Clam de la Terra en el Dia de la Terra

En aquest Dia de la Terra volem convidar-vos a visionar el video "El Clam de la Terra" que teniu a la capçalera del Portal i en el que l'actriu Montserrat Carulla, que ens va deixar el passat novembre, posa cara i veu a la Terra, en un clam que pretén fer veure a les persones que el seu benestar i la seva salut estan relacionades directament amb la salut del planeta. I que si cuidem la Terra estarem cuidant la nostra llar i a nosaltres mateixes. De fet, ara fa poc més d'un any, l'aparició de la covid ha posat sobre la taula la relació que existeix entre la salut del planeta i la salut de les persones, entre la deforestació i la pèrdua de biodiversitat a la Terra i l'aparició de virus. I la globalització ens ha exclatat a la cara amb l'expansió d'aquests virus donant lloc a pandèmies com la de la covid-19. I la ciència alerta que en vindran més. Us convidem doncs a veure i escoltar aquest Clam de la Terra protagonitzat per la gran Montserrat Carulla, en pau descansi.

El Dia de la Terra és una data celebrada a  molts països el dia 22 d’abril i que es va iniciar als EUA l’any 1970

El dia de la terra s’ha convertit en un esdeveniment informatiu i educatiu sobre el problemes del medi ambient. Els ecologistes l’aprofiten per avaluar contaminació de l’aire, l’aigua i el sòl, la destrucció dels ecosistemes, els centenars de milers de plantes i animals en perill d’extinció i l’esgotament dels recursos no renovables. Les solucions que proposen per aquests problemes són el reciclatge, preservació de recursos naturals com el petroli, la prohibició d’utilitzar productes químics perillosos pel medi ambient, acabar amb la destrucció d’hàbitats fonamentals com els boscos humits i la protecció de les espècies en perill d’extinció.

Les Nacions Unides celebren també un Dia de la Terra cada any en l’equinocci de març, una tradició que va ser iniciada per l’activista de la pau John McConnell. McConnell va proposar per primera vegada la idea d’una festa anomenada “Dia de la Terra” a la UNESCO en una Conferència sobre el Medi Ambient l’any 1969, el mateix any en què va dissenyar la “Bandera de la Terra”. El Secretari General de l’ONU, U Thant va donar suport a la iniciativa de celebrar aquest esdeveniment, que s’inicià l’any 1971 fent sonar la Campana japonesa de la pau per marcar l’inici de l’equinocci de primavera en l’hemisferi nord i de tardor en l’hemisferi sud.

El dia de la terra es va celebrar per primer cop el 22 d’abril de 1970. El seu promotor fou el senador nord-americà Gaylord Nelson, que volia conscienciar dels problemes del medi ambient per protegir la Terra. En aquesta convocatòria van participar-hi 2.000 universitats, 10.000 escoles i centenars de comunitats. La pressió social va fer que el govern dels Estats Units crees, a instància també del senador Gaylord Nelson  del’Agencia de Protecció Ambiental i lleis de protecció del medi ambient.

LA CARTA DE LA TERRA

Ens trobem davant d’un moment crític en la història de la Terra, un moment en el qual la Humanitat ha d’escollir el seu futur. A mesura qu i vers les generacions futurese el món es fa més interdepenent i fràgil, el futur presenta a l’hora grans riscos i grans promeses. Per continuar avançant hem de reconèixer que enmig d’una magnífica diversitat de cultures i formes de vida, som una sola família humana i una sola comunitat de la Terra amb un destí comú. Hem d’unir-nos per crear una societat global sostenible basada en el respecte a la natura, als drets humans universals, la justícia climàtica i la cultura de la pau. Amb aquest objectiu, és imnperatiu que nosaltres, els pobles de la Terra, declarem la nostra responsabilitat, els uns envers els altres, vers la gran comunitat de vida i vers les generacions futures.

La Terra la nostra llar

La Humanitat és part d’un inmens univers en evolució. La Terra, la nostra llar és plena d’una singular comunitat de vida. Les forces de la natura fan de l’existència una aventura exigent i incerta, però la Terra ha proveït les condicions essencials per a l’evolució de la vida. La capacitat de recuperació de la comunitat de vida i el benestar de la Humanitat depèn de la preservació d’una Biosfera saludable amb tots els seus sistemes ecològics, una rica varietat en plantes i animals, terres fèrtils, aigües pures i aire net. El medi ambient global, amb els seus recursos fínits, és una preocupació comuna a tots els pobles. La protecció de la vitalitat, la diversistat i la bellesa de la Terra és un deure sagrat.

