La situació de les baixes reserves d’aigua fa activar la Comissió Interdepartamental de la Sequera

Atesa que aquesta setmana s?ha declarat l'alerta hidrològica a les unitats de la capçalera del Ter, el Llobregat mitjà i l'Anoia Gaià -arran de la sequera pluviomètrica que s'està acumulant en els darrer mesos- i que juntament amb els de la unitat Carme-Capellades, s?ha activat també la constitució de la Comissió Interdepartamental de la Sequera, tal com preveu el Pla Especial de Sequera en el moment en quèl?estat d?alerta afecta com a més del 20% dels municipis (613) o de la població del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.o de la població del Districte de la Conca Fluvial de Catalunya (conques internes), on el Govern té plenes competències.

El proper dimarts, 2 d’agost, està prevista la convocatòria de la primera reunió de la Comissió a fi de poder-los informar abastament de l’estat i evolució de la sequera i de les mesures que s’estan duent a terme en cada unitat del territori en funció dels escenaris previstos pel Pla Especial de Sequera

La Comissió Interdepartamental de la Sequera, està presidida i s’activa per la persona titular del Departament d’adscripció de l’Agència Catalana de l’Aigua i està integrada per les persones titulars dels Departaments de la Generalitat competents en matèria de govern local, d’agricultura, de salut, de indústria, d’energia i d’interior (tots ells/elles amb dret de veu i vot)i per la persona titular de la Direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua, que assisteix a les seves reunions amb veu però sense vot.

La Comissió Interdepartamental de la Sequera té la funció principal de realitzar el seguiment de l’evolució dels diferents estats de sequera i d’acordar les mesures necessàries, incloses les de caràcter normatiu, que el considerin més adients per minimitzar-ne l’impacte associat a l’agreujament de la sequera i/o al risc de desabastament per a la població.

La Comissió Interdepartamental de la Sequera es reuneix quan així ho decideixi la seva presidència, a iniciativa pròpia o per petició d’algun dels seus membres i deixa d’exercir les seves funcions quan així ho decideixi la seva presidència atesa l’evolució dels recursos hídrics.

Aquesta comissió implica els Departaments de la Presidència; Acció Climàtica, Alimentació iAgenda Rural; Salut; Empresa i Treball; i Interior,i ha de permetre prendre decisions de forma integral i coordinada de forma àgil, comptant amb el territori. 
Pla especial de la Sequera

L’eina essencial de planificació hidrològica per actuar en situacions de sequera és el Pla Especial de Sequera (PES), aprovat per Acord GOV/1/2020, de 8 de gener, en tant que eina de gestió de caràcter preventiu que manté una vigilància permanent sobre l’evolució de les reserves d’aigua i estableix per a cada escenari i àmbit d’actuació la progressivitat de les mesures que combinen la gestió de la demana amb la disponibilitat del recurs.

Més enllà de la descripció resumida de la seva operativa o de la situació hidrològica més actual que es despleguen en aquesta pàgina web, els documents complets del PES es poden consultar al web de l’Agència Catalana de l’Aigua (veure més informació sobre el Pla especial de sequera).

El Pla especial de sequera té com a objectiu fonamental i prioritari assegurar l’abastament de la població, minimitzant els efectes negatius sobre l’estat dels recursos hídrics i els impactes econòmics sobre les activitats que utilitzen l’aigua com a factor de producció.

El Pla parteix en primer lloc del coneixement i anàlisi de les sequeres recurrents que s’han produït a Catalunya durant els darrers 80 anys, la qual cosa permet establir patrons de vulnerabilitat enfront d’episodis futurs. En segon lloc aplica un seguiment preventiu de l’evolució de les reserves a través del monitoratge en continu que activa mesures ja des dels escenaris previs a la situació d’alerta, molt abans que les reserves baixin a nivells preocupants.

El Pla especial de sequera estableix les mesures per mitigar o minimitzar els danys a mesura que avança la gravetat de la sequera. Per això, defineix 3 escenaris (alerta, excepcionalitat i emergència) que comporten mesures de gestió cada cop més intenses, apart la normalitat i la prealerta. També s’estableix un escenari previ (prealerta) que no comporta limitacions als usuaris però sí mesures preparatòries d’organització interna, informació i comunicació als usuaris. La declaració d’entrada i sortida de cadascun dels escenaris de sequera en qualsevol dels 18 àmbits territorials de les conques internes es fa mitjançant una resolució del director de l’Agència Catalana de l’Aigua un cop assolits els llindars establerts per a cada zona i havent-se reunit prèviament la Comissió Permanent de Sequera.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...