La massificació en l’accés al medi natural és un problema des de fa temps, però el tancament de l’oci a les zones urbanes per la crisi sanitària i l’arribada de l’època de bolets n’ha comportat un increment com mostra aquesta fotografia dels Agents Rurals

La regulació de l’ús públic del bosc és un debat recurrent i un problema creixent i el Consorci Forestal, que agrupa propietaris i associacions forestals catalanes, considera que les diferents administracions no afronten de forma decidida. Per això emplaça als diferents partits a obrir un debat sobre la política forestal i a incloure en els seus programes electorals les propostes que facin possible disposar d’un full de ruta que fa temps que reclama, per a gestionar amb eficiència un espai que representa el 60% del territori català.

L’organització de silvicultors de Catalunya demana una regulació de l’ús social de l’espai que no atempti contra els drets dels titulars dels terrenys.

Una massificació que afecta la biodiversitat i abusa de la propietat privada

Cada any es fa més palès un canvi de sensibilitat a nivell social, que ha popularitzat molt les sortides a la natura. La incisiva promoció de l’ús terciari dels boscos pers part de l’Administració d’espais naturals i l’interès creixent per la pràctica d’activitats físiques han portat a un increment descontrolat de consum de natura. Un fet que, amb exemples com el d’aquest cap de setmana amb centenars de vehicles ocupant espais protegits o amb deixalles
abandonades al bosc, suposa un perjudici directe a nivell ambiental, econòmic i també social. I és que la  massificació porta a la degradació de molts espais singulars i al deteriorament de la biodiversitat, a la pèrdua de la tranquil·litat que moltes especies necessiten, i a la proliferació d’abusos sobre les
propietats privades.

Aquest fenomen es fa especialment evident en moments com els caps de setmana de tardor, amb la invasió i col·lapse literal de moltes de les zones més concorregudes de la nostra geografia, i que des del Consorci Forestal porten denunciant des de fa anys. A diferència d’altres països o regions, a Catalunya sempre han estat oberts a veïns i al públic en general els boscos i els milers de quilometres carreteres secundàries i de camins públics i privats que fan possible la gestió d’aquests espais. No obstant, aquests constitueixen una infraestructura verda fràgil que s’està posant en perill.

La promoció de l’ús del bosc no s’acompanya d’una regulació apropiada

El Consorci Forestal de Catalunya veu amb preocupació com, en contra del que passa als espais urbans, aquest canvi d’usos i la promoció de l’ús públic dels espais naturals com a font d’ingressos pel sector turístic, restauració i les activitats directament vinculades, no s’ha acompanyat d’un diàleg i d’una regulació que eviti la socialització dels beneficis. Per contra, les despeses de gestió i conservació de les finques cauen exclusivament ens mans dels seus propietaris. L’entitat també considera un contrasentit i una greu irresponsabilitat que mentre sembla que hi ha barra lliure pel consum desmesurat de natura, es dona la paradoxa que creixen les limitacions i restriccions a la gestió forestal sostenible imposades pel Departament de Territori, sota el pretext de la
conservació i millora de la biodiversitat.

Precisament els silvicultors entenen la gestió forestal sostenible i planificada com una eina per la conservació de l’espai i pel desenvolupament econòmic del territori.