Una nova recerca internacional publicada avui a Nature Geoscience ha descobert un efecte col·lateral positiu quan es cremen els tròpics: el fum dels incendis transporta fòsfor -un nutrient clau per al creixement dels arbres- fins al cor de la selva amazònica. Aquesta aportació de nutrients genera un efecte de fertilització que pot compensar parcialment la pèrdua de carboni causada pels incendis i la desforestació.
“El fòsfor és un nutrient limitant per a la vegetació tropical. Quan n’arriba una aportació addicional amb el fum, observem un augment de la fotosíntesi i del creixement de les fulles, cosa que permet als arbres aprofitar millor la llum solar i capturar més carboni atmosfèric”, explica l’autor principal Adrià Descals, investigador Marie Curie de la Universitat d’Anvers i investigador del CREAF i el CSIC en el moment de l’estudi.
En concret, cada mil·ligram extra de fòsfor per metre quadrat resulta, de mitjana, en un increment anual de 7,4 grams de carboni emmagatzemat. Atès que la conca amazònica és immensa, aquest efecte es tradueix en quantitats de carboni molt rellevants, “tot i que no arriba a compensar del tot les emissions ni les pèrdues ecològiques associades als incendis i a la desforestació”, aclareix Descals.
Per dur a terme la recerca, l’equip científic ha combinat vint anys de dades de satèl·lit (2001–2021), incloent-hi indicadors directes de l’activitat fotosintètica de la vegetació, amb mesures de camp i models atmosfèrics que simulen el transport del fum a llargues distàncies. Aquesta aproximació ha permès als investigadors identificar un gradient clar: les zones de selva intacta que reben més fum presenten una productivitat més elevada.
Ecosistemes connectats
La majoria dels incendis es concentren en el que es coneix com ‘arc de la desforestació’, la zona del sud de l’Amazònia on la tala i l’ús del foc per convertir el bosc en terres agrícoles s’intensifiquen durant l’estació seca. D’acord amb els resultats, amb el vent el fum és capaç de viatjar milers de quilòmetres des d’aquesta regió fins a l’interior de la selva intacta. Els aerosols que conté el fum, que entre altres compostos inclouen fòsfor, es dipositen sobre el bosc tant a través de la pluja com a través de les cendres que arriben i cobreixen el sòl, i l’absorbeixen les arrels i les fulles.
Segons els investigadors, això no vol dir en absolut que l’augment d’incendis sigui “bo”. Però sí que mostra fins a quin punt els ecosistemes estan fortament interconnectats, fins i tot a través de la contaminació atmosfèrica, ja que, mentre que els incendis alliberen grans quantitats de carboni a escala local, el fum pot augmentar la capacitat d’absorció de CO₂ dels boscos intactes situats a centenars o milers de quilòmetres de distància.
“Aquests resultats són crucials per millorar els models climàtics. Si volem predir amb precisió com els boscos tropicals frenaran l’escalfament global, hem de tenir en compte factors invisibles com el transport de nutrients a través del fum”, finalitza Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF i també coautor de l’estudi,
L’article ha estat liderat per Adrià Descals gràcies a la Beca Leonardo atorgada per la Fundación BBVA, també el signa Ivan Janssens, investigador de la Universitat d’Anvers i codirector de la seva tesi, juntament amb Josep Peñuelas.
