El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat de l’alcalde de Preixens, Joan Eroles, del director general de Desenvolupament Rural, Jordi Sala, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Jaume Fabà, ha presidit, aquesta tarda, l’acte de lliurament de les escriptures de la concentració parcel·lària realitzada a Preixens, que abasta una superfície de 1.245 hectàrees, pertanyents a 203 propietaris, i en les que s’ha passat de 432 parcel·les abans de la concentració a 251 finques després, el que ha suposat que la dimensió de cadascuna hagi passat de 2,88 hectàrees a 4,96, dimensió idònia per a la seva transformació en regadiu, la qual està essent objecte de promoció per part del personal tècnic amb la finalitat d’aconseguir l’adhesió dels propietaris de la zona. L’import total de les obres de concentració parcel·lària és de 4.720.000 euros.
El conseller ha obert la seva intervenció en l’acte, al qual s’ha convocat la totalitat dels propietaris, incidint, un cop més, en la rellevància del sistema Segarra-Garrigues, “l’actuació més important que està duent a terme la Generalitat actualment, una infraestructura estratègica de país, més que una infraestructura de reg; contribueix a la fixació de la població, evita l’abandonament de terres de conreu i l’empobriment de la biodiversitat, facilita l’emprenedoria,… i conserva els valors del territori, la seva cohesió i el reequilibri. La Generalitat fa més de 10 anys que inverteix en aquest projecte i àdhuc, amb la situació actual, el Govern no ha deixat de fer les inversions corresponents”.
Com ha afegit Josep Maria Pelegrí, ja hi ha molta obra executada com és tota la xarxa primària (basses i estacions de bombament), molts sectors en què es divideix l’obra ho tenen tot a punt per a regar, a dia d’avui té 12.100 hectàrees en regadiu i l’objectiu de cara al 2017 és arribar a les 18.000 hectàrees. “Tot i que la viabilitat del reg no només va lligada a l’execució de l’obra, hi ha altres aspectes tant important com la construcció que cal tenir en compte, entre ells, el més important és l’adhesió del regant”, ha insistit Pelegrí, qui ha agraït a la Comunitat de Regants la seva gran tasca de promoció del reg per tal que una bona massa de regants aprofitin al màxim les obres realitzades i es visualitzi el retorn de l’esforç inversor realitzat.
En aquesta línia, per a ajudar a l’adhesió del regant, el Departament treballa en diverses línies, com són: concentració parcel·lària; un preu raonable de l’aigua amb la nova tarifa de preu pel dret a l’ús de l’aigua fixada al març i consensuada amb els regants “més flexible, que s’adapta millor a les diferents tipologies de reg i obre un ventall d’alternatives de pagament del preu i el regant pot optar per l’opció que li sigui més convenient”; un servei de suport tècnic, assessorament i informació que és l’Oficina del Regant, la qual manté una ingent activitat en la zona d’influència del Segarra-Garrigues; la negociació “discreta i continuada amb la Unió Europea per a protegir tant els interessos de les aus com els de la població i de l’activitat agrària i en què no deixem de treballar”; i la millora del finançament de les inversions via llei Òmnibus.
En aquest punt, el conseller ha assenyalat que “allà on els regants tinguin més iniciativa, més voluntat de tirar endavant, d’emprendre i portar les seves explotacions i empreses a un altre nivell, allà executarem la obra. La contenció de la despesa ens obliga a prioritzar l’obra allà on hi ha més demanda, més ganes; i esdevindran actuacions prioritàries aquelles on hi hagi més regants que ho demanin amb un clar pla de negoci. Les obres són finançades en major part pel Govern, però també pels regants. Abans d’aquest canvi, les obres es feien sense previsió de si a la zona hi havia demanda de reg. La gent veu que quan hi ha aigua hi ha moltes possibilitats. Hi ha zones que estan empenyent molt per a impulsar les obres de la xarxa secundària. Ens vam marcar un llindar, el 80% d’adhesions al regadiu per a iniciar les obres de la xarxa de distribució, i avui uja podem dir que començarem les obres a Sarroca (sector 12), conjuntament amb les de Verdú (sector 8), i hem aconseguit finançament per a iniciar la presa d’Albagés amb el seu projecte inicial, sense rebaixes; el que és una bona notícia per a tots i és la línia de treball a seguir”.
Josep Maria Pelegrí ha recordat que al juliol es va anunciar que “el Govern de la Generalitat, conjuntament amb la voluntat dels regants, garantia el finançament i l’aportació econòmica fins el 2017 per a continuar l’obra; gràcies a una inversió garantida de 60M€, que ens permeten enllestir una primera fase d’unes 20.000 hectàrees durant els pròxims 4 anys. Aquestes obres es faran amb la participació i la voluntat dels regants a tots els nivells, per a prioritzar que l’obra s’executa allà on hi ha iniciativa i es pugui aprofitar immediatament la infraestructura. I si bé, com tota obra d’aquesta envergadura, hi ha dificultats, amb voluntat i coresponsabilitat poden ser superables com estem demostrant”.
Així, Pelegrí ha volgut fer palès que “el Segarra-Garrigues no para, i ho fa sumant les voluntats de tothom i sent proactius i positius; voluntats tant dels regants, com de l’Administració, les organitzacions sindicals i altres institucions implicades en el projecte. Tot plegats farem possible el reg. Hem de fer saber que allò que és bo per a les nostres empreses agràries és bo per a tot el país; i el Segarra-Garrigues és una oportunitat històrica i única per a poder incrementar les zones de reg i la productivitat agrícola, en un moment en què el món ens demana produir més, per a una població en creixement, per a minimitzar la dependència alimentària catalana de l’exterior així com els notables increments dels preus dels aliments”.
