‘Costa Esbravada’, un resum de l’exposició
L’arribada del turisme massiu a la Costa Brava a partir dels anys 50 del segle passat, en plena dictadura franquista, va comportar, des del principi, la destrucció de nombroses àrees costaneres, fins llavors verges, amb urbanitzacions i construccions de tota mena. És, però, sobretot, als anys 60 i 70, quan promotors i especuladors aixequen grans edificis, xalets i urbanitzen muntanyes i moltes zones vora les platges. El paisatge de la Costa Brava queda transformat per sempre.
A partir del 1979, amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, aquest urbanisme desaforat només va ser controlat en part. Cert que es va aconseguir salvar algunes zones, però, en molts municipis, amb la complicitat dels mateixos consistoris, la urbanització d’àmplies zones de costa ha continuat fins l’actualitat. És amb la idea de captar aquest paisatge fet mal bé que Miquel Riera presenta el projecte ‘Costa Esbravada’. Esbravada en el sentit que s’ha consumit bona part de l’atractiu paisatgístic que tenia el nostre litoral que, malgrat tot, atresora encara molta de la seva bellesa primigènia.
‘Costa Esbravada’ no pretén, ni vol ser, un recull exhaustiu de les moltes barbaritats constructives perpetrades de Portbou a Blanes.
La petita selecció d’imatges que presenta, escollides entre centenars, és representativa de l’urbanisme que ha esbravat la nostra estimada costa.
Aquesta exposició és un petit gra de sorra per intentar conscienciar la ciutadania que val molt la pena d’aturar i controlar, molt més del que ho està actualment, el creixement urbanístic a la Costa Brava.