La situació global

Els models dominants de producció i consum estan causant la devastació ambiental, l’esgotament dels recursos i una extinció massiva de les espècies. S’estan destruint les comunitats. Els beneficis del desenvolupament no es comparteixen equitativament i la distància entre rics i pobres creix constantment. La injustícia, la pobresa, la ignorància i els conflictes violents s’estenen arreu del món i són causa de grans patiments. Un augment de la població humana sense precedents ha sobrecarregat els sistemes ecològics i socials. Els fonaments de la seguretat global estan amenaçats. Aquestes tendències són perilloses, però no inevitables.

Els reptes futurs

L’elecció és nostra: o crear un partenarietat per tenir cura de la Terra i els uns dels altres o arriscar-nos a destruir-nos a nosaltres mateixos i la diversitat de vida. Els nostres valors, institucions i estils de vida necessiten canvis fonamentals. Hem d’adornar-nos que, una vegada satisfetes les necessitats bàsiques, el desenvolupament humà significa primordialment ser més, no tenir més. Disposem del coneixement i la tecnologia per proveir tothom i per reduir els impactes sobre el medi ambient. L’emergència d’una societat civil global està creant noves oportunitats per construir un món democràtic i humà. Els nostres reptes ambientals, econòmics, polítics, socials i espirituals estan interrelacionats i junts podem forjar solucions inclusives.

Responsabilitat universal

Per portar a terme aquestes aspiracions, hem de prendre la decisió de viure amb un sentit de la responsabilitat universal i d’identificar-nos amb la comunitat terrestre global, així com amb les comunitats locals. Som alhora ciutadans de diferents nacions i d’un sol món en el qual els àmbits local i global estan estretament vinculats. Tots compartim la responsabilitat pel benestar present i futur de la família humana i del món vivent en tota la seva amplitud. L’esperit de solidaritat humana i d’afinitat amb tota vida s’enforteix quan vivim amb reverència el misteri del ser, amb gratitud el do de la vida i amb humilitat el lloc que ocupa l’ésser humà en la natura.

Necessitem urgentment una visió compartida dels valors bàsics que donin un fonament ètic a la comunitat mundial emergent. Per tant, junts i amb esperança, afirmem els principis interdependents següents, per a un sistema de vida sostenible, com a fonament comú amb el qual s’haurà de guiar i valorar la conducta de les persones, les organitzacions, les empreses, els governs i les institucions transnacionals.

PRINCIPIS

I. RESPECTE I CURA DE LA COMUNITAT DE VIDA

1. Respectar la Terra i la vida en tota la seva diversitat

a. Reconèixer que tots els éssers són interdependents i que tota forma de vida té valor, independentment de la seva utilitat per als éssers humans.

b. Afirmar la fe en la dignitat inherent a tot ésser humà i en el potencial intel·lectual, artístic, ètic i espiritual de la Humanitat.

2. Tenir cura de la comunitat de vida amb enteniment, compassió i amor

a. Acceptar que el dret a posseir, administrar i utilitzar els recursos naturals comporta el deure de prevenir els danys ambientals i protegir els drets de les persones.

b. Afirmar que més llibertat, coneixement i poder comporta més responsabilitat de promoure el bé comú.

3. Construir societats democràtiques que siguin justes, participatives, sostenibles i pacífiques

a. Assegurar que les comunitats garanteixin en tots els àmbits els drets humans i les llibertats fonamentals i que ofereixin a tothom l’oportunitat de desenvolupar tot el seu potencial.

b. Promoure la justícia social i econòmica, i possibilitar que tothom atenyi una forma de vida segura i digna que sigui responsable ecològicament.

4. Preservar els fruits i la bellesa de la Terra per a les generacions presents i futures

a. Reconèixer que la llibertat d’acció de cada generació està condicionada per les necessitats de les generacions futures.

b. Transmetre a les generacions futures valors, tradicions i institucions que fomentin la prosperitat a llarg termini de les comunitats humanes i ecològiques de la Terra.

