Més de 50.000 persones han mort en un total de 854 ciutats europees de 30 països (UE-27, Regne Unit, Noruega i Suïssa) aquest estiu a causa de les temperatures extremes, segons estimacions de científics/es de l’Imperial College de Londres i de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres en dos articles revisats per parells a la revista Nature Health. Tot i això, si el clima no s’hagués escalfat per la crema de combustibles fòssils, hi hauria unes 32.600 morts menys, la qual cosa significa que el canvi climàtic està darrere d’aproximadament el 65 % de les morts.
La xifra de mortalitat estimada per a l’estiu del 2026 és la més elevada en els 26 anys transcorreguts des del 2000, superant amb escreix la següent més alta registrada el 2022 (unes 29.000) i el 2003 (unes 28.000). A més, el canvi climàtic és responsable d’una proporció cada cop més gran de morts. A principis d’aquest segle s’estimava que era responsable d’un 40%, però el 2026 aquesta xifra ha augmentat fins a representar aproximadament dos terços de les morts relacionades amb la calor.
L’estudi inclou dades de 11 ciutats catalanes
- Barcelona va ser la segona ciutat europea amb més morts addicionals (1.587) per calor causada pel canvi climàtic, només superada per Milà (1.627). L’estudi estima que unes 1.842 persones van morir a causa de les temperatures extremes a la ciutat. Tot i això, si el clima no s’hagués escalfat per la crema de combustibles fòssils, hi hauria unes 1.587 morts menys, cosa que significa que el canvi climàtic està darrere del 88% de les morts en el cas de la Ciutat Comtal.
- Tarragona, Lleida, Girona, Igualada, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Mollet del Vallès, Reus i Manresa també figuren a l’estudi. Per exemple, el canvi climàtic va ser la causa responsable de 34 de les 47 morts estimades per calor a Tarragona (73 %), xifres similars a les de Lleida, amb 35 de les 52 morts estimades per calor (68 %) o les de Girona, amb 26 de les 36 morts (73 %) atribuïbles a l’escalfament.
- El canvi climàtic va ser la causa responsable de 5.227 de les 6.824 morts estimades per calor entre el juny i l’agost a les 90 ciutats d’Espanya analitzades a l’estudi. És a dir, que el 77% d’aquestes morts són atribuïbles al canvi climàtic.
Metodologia
Per quantificar l’efecte de l’escalfament provocat per l’ésser humà a les onades de calor estivals d’Europa, els científics van analitzar dades meteorològiques i models climàtics per comparar com han variat les temperatures estivals entre el clima actual —amb un escalfament global d’aproximadament 1,4 °C— i el clima preindustrial, més fresc. Aquests estudis es van centrar en les temperatures diàries registrades a 854 zones urbanes europees entre l’1 de juny i el 31 d’agost, els anys compresos entre el 2000 i el 2026.
Tot seguit, els investigadors es van basar en estudis publicats que examinen la relació entre la calor i la mortalitat diària per totes les causes. Van aplicar aquestes funcions de risc de mortalitat per estimar el nombre de morts relacionades amb la calor durant l’estiu, així com en un clima hipotètic més fresc que no s’hagués vist afectat per l’escalfament provocat per les activitats humanes.
L’enfocament de modelització parteix de certes hipòtesis basades en observacions històriques, cosa que introdueix certa incertesa en els resultats. Això no obstant, s’ha comprovat que el mètode produeix estimacions de mortalitat comparables a les xifres elaborades per les autoritats sanitàries nacionals —basades a l’excés de morts registrat— per a episodis de calor anteriors.
