Hivern 2025 – 2026
Tot i les nevades d’aquest any a Catalunya, l’hivern 2025-2026 ha estat càlid a pràcticament arreu. Al 80% de la superfície de Catalunya l’anomalia de temperatura respecte del període de referència 1991-2020 s’ha situat per sobre de +1,0 °C, i els valors més elevats s’han localitzat a les comarques de Ponent i en punts del litoral, amb anomalies d’entre +2,0 °C i +2,5 °C.
A grans trets, el desembre i, sobretot el febrer, van tenir un caràcter clarament càlid, mentre que el gener va tenir un comportament normal o lleugerament fred en algunes àrees de muntanya i càlid a les zones baixes
La precipitació acumulada durant l’hivern 2025-2026 es va situar per sobre de la mitjana climàtica del període de referència 1991-2020 a tot Catalunya. L’estació va ser plujosa al Pirineu i molt plujosa a la resta del territori. En sectors de Ponent, del litoral i prelitoral sud, així com als dos extrems del país, l’hivern va ser fins i tot extremament plujós, amb acumulacions que van arribar a quadruplicar el valor mitjà climàtic en punts del Priorat.
Pel que fa a la irradiació solar global de l’hivern va ser inferior a la mitjana dels darrers 10 anys a la major part de Catalunya. Només al pla de Lleida es van registrar valors propers a la normalitat, on l’absència de dies de boira va ser parcialment compensada per l’abundant nuvolositat que va caracteritzar l’estació.
Evolució històrica de la temperatura de l’hivern 2025-2026 als dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya
Observatori de l’Ebre
La temperatura mitjana de l’hivern 2025-2026 va ser de 12,1 °C, 5è valor més elevat d’entre tots els hiverns de la sèrie de dades disponibles, que per aquest observatori s’inicia l’hivern 1905-1906.
La temperatura mitjana va ser +1,3 °C superior a la temperatura mitjana climàtica del període de referència 1991-2020. L’elevada temperatura mínima, amb una anomalia de +1,4 °C, va ser la principal contribució a aquest balanç positiu, si bé la temperatura màxima mitjana també va superar en més d’un grau la referència climàtica (+1,1 °C).
Observatori Fabra
La temperatura mitjana de l’hivern 2025-2026 va ser de 10,3 °C, 9è valor més elevat, juntament amb els hiverns 2000-2001 i 2016-2017, d’entre tots els hiverns de la sèrie, que en aquest observatori s’inicia l’hivern 1914-1915.
L’anomalia de temperatura mitjana va ser +1,1 °C per sobre del valor climàtic del període de referència 1991-2020. En destaca l’anomalia de temperatura màxima +1,3 °C mentre que l’anomalia de temperatura mínima va resultar de +0,9 °C.
Primavera 2026
La primavera més càlida registrada al conjunt de Catalunya. La temperatura mitjana de la primavera ha resultat superior a la mitjana climàtica a tot el país. Els valors d’anomalia més destacats s’han situat per sobre de +2,0 °C i s’han observat principalment a la Noguera, però també en altres sectors de Ponent, a la Vall d’Aran, a punts del Prepirineu occidental, de la Catalunya Central, d’Osona i del massís del Garraf.
Ha estat seca o pluviomètricament normal a la major part del territori, amb algunes excepcions plujoses al quadrant nord-oriental i a l’extrem sud. Els indrets que han tingut una primavera més eixuta respecte dels valors mitjans es localitzen a la Noguera i al Pla d’Urgell, on en alguns punts no s’ha arribat al 50% de la precipitació mitjana.
La primavera de 2026 ha tingut una anomalia de temperatura notable a gairebé tot el territori, amb valors superiors a +1 °C a més del 95%. En alguns sectors aquests valors s’han enfilat fins a superar +2 °C, com és el cas de la Noguera, sud de l’Alt Urgell, Vall d’Aran, el Solsonès, l’Urgell i punts dels massís del Garraf i al Collsacabra.
Globalment, aquesta primavera es pot descriure com la més càlida des que hi ha registres. El precedent més recent era, fins ara, la del 2023. Malgrat això, al litoral i prelitoral Sud, la primavera d’aquell any continua sent la més càlida i la del 2026 ha assolit el segon lloc en el rànquing.
El mes d’abril va ser càlid, i fins i tot molt càlid a les parts elevades. L’anomalia tèrmica va ser marcada per la persistència d’una massa d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica impulsada per les successives pertorbacions que es van ubicar a l’oest de la península Ibèrica i la dorsal anticiclònica a la Mediterrània occidental.
El maig ha tingut dos períodes ben diferenciats: fins al dia 18 van predominar valors de temperatura inferiors a la mitjana, mentre que a partir del 19 una massa d’aire càlid va arribar al país. Es van enregistrar rècords de temperatura màxima per a un mes de maig, per sobre dels 35 °C i nits tropicals (temperatura mínima superior a 20 °C) i fins i tot tòrrides (superior a 25 °C).
