Amb una superficie de 13.886 hectàrees (10.813 terrestres i 3.073 marines) el parc natural protegeix gran part de la península del cap de Creus. Situat a la comarca de l’Alt Empordà, comprèn els municipis de Cadaqués, Llançà, Palau-saverdera, Pau, el Port de la Selva, Roses, la Selva de Mari i Vilajuiga.L’actual director del parc és el biòleg i ambientalista Ponç Feliu
Entre la terra i el mar, un espai de gran bellesa, una configuració geològica singular amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món. L’efecte de la tramuntana ha fet que apareguin formes d’erosió capricioses i n’ha transformat el paisatge
Les roques metamòrfiques són les més abundants del conjunt de roques que afloren al Cap de Creus, de l’era Paleozoica, que són algunes de les roques més antigues que podem veure a Catalunya. Les formacions geològiques que es poden observar en superfície són úniques, en quantitat i en qualitat, i fa que experts de tot el món vinguin a visitar-les o a completar la seva formació de camp. El vent de tramuntana té un paper fonamental, sia modelant amb la seva persistència les diferents espècies vegetals, o bé aportant condicions d’hàbitat encara més estrictes en afavorir l’evapotranspiració i incrementant la salabror pels efectes del transport d’aigua de mar en forma de ruixim o d’aerosols.
L’actual paisatge del cap de Creus és hereu dels espais agrícoles que es van començar a obrir finalitzat el primer mil·lenni i que, amb diferents alts i baixos al llarg de la història, van perdurar fins a les darreries del segle xix i començaments del segle XX. Una bona part del terreny no és més que una immensa vinya abandonada assentada en feixes sostingudes per murs de pedra i, per l’altre, la utilització de l’espai per pasturar-hi ha ocasionat repetits incendis que han marcat el paisatge.
A la zona litoral, hi trobem les plantes més adaptades al vent i a la salinitat, les quals constitueixen sens dubte la vegetació més interessant del Parc i que no té rèplica enlloc del litoral català. Les espècies més característiques són l’armèria del Rosselló (Armeria ruscinonensis), les ensopegueres (Limonium tremolsii i T. geronense) i, sobretot, Seseli farrenyi, autèntica joia botànica, ja que no es troba en cap altre lloc del món. Totes elles gaudeixen de protecció, i estan amenaçades de desaparèixer.
Al fons marí destaquen les fanerògames marines, autèntiques plantes amb flors i de fulles caduques que estan protegides, i que formen extenses praderies en els fons sorrencs o fangosos. Són la posidònia o alga de vidriers (Posidonia oceanica), l’algueró (Cymodocea nodosa) i Zostera sp. La seva importància rau en el fet que hi viuen espècies de peixos comercials quan són joves, que són un embornal de carboni, ajuden a mitigar l’efecte dels temporals sobre les platges i franges litorals, i retenen els sediments. És possible que l’organisme viu més vell de la terra sigui una d’aquestes plantes!
De la fauna terrestre invertebrada del Parc destaquen quatre espècies que pel seu interès han estat protegits: són el cargol Mastigophallus rangianus, espècie endèmica del cap de Creus, el coleòpter Pseudochlamys raholai, l’heteròpter Campylosteia serena, i la llagosta Saga pedo. Aquest darrer només el podem trobar aquí i als Ports, a tot Catalunya, i té la peculiaritat que fa molts anys que no es coneix cap individu mascle a tot el món!
El coral vermell existeix quasi exclusivament al Mediterrani. Per créixer, el corall necessita adherir-se a roques dures exposades a corrents submarins i on la llum ambient resulti poc intensa. Pot créixer cap avall, i pot fins i tot desenvolupar-se en l’obscuritat quasi total de coves i forats.
En altres temps va ser molt abundant en tota la conca mediterrània i la seva activitat pesquera va ser important especialment a les illes de Creta i de Rodes, a Sicília, Trípoli, Tunis i Algèria. Al Cap de Creus i a les illes Balears també s’han trobat bancs de certa importància. Ha estat pescat de forma important durant molt anys per la seva importància en l’artesania de la joieria, arribant a preus molt elevats, i les seves poblacions han patit reduccions molt significatives que l’han portat gairebé a la desaparició en algunes zones. Actualment està prohibida la seva extracció en aigües de Catalunya per a permetre la seva recuperació.
