SOS Costa Brava reclama una millora urgent de la gestió i protecció dels espais naturals protegits del litoral del Baix Empordà i considera imprescindible avançar cap a un model de gestió mancomunada que integri tant la part terrestre com la marina. La federació alerta de les desigualtats existents entre municipis a l’hora de fer front a les pressions que pateix el litoral

Mentre municipis com Palamós o Palafrugell, que reben ingressos procedents del turisme i del sector nàutic, disposen de més capacitat per gestionar aquests espais i instal·lar boies de seguretat i de fondeig, municipis petits com Mont-ras assumeixen les pressions sobre la costa sense disposar dels mateixos recursos. Aquesta situació es fa especialment evident quan les boies són sabotejades. SOS Costa Brava assenyala que Mont-ras té moltes més dificultats per restituir-les o necessita més temps per fer-ho, una problemàtica que aquest estiu s’ha tornat a posar de manifest.

SOS Costa Brava considera que, perquè la protecció dels espais naturals del litoral del Baix Empordà i del conjunt de la Costa Brava sigui realment efectiva, cal aprovar els seus Plans i Òrgans de Gestió i dotar-los d’un pressupost comú i suficient

La federació recorda que aquests instruments haurien d’haver estat aprovats fa anys i defensa que la gestió dels espais protegits no pot dependre exclusivament de la capacitat econòmica de cadascun dels municipis que els integren.

Les cales de Mont-ras, molt més que simples cales

SOS Costa Brava recorda que les cales de Mont-ras acumulen una llarga història de lluita per la seva preservació. A principis dels anys vuitanta es va arribar a autoritzar la construcció d’un port nàutic de 1.100 amarres, acompanyat de centenars de construccions, segones residències, hotels i carreteres.

La mobilització d’un grup d’ecologistes i de la ciutadania va aconseguir aturar el projecte i evitar la destrucció de l’espai Cap Roig-Castell, que posteriorment seria declarat Espai d’Interès Natural.

Quatre dècades després, SOS Costa Brava considera que aquesta defensa continua sent necessària. La federació denuncia els sabotatges que cada estiu pateixen les boies destinades a millorar la seguretat de tots els usuaris de les cales, tant de les persones que hi arriben a peu o nedant com de les que ho fan amb pàdel o embarcació.

Protegir la posidònia i recuperar la biodiversitat marina

La federació també reclama garantir el compliment de la normativa destinada a protegir les praderies de posidònia, especialment en espais com la badia del Golfet, la badia de Palamós o el Parc Natural del Cap de Creus.

SOS Costa Brava reivindica igualment la protecció d’altres hàbitats d’importància ecològica, com els boscos d’algues brunes, i reclama mesures per afavorir la recuperació i regeneració dels ecosistemes i d’una biodiversitat marina que considera greument amenaçada.

La federació alerta que el Mediterrani pateix una forta sobreexplotació i contaminació, amb unes aigües cada vegada més càlides i una pèrdua progressiva de biodiversitat que redueix la seva capacitat de resistència davant els impactes futurs.

Més espais protegits i grans reserves marines

Davant d’aquesta situació, SOS Costa Brava considera «més urgent que mai» reforçar la protecció del medi marí mitjançant l’ampliació dels espais marins protegits i la creació de grans reserves marines. La federació alerta que encara s’està massa lluny dels objectius previstos per al 2030 i considera que aquests compromisos s’estan complint «sobre el paper, però no sobre el terreny».

Finalment, SOS Costa Brava fa una crida a la implicació ciutadana. Tal com va succeir als anys vuitanta amb la mobilització que va permetre evitar la destrucció de Cap Roig i les seves cales, la federació considera imprescindible que les persones que estimen el territori s’impliquin activament en la seva preservació i regeneració. «És molt important que, tal com va passar als anys 80 amb la lluita contra la destrucció de Cap Roig i de les seves cales, els ciutadans que realment estimen i aprecien el nostre territori s’impliquin molt més en la constant lluita per la seva preservació i regeneració», defensa Jordi Cruz, portaveu de la Comissió de Medi Marí de la Federació Ecologista SOS Costa Brava.