Per complir aquests quatre compromisos generals, cal:

II. INTEGRITAT ECOLÒGICA

5. Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ecològics de la Terra, amb especial atenció a la diversitat biològica i els processos naturals que sustenten la vida.

a. Adoptar, en tots els àmbits, plans de desenvolupament sostenible i regulacions que facin de la conservació ambiental i la rehabilitació part integral de totes les iniciatives de desenvolupament.

b. Establir i salvaguardar reserves viables de la natura i la biosfera, incloent-t’hi terres verges i zones marines, per protegir els sistemes de suport a la vida de la Terra, mantenir la biodiversitat i preservar la nostra herència natural.

c. Promoure la recuperació de les espècies i els ecosistemes en perill.

d. Controlar i eradicar els organismes exògens o genèticament modificats que siguin perjudicials per a les espècies autòctones i el medi ambient, i prevenir la introducció d’aquests organismes perjudicials.

e. Administrar l’ús dels recursos renovables com l’aigua, el sòl, els productes forestals i la vida marina de forma que no se n’excedeixin les possibilitats de regeneració i que es protegeixi la salut dels ecosistemes.

f. Administrar l’extracció i l’ús dels recursos no renovables, com els minerals i els combustibles fòssils, de forma que es minimitzi el seu esgotament i no es causin greus problemes ambientals.

6. Evitar danys com a millor mètode de protecció ambiental i, quan els coneixements són limitats, procedir amb precaució.

  1. Actuar per evitar la possibilitat de produir danys ambientals greus o irreversibles, encara que el coneixement científic sigui incomplet o inconclusiu.
  2. Exigir les proves pertinents a aquells que argumentin que una activitat proposada no causarà danys significatius i fer que les parts implicades siguin responsables dels danys ambientals.
  3. Assegurar que la presa de decisions prevegi les conseqüències acumulatives, a llarg termini, indirectes, d’ampli abast i globals de les activitats humanes.
  4. Prevenir la contaminació de qualsevol part del medi ambient i no permetre l’acumulació de substàncies radioactives, tòxiques o perilloses.
  5. Evitar activitats militars que perjudiquin el medi ambient.

7. Adoptar models de producció, consum i reproducció que salvaguardin les capacitats regeneratives de la Terra, els drets humans i el benestar comú

  1. Reduir, reutilitzar i reciclar els materials utilitzats en els sistemes de producció i consum i assegurar que els residus puguin ser assimilats pels sistemes ecològics.
  2. Actuar amb moderació i eficiència en l’ús de l’energia i basar-se progressivament en les fonts d’energia renovable, com ara la solar i l’eòlica.
  3. Promoure el desenvolupament, l’adopció i la transferència equitativa de tecnologies respectuoses amb el medi ambient.
  4. Assimilar tots els costos ambientals i socials dels béns i serveis en el preu de venda i possibilitar que els consumidors puguin identificar els productes que compleixin les normes socials i ambientals més altes.
  5. Assegurar l’accés universal a una sanitat que fomenti la salut reproductiva i la reproducció responsable.
  6. Adoptar estils de vida que posin èmfasi en la qualitat de vida i la suficiència material en un món finit.

8. Impulsar l’estudi de la sostenibilitat ecològica i promoure l’intercanvi obert i una àmplia aplicació dels coneixements adquirits.

  1. Donar suport a la cooperació científica i tècnica internacional sobre la sostenibilitat, amb especial atenció a les necessitats dels països en desenvolupament.
  2. Reconèixer i preservar el coneixement tradicional i la saviesa espiritual en totes les cultures que contribueixen a la protecció del medi ambient i el benestar humà.
  3. Assegurar que la informació de vital importància per a la salut humana i la protecció ambiental, inclosa la informació genètica, sigui de domini públic.

III. JUSTÍCIA SOCIAL I ECONÒMICA

9. Eradicar la pobresa com un imperatiu ètic, social i ambiental

  1. Garantir el dret a l’aigua potable, l’aire net, la suficiència alimentària, la terra incontaminada, l’habitatge i el sanejament segur, assignant-hi els recursos nacionals i internacionals que calguin.
  2. Capacitar tots els éssers humans amb l’educació i els recursos necessaris per garantir una forma de vida sostenible, i proporcionar la seguretat social i les xarxes de suport necessàries a aquells que no puguin sostenir-se per si mateixos.
  3. Reconèixer els ignorats, protegir els vulnerables, servir aquells que pateixen i proporcionar-los les possibilitats necessàries perquè desenvolupin les seves capacitats i segueixin les seves aspiracions.

