva transversalitat respecte a les polítiques agràries, energètiques, el desenvolupament territorial o la conservació de la natura.

Front a aquests reptes, les autoritats governamentals, en tots els seus nivells i cadascuna dins el nivell de les seves responsabilitats en la matèria, han insistit en la formulació de grans compromisos a partir de 1947, que han tingut en comú, precisament, el seu escàs Compromís de compliment.

La Generalitat de Catalunya va promulgar la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, Llei que, com tantes altres, pocs avenços ha representat en la lluita contra els efectes del canvi. Un cop més, tenen raó els que manifesten que lo important no és fer lleis, sinó complir-les i fer-les complir. Al maig del 2019, la Generalitat ha fet una declaració solemne d’emergència climàtica.

Per la seva part, la Unió Europea ha redactat el Pacte Verd Europeu, que exigirà unes inversions addicionals de 260.000 milions €, per tal d’intentar aconseguir per l’any 2030 una disminució de almenys el 40% en les emissions d’efecte hivernacle, una quota del 32% d’energies renovables i una millora en l’eficiència energètica del 32,5%.

13 països, entre ells Espanya, han demanat a la Unió que el Pacte Verd sigui la gran palanca per a la recuperació després de la crisi provocada pel coronavirus. La sortida de la crisi no ha de servir, en cap cas, per mitigar la lluita contra el canvi climàtic, per preteses exigències de retallades pressupostàries, de les quals ja hem patit doloroses conseqüències.

Els reptes en la gestió dels recursos hídrics davant el panorama d’emergència climàtica que estem viviint és la temàtica que aborda el IV Congrés de l’Aigua

En base els eixos establerts pel Comité Científic del Congrés, aquest s’estructura en 4 blocs que, cada un d’ells, compta amb diverses sessions on es presenten les ponències. Cada bloc inclou també un Capítol d’experiències i projectes i una Taula Rodona al voltant de la temàtica de cada bloc. 1r: RECURSOS HÍDRICS I CANVI CLIMÀTIC

•  Millora de la garantia de l’abastament urbà d’aigua a les comarques litorals de Catalunya. Canvi climàtic 

• Afectacions als recursos hídrics de Catalunya

•  Afectacions a l’agricultura

•  Afectació a la resta d’usos

2n: IMPACTE SOCIAL, CULTURAL I ECONÒMIC

• Nous paradigmes en la gestió de l’aigua

• Qualitat i preu de l’aigua

• Ciutadania: conscienciació i participació 

3r MESURES D’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC

• L’aigua verda en la gestió dels recursos naturals

• Infraestructures hidràuliques urbanes i canvi climàtic

• Estratègia de l’ACA davant l’emergència climàtica. Planificació front al risc d’inundacions 

4t GOVERNANÇA DE L’AIGUA I CANVI CLIMÀTIC

• La lluita contra l’emergència climàtica mitjançant la gestió de la demanda i l’ANR 

• Què fem, què hem de fer i què no hem de fer davant el canvi climàtic?

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...