El Govern finança la retirada de la fusta morta del bosc per minimitzar el perill d’incendi forestal

El Departament d’Agricultura està tramitant una línia d’ajuts que anima les propietats forestals a retirar la fusta morta del bosc. Amb un valor de mig milió d’euros, l’ordre de finançament ha rebut 25 sol·licituds, 14 de les quals a les comarques gironines. Aquests ajuts són molt importants perquè fomenten la tallada i la retirada de les restes d’arbres que no tenen valor comercial i que és important no mantenir al bosc

La fusta morta de les pinedes produeix un augment del risc d’incendi en el període estival, que sumat a l’estrès hídric de les altres espècies forestals, les fa més inflamables pel baix percentatge d’aigua que contenen

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació aporta mig milió d’euros perquè 25 finques forestals puguin realitzar tallades sanitàries en aquells boscos que han patit els efectes de la sequera persistent dels últims anys. En els darrers anys hi ha hagut un decaïment important de moltes masses forestals com a con­seqüència de la suma de diferents factors: adversitats meteorològiques, una deficient estructura forestal i l’atac de diferents agents biòtics. Aquesta fusta morta al bosc incrementa el perill d’incendi de cara a l’estiu i és important incentivar la propietat privada perquè la retiri. Les pluges d’aquest 2025 han arribaran tard per revertir situació de sequera als boscos i alguns pins debilitats per la sequera i atacats per perforadors continuaran morint.

Les Gavarres, una zona sempre sota el punt de mira del foc

Durant l’estiu 2024, a la part occidental de les Gavarres, es van estendre ràpidament símptomes greus de decaï­ment que van afectar especialment les plantacions de pi marí­tim (Pinus pinaster). Es tracta d’una zona molt sensible per l’alt risc d’incendi i la proximitat d’aglomeracions urbanes (freqüentació, infra­estructures, etc.). De moment, s’estima que la zona afectada és de 530 hectàre­es, en les quals s’observen peus amb capçades totalment vermelles i d’altres amb una part de la capçada groguenca o vermellosa, generalment agrupats en focus.

Aquestes afectacions es podrien duplicar o triplicar a la primavera, atès que hi ha arbres afectats que encara man­tenen la capçada verda però que ja estan morts. La pluja caiguda durant els darrers mesos no revertirà la situació del decaïment del pi marítim però ha estat beneficiosa principalment per a alzines i suredes.

L'expert de Forestal Catalana en perforadors i plagues

 L’expert de Forestal Catalana en perforadors i plagues analitzant un tronc de pi marítim

La única solució: tallar els pins

Davant d’aquesta situació, la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi va declarar d’interès fitosanitari els treballs silvícoles adients per controlar el decaïment de les pinedes de pi marítim als municipis de Campllong, Cassà de la Selva, Celrà, Girona, Juià, Llambilles, Madremanya, Sant Martí Vell i Quart, a la comarca del Gironès.

Per fer el control fitosanitari de la zona s’han d’eliminar els focus d’atac d’un perforador (Ips sexdentatus) que aprofita la debilitat dels arbres en situacions de sequera, i per complir-ho s’hauran de tallar tots els arbres afectats, retirar-ne la fusta i eliminar les restes.

Més ajuts a la propietat privada per les mortaldats per sequera

Des del Centre de la Propietat Forestal, organisme adjunt al Departament d’Agricultura, també se subvenciona la tallada de la vegetació afectada i el tractament de les restes generades en els casos de danys biòtics en masses de coníferes afectades per diferents plagues. L’objectiu és poder restituir el potencial a les zones afectades pel decaïment de les pinedes de pi marítim (Pinus pinastre).

L’enginyera i l’expert en plagues a la zona de les Gavarres afectada per la sequera

Comparteix-me:

Els incendis de la Segarra, qualificats de sisena generació pels bombers, han provocat 2 morts

Els incendis declarats aquest primer dia de juliol als municipis de Sanahuja i Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, i que afecten també les comarques de la Nogera i l'Urgell...

Simon Stiell tanca la conferència del clima de Bonn demanant més implicació, més rapidesa i més justicia

"Hem d'anar més enllà, més ràpid i de manera més justa". Amb aquestes paraules el Secretari Executiu del Canvi Climàtic de les Nacions Unides Simon Stiell començava el discurs de...

El darrer número de la revista Vallesos rememora lluites ecologistes dels dels anys 70 a les comarques del Vallès

La revista-llibre Vallesos rememora lluites ecologistes dels dels anys 70 sobre espais emblemàtics del Vallès com Gallecs, els parcs de Sant Llorenç i el Montseny o el Quart Cinturó...