10. Assegurar que les institucions i activitats econòmiques, en tots els àmbits, promoguin el desenvolupament humà de manera equitativa i sostenible.

  1. Promoure la distribució equitativa de la riquesa dintre de les nacions i entre les nacions.
  2. Augmentar els recursos intel·lectuals, financers, tècnics i socials dels països en desenvolupament i alliberar-los dels deutes internacionals onerosos.
  3. Assegurar que tot comerç doni suport a l’ús sostenible dels recursos, la protecció ambiental i les normes laborals progressives.
  4. Requerir les corporacions multinacionals i els organismes financers internacionals perquè actuïn amb transparència pel bé públic i fer-los responsables de les conseqüències de les seves activitats.

11. Afirmar la igualtat i equitat de gènere com a prerequisit per al desenvolupament humà sostenible i assegurar l’accés universal a l’educació, la sanitat i les oportunitats econòmiques.

  1. Assegurar els drets humans a les dones i les nenes i acabar amb tota violència en contra seva.
  2. Promoure la participació activa de les dones en tots els aspectes de la vida econòmica, política, civil, social i cultural com a partners iguals i de ple dret, decisores, líders i beneficiàries.
  3. Enfortir les famílies i garantir la seguretat i la cura de tots els seus membres.

12. Defensar el dret de tothom, sense discriminació, a un entorn natural i social que fomenti la dignitat humana, la salut física i el benestar espiritual, amb especial atenció als drets dels pobles indígenes i les minories.

  1. Eliminar la discriminació en totes les seves formes, com les basades en la raça, el color, el sexe, l’orientació sexual, la religió, la llengua i l’origen nacional, ètnic o social.
  2. Afirmar el dret dels pobles indígenes a la seva espiritualitat, coneixements, terres i recursos i a les seves pràctiques vinculades a una forma de vida sostenible.
  3. Honrar i donar suport als joves de les nostres comunitats, i capacitar-los per exercir el seu paper essencial en la creació de societats sostenibles.
  4. Protegir i restaurar llocs rellevants amb significat cultural i espiritual.

IV. DEMOCRÀCIA, NO-VIOLÈNCIA I PAU

13. Enfortir les institucions democràtiques en tots els àmbits i proporcionar transparència i responsabilitats en la governabilitat, participació en la presa de decisions i accés a la justícia.

  1. Mantenir el dret de tothom a rebre informació clara i puntual sobre els temes ambientals i totes les activitats i plans de desenvolupament que puguin afectar-los o interessar-los.
  2. Donar suport a la societat civil local, regional i global i promoure la participació significativa de tots els individus i organitzacions interessats en la presa de decisions.
  3. Protegir els drets a la llibertat d’opinió, expressió, reunió pacífica, associació i dissentiment.
  4. Instituir l’accés efectiu i eficaç a procediments judicials independents i administratius, incloent-hi les solucions i compensacions per danys ambientals i per l’amenaça d’aquests danys.
  5. Eliminar la corrupció en totes les institucions públiques i privades.
  6. Enfortir les comunitats locals i capacitar-les perquè puguin tenir cura dels seus entorns propis, i assignar les responsabilitats ambientals als nivells de govern que les puguin portar a terme amb més efectivitat.

14. Integrar en l’educació formal i l’aprenentatge al llarg de tota la vida les capacitats, els coneixements i les valors necessaris per a una forma de vida sostenible.

  1. Proporcionar a tothom, especialment als nens i als joves, l’oportunitat a l’educació que els capaciti per contribuir activament en el desenvolupament sostenible.
  2. Promoure la contribució de les arts i les humanitats, així com de les ciències, en l’educació per a la sostenibilitat.
  3. Intensificar el paper dels mitjans de comunicació en la presa de consciència a l’entorn dels reptes ecològics i socials.
  4. Reconèixer la importància de l’educació moral i espiritual per viure de forma sostenible.

