Marta Santisteban

Generar una imatge, resumir un document, preparar un text, planificar un viatge o resoldre qualsevol dubte. L’ús de la intel·ligència artificial (IA) s’ha estès en poc temps a tota mena d’activitats quotidianes i professionals. La resposta arriba a la pantalla en qüestió de segons, però el procés que la fa possible queda fora de la vista: centres de dades, servidors, processadors, sistemes de refrigeració i xarxes elèctriques que necessiten energia, aigua i minerals

La recerca publicada durant els dos últims anys comença a dimensionar aquest impacte, tot i que encara és difícil separar els consums associats a la IA dels de la resta de processos digitals. L’estudi publicat a Patterns el 2025 per Alex de Vries-Gao, basat en els informes ambientals de grans empreses tecnològiques, constata que les companyies no acostumen a diferenciar les càrregues de treball d’IA de la resta d’activitats dels centres de dades, fet que dificulta determinar quina part del consum d’electricitat i aigua i de les emissions correspon específicament a la intel·ligència artificial.

L’impacte en el consum elèctric

Les dades europees permeten acostar la dimensió d’aquesta infraestructura. Una avaluació d’impacte publicada per la Comissió Europea el 2026 estima que els centres de dades de la Unió Europea van consumir uns 99 TWh d’electricitat el 2025, aproximadament el 3% de tota la generació elèctrica de la UE. Tot i que a priori pot semblar poc, la xifra supera en més del doble tot el consum elèctric de Catalunya durant aquell mateix any, de 43,1 TWh, segons l’Institut Català d’Energia.

En aquest sentit, la Comissió identifica que l’augment dels serveis al núvol i l’entrenament de models d’intel·ligència artificial elevaran aquesta demanda. En els seus escenaris de referència, el consum dels centres de dades europeus podria arribar als 314 TWh anuals el 2036.

Una tecnologia amb set d’aigua

L’aigua és una altra de les dimensions de la infraestructura digital. Els centres de dades poden utilitzar-la directament per refrigerar els equips, mentre que la petjada hídrica total també pot incorporar l’aigua associada a altres processos, com la generació d’electricitat.

La mateixa avaluació de la Comissió Europea estima que els centres de dades de la UE van consumir uns 76.000 milions de litres d’aigua el 2025. «Crec que la societat no té ni idea del consum que s’està fent per totes les consultes que es produeixen diàriament», assenyala Míriam Viaplana, periodista i coimpulsora del Grup de Treball de Periodisme Ambiental del Col·legi de Periodistes de Catalunya . Viaplana també posa el focus en la finalitat de les consultes: «Moltes vegades són ximpleries que no aporten res».

Una infraestructura que també necessita minerals i genera residus

La dimensió material de la IA no acaba en el consum d’electricitat i aigua. Els centres de dades necessiten processadors, servidors i altres components que depenen de l’extracció de matèries primeres com terres rares, cobalt o tàntal.

Un estudi publicat el 2026 a Communications Earth & Environment va identificar 32 elements diferents en una GPU, un processador d’alt rendiment utilitzat per entrenar i executar sistemes d’intel·ligència artificial. En l’escenari analitzat pels investigadors, les necessitats d’entrenament de nou models equivaldrien al consum de vida útil d’unes 4.455 GPU i a una petjada material d’uns 6.640 quilos de recursos. El càlcul, a més, no inclou altres components dels centres de dades, com els equips de xarxa, l’emmagatzematge o els sistemes de refrigeració.

L’extracció d’aquests recursos trasllada una part de la petjada ambiental als territoris productors. «El Sud global és el que està patint més la transició energètica d’Europa, pel tema de l’extracció de recursos i minerals crítics», destaca Viaplana. Una revisió publicada el 2026 a l’Oxford Research Encyclopedia identifica precisament entre els impactes indirectes de la IA l’extracció de terres rares i l’enviament de residus electrònics al Sud global.

«Els residus digitals no són virtuals», resumeix Viaplana, que defensa que la capacitat per recuperar materials i gestionar aquests residus hauria d’avançar paral·lelament al desenvolupament tecnològic.

L’impacte ambiental, fora del focus

Malgrat l’augment de la recerca sobre el consum energètic, hídric i material de la intel·ligència artificial, aquesta dimensió encara ocupa un espai reduït en el relat informatiu sobre la tecnologia. Bona part de l’atenció s’ha concentrat en les transformacions que pot provocar en el mercat laboral, l’economia o la mateixa professió periodística.

«L’abordatge de la informació sobre la IA és molt filosòfic i falta aterrar-lo. Parlem de com pot revolucionar el treball o l’economia, però ens estem deixant de banda tot el que pot comportar des del punt de vista ambiental», apunta Viaplana.

Judit Alonso, periodista ambiental i impulsora del Grup de Treball de Periodisme Ambiental juntament amb Viaplana, comparteix aquesta necessitat d’ampliar el focus: «Ens cal fer autocrítica i mostrar també l’impacte que aquesta tecnologia té sobre el planeta».

Per a Alonso, una de les vies passa precisament per fer més visible una petjada que avui l’usuari difícilment pot percebre quan utilitza aquestes eines. «A més informació, més consciència. Ens cal un canvi d’hàbits, igual que comencem a fer amb els plàstics o els combustibles fòssils», defensa. En aquest sentit, atribueix al periodisme «una gran responsabilitat» a l’hora de comunicar totes les implicacions de la IA, «no només les immaterials o beneficioses, sinó també el seu cost ambiental».

Aquesta informació pot arribar tant des del periodisme, incorporant la dimensió ambiental al relat sobre la IA, com des de les mateixes eines que utilitza la ciutadania, fent més accessibles les dades sobre el consum de recursos perquè els usuaris puguin tenir en compte aquest impacte a l’hora de decidir quan i per a què les utilitzen. Per fer-ho, però, caldria disposar de dades més transparents i precises que permetessin distingir el consum específic de la IA de la resta d’activitats dels centres de dades. Com resumeix Alonso, «la informació és el primer pas per a l’acció».