El premi Fronteres del Coneixement de la Fundació BBVA, en la categoria de canvi climàtic, es va donar a conèixer el passat mes de gener, però la cerimònia d’entrega s’ha fet aquest dijous 15 de juny a la seu central de la Fundació a Madrid, on s’han entregat els guardons dels premis de la 9ena edició en totes les categories.

Segons l’acta del jurat del premi del BBVA, els guardonat James Hansen i Syukuro Manabe han estat premiats “pel desenvolupament dels models matemàtics del sistema climàtic i per l’ús pioner d’aquests models per projectar la resposta del clima de la Terra als canvis de les concentracions del CO2 atmosfèric”. El jurat del premi destaca que tots els models que es fan servir avui dia per estudiar la dinàmica de l’atmosfera i l’evolució del clima són hereus dels models de Manabe i Hansen.

Syukuro Manabe (Tòquio, Japó, 1931), que actualment està afiliat a la Universitat de Princeton, als EEUU, va ser el primer científic que va crear, als anys seixanta, models informàtics per estudiar l’atmosfera. Recent doctorat al Japó, Manabe investigava en meteorologia i al 1958 anar als EEUU per treballar amb un col·lega del US Weather Bureau a Washington. El científic va incorporar a la seva investigació l’ús de computadores i va crear el primer model de circulació atmosfèrica global, que tenia en compte elements com el vapor d’aigua, els vents o el transport del calor a l’atmosfera. Per entendre com funcionava el transport de l’escalfor a l’atmosfera resultava necessari introduir al programa els gasos d’efecte hivernacle. Així, a finals dels anys setanta, i com a investigador de l’agència americana de l’Atmosfera i l’Oceà (NOAA), Manabe va desenvolupar el seu model i, i en un moment en que no hi havia registres de temperatures a escala global ni consciència que el clima estigués canviant, ja va predir que si la concentració de CO2 en l’atmosfera es duplicava, la temperatura mitjana terrestre pujaria 2 graus.

Es tractava aleshores d’una predicció teòrica basada en poques dades i que no podia ser comprovada per l’absència encara d’un registre fiable de temperatures a escala planetària.
En un comunicat difós el gener per la Fundació BBVA, Manabe, meteoròleg senior del Programa de Ciencies Atmosfèriques i Oceàniques de la Universitat de Princeton va declarar que “Jo vaig començar abans a treballar amb models, però Hansen va ser el primer a utilitzar aquests models per fer prediccions”

James Hansen (Iowa, EEUU, 1941), que ha desenvolupat la major part de la seva carrera a la NASA i actualment treballa a la Universitat de Columbia a Nova York, va estudiar els treballs de Manabe quan, com a becari a la NASA viatjava al departament d’Astronomia de la Universitat de Tokio. Al 1967 va treballar a l’Institut Goddard per a Estudis Espacials de la NASA investigant atmosferes planetàries i, en particular, l’atmosfera de Venus. Així, Hansen va contribuir a demostrar que les altes temperatures que han esterilitzat Venus (462ºC de mitjana a la superfície) es deuen a un efecte hivernacle causat pel CO2 de la seva atmosfera. A partir d’aquell moment Hansen va decidir estudiar el clima de la Terra i va introduir models informàtics que predeien la magnitud de l’escalfament terrestre i els seus efectes sobre els oceans, el gel de l’Àrtic, les sequeres i les inundacions.  
Hansen va publicar les seves prediccions a la revista Science el 1981, amb un treball que per primera vegada incorporava dades globals de temperatura de la Terra, aconseguides a partir de l’aplicació d’una nova metodologia desenvolupada per a processar la informació de les estacions meteorològiques disponibles.

Hansen, va dir de Manabe que “és líder mundial en models climàtics globals des que vaig començar la meva carrera. La primera conclusió important de la nostra feina va ser demostrar que el clima global és sensible a l’acció humana”