15. Tractar tots els éssers vius amb respecte i consideració

  1. Prevenir la crueltat amb els animals que encara es mantingui en les societats humanes, i protegir-los del patiment.
  2. Protegir els animals salvatges dels mètodes de caça, trampa i pesca que causin un patiment extrem, prolongat o evitable.
  3. Evitar o eliminar, fins a on sigui possible, la captura o destrucció indiscriminades d’espècies.

16. Promoure la cultura de la tolerància, la no-violència i la pau

  1. Encoratjar i donar suport a la comprensió mútua, la solidaritat i la cooperació entre tots els pobles i dintre i entre les nacions.
  2. Implantar estratègies àmplies per prevenir els conflictes violents i utilitzar la col·laboració en la resolució de problemes per gestionar i resoldre conflictes ambientals i altres disputes.
  3. Desmilitaritzar els sistemes nacionals de seguretat al nivell d’una postura de defensa no provocadora i utilitzar els recursos militars amb fins pacífics, inclosa la restauració ecològica.
  4. Eliminar les armes nuclears, biològiques i tòxiques i d’altres armes de destrucció massiva.
  5. Assegurar que l’ús de l’espai orbital i exterior dóna suport al medi ambient i la pau.
  6. Reconèixer que la pau és la totalitat creada per les relacions correctes amb un mateix, les altres persones, cultures i formes de vida, la Terra i el Tot del qual formem part.

EL CAMÍ CAP ENDAVANT

Com mai abans en la història, el destí comú ens crida a buscar un nou començament. Aquesta renovació és la promesa d’aquests principis de la Carta de la Terra. Per complir aquesta promesa, ens hem de comprometre a adoptar i promoure els valors i objectius d’aquesta Carta.

Això requereix un canvi de mentalitat i de cor. Requereix un nou sentit de la interdependència global i responsabilitat universal. Hem de desenvolupar i aplicar imaginativament la visió de una forma de vida sostenible en els àmbits local, nacional, regional i global. La nostra diversitat cultural és una preciosa herència i les diferents cultures trobaran les seves formes pròpies per concretar aquesta visió. Hem d’aprofundir i estendre el diàleg global que va generar al Carta de la Terra, ja que hem d’aprendre molt de la contínua cerca conjunta de la veritat i la saviesa.

La vida sovint implica tensions entre valors importants. Això pot comportar decisions difícils. Malgrat això, hem de trobar els camins per harmonitzar diversitat i unitat, l’exercici de la llibertat i el benestar comú, els objectius a curt termini i a llarg termini. Tot individu, família, organització i comunitat hi té un paper vital. Les arts, les ciències, les religions, les institucions educatives, els mitjans de comunicació, les empreses, les organitzacions no governamentals i els governs són cridats a oferir un lideratge creatiu. L’aliança entre governs, societat civil i empreses és essencial per a la governabilitat efectiva.

Amb l’objecte de construir una comunitat global sostenible, les nacions del món han de renovar el seu compromís amb les Nacions Unides, complir les seves obligacions sota els acords internacionals actuals i donar suport a la implantació dels principis de la Carta de la Terra mitjançant un instrument internacional legalment vinculant sobre el medi ambient i el desenvolupament.

Que el nostre sigui un temps que es recordi pel despertar a una nova reverència a la vida, la ferma resolució a aconseguir la sostenibilitat, i l’acceleració en la lluita per la justícia, la pau i la joiosa celebració de la vida.

 

Comparteix-me:

Puigcerdà acull aquests dies la XIII edició del Congrés Europeu de Muntanya aquest mes d’octubre

Sota el lema "Dissenyant el futur de les economies de muntanya", el congrés -que es celebra fins aquest divendres 18 d'octubre- te l'objectiu de convertir en més sostenibles, resilients i...

Un nou informe alerta que l’Antàrtida s’acosta a un punt d’inflexió i demana proteccions urgents

L´Antàrtida i l´Oceà Austral que l´envolta estan experimentant anomalies de temperatura sense precedents, amb onades de calor marines més freqüents i un canvi radical en la pèrdua de gel marí,...

Eliane Brum: “No es pot arrencar una part de la selva amazònica sense que tot s’alteri”

I quan diu tot, la periodista i activista brasilera vol dir TOT. Es refereix al conjunt de la selva amazònica com a hàbitat de centenars d'espècies animals, vegetals i humanes...