La historia del territori que ocupa el parc natural de Cap de Creus està íntimament lligada a la pedra seca, de fet “és un immens jardí de pedra” com deia Josep Pla.L’art de la pedra seca fou inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO en data 28 de novembre de 2018. L’arquitectura tradicional ha sobreviscut al pas del temps com a testimoni de les formes de vida del passat. Dins d’aquesta gran família, la pedra seca fou, sens dubte, una de les tècniques més utilitzades. Gràcies als coneixements acumulats al llarg dels segles es van bastir tota mena de construccions, majoritàriament vinculades a l’agricultura, la ramaderia i a l’abastament d’aigua, que van permetre als nostres avantpassats domesticar la natura i créixer econòmicament.
El Programa d’educació ambiental del Parc Natural de Cap de Creus es divideix en dues línies: d’una banda, ens adrecem a la població escolar, amb un conjunt d’activitats gratuïtes que podeu consultar a l’oferta pedagògica i que oferim a totes les escoles i instituts dels vuit municipis que formen el territori del Parc Natural, i de l’altra, oferim activitats adreçades a la població local adulta, com ara guiatges, xerrades i tallers.
L’òrgan gestor del Parc, amb la col·laboració de propietaris, administracions i altres entitats, realitza diverses actuacions per tal de mantenir les diferents espècies i hàbitats propis del cap de Creus en bon estat de conservació, així com prevenir els incendis forestals. Fa uns anys es va començar la reintroducció del xoriguer petit (Falco naumanni), tasca que continua amb la participació de voluntaris i del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. També s’estan realitzant actuacions per evitar l’extinció de la planta endèmica del Parc Seseli farrenyi, de qual queden menys de 300 individus a les seves poblacions naturals. El manteniment d’espais oberts sobretot es fa mitjançant desbrossades, cremes controlades, i amb ramaderia extensiva.
El Parc del Cap de Creus es va crear el 1998 en aplicació del decret de1992 del Pla d’Espais d’Interès Natural. És un dels 14 parcs naturals que hi ha a Catalunya i està gestionat per la Generalitat
.a voluntat de protecció d’aquest espai neix d’un seguit d’iniciatives. Ja va quedar reflectida l’any 1976 en l’obra col·lectiva Natura, ús o abús? Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans (1976, Ed. Barcino), on es preveia el cap de Creus com a una zona de protecció recomanable.
El boom turístic d’aquells anys va ser feble al cap de Creus, probablement per les dificultats dels terrenys i per l’actitud conservacionista de la seva població.
L’any 1978, ICONA va presentar l’Inventario abierto de espacios naturales de protección especial, en el qual estava inclòs el cap de Creus. En aquest document es proposava protegir des de la punta Falconera fins a la frontera francesa.
El 21 de maig de 1980, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya va aprovar una relació de municipis amb territori totalment o parcialment inclòs en espais d’especial interès natural. Aquesta relació va ser incorporada íntegrament com un annex a la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives. Atès que el cap de Creus era una de les zones sotmeses a aquestes activitats, necessitava una protecció especial.
El mateix any, el Centro de Estudios de Ordenación del Territorio y Medio Ambiente (CEOTMA), sota la supervisió d’una comissió mixta MOPU-Generalitat, va elaborar el treball anomenat Reconeixement territorial de Catalunya, on es proposava la declaració de diverses zones com a espais que calia protegir, entre els quals figuraven el cap de Norfeu, la serra de Rodes i el vessant nord de la península del cap de Creus.
El 1985, el Parlament català va aprovar la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. Amb aquesta llei també es va crear i regular un nou instrument de protecció: el Pla d’espais d’interès natural (PEIN).
Durant els anys 90, la IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura), conjuntament amb altres entitats i organismes com la ICHN va impulsar una campanya per a la declaració de la península de Cap de Creus i la Serra Verdera com a Parc Natural, a través de la recollida de més de 18.000 signatures, l’emissió d’informes tècnics per part de diversos científics o el suport d’entitats del món del submarinisme d’arreu d’Europa. La tasca de la IAEDEN fou clau perquè ciutadania, Ajuntaments i la pròpia Generalitat donés un impuls definitiu a la creació del Parc Natural.
L’any 1992 es va publicar el decret mitjançant el qual s’aprovava el Pla d’espais d’interès natural (Decret 328/1992, de 14 de desembre). El PEIN va establir una xarxa de 144 espais. L’espai del cap de Creus va quedar definit amb una superfície terrestre de 8.769,5 ha més l’espai marí limítrof.
El mes de març de 1996, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (avui DAAM) i el Departament de Medi Ambient van redactar un avantprojecte de llei de protecció del cap de Creus. Aquest document es va transformar en la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció del cap de Creus.
El Pla especial del medi natural i del paisatge va ser aprovat el 2006 i el setembre el mateix any es van designar zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i llocs d’importància comunitària (LIC)