Reforma energètica
D’altra banda, el conseller també s’ha referit a la reforma energètica impulsada pel Ministeri d’Indústria qui a l’agost va publicar les noves taxes dels peatges d’accés a l’energia energètica, que són una part important de la factura elèctrica; i ha afirmat que “el Ministeri justifica la revisió pel fet que estem en un escenari de caiguda de la demanda elèctrica i que cal garantir la sostenibilitat econòmica del sistema energètic. El cas és que aquest canvi pot arribar a suposar un increment del 15% de la nostra factura, i més enllà d’aquest increment global de preus, el més preocupant és l’augment de la part fixa de la factura elèctrica, un fet que fa que aquells agricultors amb menor consum elèctric siguin els més afectats i que no s’incentivi en absolut l’eficiència energètica ni la de l’ús de l’aigua, un tema que hem treballat i hi hem apostat durant molts anys”.
Josep Maria Pelegrí ha volgut remarcar que, “per a les nostres comunitats de regants, el fet encara és més greu, atès que són grans consumidors elèctrics (a nivell estatal el regadiu consumeix prop del 3% de l’energia, sent el segon demandant d’electricitat a l’Estats darrera d’ADIF); i són consumidors estacionals, tenen una alta potencia contractada i un consum concentrat (època de reg: d’abril a octubre). A més, l’increment dels costos fixes dificulta l’adhesió al reg, l’amortització de les modernitzacions i la viabilitat de les empreses. Les Administracions hem de ser facilitadores, no hem de posar més entrebancs i, com amb el preu al dret de l’aigua del Segarra-Garrigues, mentre aquí flexibilitzàvem, adaptàvem les tarifes en funció de les demandes de l’empresari, el Ministeri aposta per la rigidesa i la desconsideració del projecte empresarial”.
Per aquest motiu, Pelegrí ha instat el Govern de l’Estat a reconsiderar l’actual sistema de costos energètics, “totalment inassolible per al regadiu i que posa en perill tant la seva continuïtat com la seva modernització i eficiència. Es pot demanar: una tarifa especial similar a la que hi havia abans de la supressió de les tarifes especials per al reg, un IVA reduït, que la factura es diferenciï segons l’època de reg, o tarifes adaptades; només unes tarifes més adaptades garantiran la viabilitat. El regadiu és el gran productor d’aliments a Catalunya i el gran sostén del potent clúster agroalimentari que hi ha al darrera”.
Així, el conseller ha encoratjat els presents a acudir a l’Oficina del Regant per a assessorar-se i mirar quina nova estratègia de gestió permet pal·liar els sobrecostos en les factures elèctriques fruit de l’increment estatal.
El canal Segarra-Garrigues
El canal Segarra-Garrigues és una infraestructura hidràulica dissenyat per crear 70.150 noves hectàrees de regadiu a les comarques catalanes de la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, l’Urgell, el Segrià i les Garrigues, beneficiant 17.000 regants d’una setantena de municipis. Les obres van començar-se l’any 2002, el primer tram del canal es posà en funcionament el 5 de juliol de 2009 i s’espera que l’obra estigui totalment enllestida el 2013.
El sistema Segarra-Garrigues té tres captacions d’aigua, l’un situat al pantà de Rialb que deixarà l’aigua en el canal que desembocarà en l’embassament de l’Albagés. Una segona i tercera captacions a la part sud de la zona regable, són dues captacions directes del Segre. En total està previst construir 3.500 km de canonades, 43 basses de regulació i 17 estacions de bombament. El projecte inicial del sistema Segarra-Garrigues definia dues zones regables, la zona de reg de suport amb una dotació de 1500 m3/Ha i any i la zona de reg de transformació amb una dotació de 6500 m3/Ha i any.
La construcció del Segarra-Garrigues tenia una previsió de cost d’uns 1.500 milions d’euros, finançats per la Generalitat de Catalunya, el Govern espanyol i els propis regants. L’estat es fa càrrec de la meitat del canal principal, l’altra meitat, que corresponia als regants, la va avançar la Generalitat. La xarxa secundària es paga entre la generalitat i els regants. L’empresa ASG concessionària de les obres té els drets d’explotació del canal durant 30 anys, transcorregut aquest temps el canal passarà a ser propietat de la Comunitat general de regants del Segarra-Garrigues.
A banda, el Sistema Segarra-Garrigues soluciona els problemes de subministrament d’aigua potable a la Segarra, l’Urgell i a la resta de comarques de la zona. El canal transporta l’aigua de boca des del pantà de Rialb fins al quilòmetre 21 i, des d’aquest punt quilomètric, parteix una canonada que distribueix l’aigua arreu de la plana de Lleida amb diverses ramificacions que completaran i reforçaran els subministraments existents actualment.
L’aigua és potabilitzada en origen per tal de complir els requisits més exigents en la matèria, a la potabilitzadora de la Ratera (Plans de Sió) a la Segarra, una planta que va ser inaugurada el juny de 2008. Xarxa elèctrica
Els bombaments requereixen potència elèctrica. Aquesta necessitat ha permès un pla per construir noves subestacions elèctriques i noves línies de transport i distribució, a banda del condicionament de les infraestructures elèctriques existents.
