Les pastures cobreixen aproximadament la meitat de la superfície terrestre del món, malgrat això continuen comptant-se entre els ecosistemes més infravalorats i amenaçats. L’apacentament excessiu, la pèrdua de vegetació, la conversió de la terra, el canvi climàtic, la degradació de la terra i els usos de la terra que competeixen entre ells sotmeten aquests sistemes de producció a una pressió creixent. Fins a la meitat de les pastures estan ja degradades o en situació de risc, cosa que soscava la seguretat alimentària i hídrica, la resiliència dels mitjans de vida rurals i l’equilibri econòmic en què se sustenta la sostenibilitat mundial.

La celebració del 2026 coincideix així mateix amb l’Any Internacional dels Pasturatges i dels Pastors, fet que brinda una important oportunitat per sensibilitzar a escala mundial sobre la transcendència ecològica i socioeconòmica d’aquests ecosistemes. Subratlla la necessitat de valorar els serveis que presten, de respectar les comunitats que els gestionen des de fa generacions i de restaurar les pastures degradades, així com d’impedir que es continuïn degradant, per tal de garantir-ne la productivitat a llarg termini i la contribució al desenvolupament sostenible.

Una crida a l’acció mundial: Reconèixer. Respectar. Restaurar

Reconèixer

Reconéixer les contribucions econòmiques, ecològiques i culturals de les pastures, inclòs el seu paper en la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat, l’emmagatzematge de carboni i la regulació de l’aigua, elements tots ells en què se sustenten els sistemes agroalimentaris resilients.

Respectar

Reforçar els coneixements, les pràctiques i els sistemes de governança dels pastors, els Pobles Indígenes i les comunitats locals. La mobilitat, l’administració tradicional i la comprensió de l’ecologia són essencials per mantenir la salut dels paisatges, i cal salvaguardar els seus drets legítims de tinença davant les infraccions i tot allò que pugui representar una amenaça.

Restaurar

Invertir en l’ordenació sostenible de terres, sòls i aigües, la millora de la governança, la preparació més gran davant les sequeres i les iniciatives de restauració dirigides per les comunitats per recuperar les pastures degradades i protegir els mitjans de vida.

El Dia Mundial contra la Desertificació i la Sequera va ser establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides del 19 de desembre de 1994 (Resolució 49/115)

El seus objectius creacionals són els de posar en acció mecanismes per a combatre la desertificació i l’erosió dels sòls i els impactes que se’n deriven, així com fomentar la consciència pública sobre el tema, especialment en aquells països afectats per greus sequeres, per desertificació, o per ambdues, en particular a l’Àfrica.