Aquesta és la conclusió principal d’un estudi realitzat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza el potencial del compost produït a partir de residus sòlids orgànics com a substitut dels fertilitzants minerals produïts industrialment. L’estudi, publicat a la revisa Waste Management, determina que la producció estimada de compost per a l’any 2025 podria arribar a abastir el 21% de les necessitats de nutrients dels cultius urbans i periurbans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), reduint encara més els impactes ambientals.
Per això, caldria “un augment de la recollida selectiva de matèria orgànica i de la capacitat de producció de compost segons el programa metropolità de gestió de residus (PREMET25)”, indica Juan David Arosemena, investigador de l’ICTA-UAB i autor principal del estudi, qui destaca que existeix una gran oportunitat per seguir optimitzant la circularitat de nutrients a les ciutats i aprofitar així tots els seus beneficis.
Les 5.568 hectàrees d’agricultura periurbana i urbana existents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona requereixen un total de 1.474 tones de nutrients NPK (nitrogen, fòsfor i potassi), tres elements imprescindibles per al creixement de les plantes. D’aquests, el nitrogen és el més demandat amb 769 tones, seguit del potassi, amb 592 tones, i el fòsfor, amb 113 tones. La majoria d’aquests nutrients són demandats per conreus de cereals (42%), vegetals (38%), fruites dolces (11%) i llegums (5%), entre d’altres.
De les 5.106 tones de compost produïdes a partir dels residus sòlids orgànics de l’AMB es podrien recuperar, entre altres elements, 113 tones totals de nutrients NPK (fòsfor 44 tones, potassi 37 tones i nitrogen 32 tones).
A més de nodrir els camps de conreu, la producció de compost té importants beneficis ambientals per a les ciutats com la reducció de les emissions de metà que genera el tractament de residus mixts als abocadors, la utilització del biogàs com a font d’energia, i la substitució dels fertilitzants minerals industrials a l’agricultura. Aquests fertilitzants minerals industrials no només es fabriquen amb recursos finits (com és el cas del fòsfor), sinó que la seva producció demana molta energia i combustibles fòssils (com és el cas del nitrogen). “En canvi, el compost es fa amb els nostres residus i aporta els mateixos nutrients que el fertilitzant mineral; cal aprofitar-ho i així tancar el cicle”, indica Arosemena.
Tot i això, per poder aprofitar al màxim els seus beneficis, caldria eliminar determinades barreres que actualment dificulten la circularitat dels nutrients a les ciutats, “com ara la pobra qualitat del sòl agrícola en àrees urbanes, l’acceptació de l’ús de compost com a fertilitzant alternatiu i les regulacions locals associades a aplicació de fertilitzants orgànics”, indica Arosemena. Per això, l’estudi presenta als responsables de polítiques el cicle de vida complet, des dels residus fins als cultius, per quantificar sistemàticament el benefici d’acoblar fluxos de nutrients dins d’una ciutat.
