JUDIT ALONSO
Sota un sol sufocant i amb prop de 30 graus de temperatura, fet que ha provocat que els organitzadors hagin hagut de proporcionar aigua constantment als participants, la Marxa Global pel Clima ha aplegat a entre 40.000 i 50.000 persones, de prop d’un centenar d’organitzacions, de caràcter ambiental i social a Belém do Pará
La ciutat brasilera de Belém acull des de dilluns la COP30, la cimera sobre canvi climàtic de les Nacions Unides, que enguany se celebra pocs dies abans del desè aniversari de l’Acord de París, que es va adoptar 12 de desembre de 2015. A aquest fet se li afegeix que es tracta de la tornada de la societat civil al carrer, després que les protestes fossin prohibides a les tres darreres cimeres, sent la COP26, celebrada a Glasgow l’any 2021, la més recent.
Organitzada per la Alianza Potência Energética, amb la col·laboració de la Cimera dels Pobles, que s’està celebrant fins aquest diumenge, la concentració massiva ha comptat amb la participació de nombroses persones de pobles originaris de tota Amèrica Llatina.
Precisament, fa un parell de dies aquest col·lectiu va protagonitzar diverses accions a l’entrada de la cimera, arribant a accedir sense autorització i causant aldarulls. Aquest tipus d’actuació no ha estat ben vista per la població local que considera que “tothom té dret a manifestar-se, però de manera ordenada”, ha dit una veïna en veure passar la protesta aquest dissabte davant de casa seva.
Alçant la veu
Els pobles originaris justifiquen la seva actuació davant de la manca de participació en les negociacions climàtiques on s’està negociant amb els seus territoris. Per aquest motiu, la protesta s’ha iniciat amb un bloc de ‘Terra i territori’, seguit per un sobre ‘Transició i ciutat justa’, per acabar finalment amb un darrer sobre ‘Internacionalisme i solidaritat amb els pobles’.
Cartells i pancartes amb reclamacions com ‘La natura no és mercat’ o ‘L’Amazònia és el futur, el petroli és el passat’ o ‘No existeix justícia climàtica sense coneixement ancestral’, s’han barrejat amb cants i balls reivindicatius, així com reclamacions sobre la demarcació de terres dels pobles indígenes, la reactivació de la reforma agrària al Brasil i el treball decent a l’Amazònia.
Igualment durant tot el recorregut, de més de tres hores, s’han anat exposant els nombrosos casos de la degradació de l’Amazonia així com d’altres biomes del país, com el Pantanal, amb la desforestació per tala il·legal, la creació d’hidrovies per transportar soja i la vulneració dels drets de les comunitats indígenes a l’hora de desenvolupar projectes als seus territoris, al no complir el dret de consulta prèvia, lliure i informada, tal com estableix el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball.
“No estem aquí per celebrar res, estem aquí per denunciar”, ha assegurat un jove veneçolà, en prendre la paraula. Aquest país ha estat un dels més representats d’Amèrica Llatina, però no l’únic. Equador també ha comptat amb un grapat de representats, sobretot dones i joves, que també han fet sentit la seva veu. “Venim de diferents llocs, però el problema és el mateix: el petroli”, ha lamentat Amoa Ima, un jove de 27 anys del poble originari waorani, de la província de Pastaza a l’Equador, on es troba el Parc Nacional Yasuni, amenaçat per l’extracció d’aquest combustible fòssil.
“És un pulmó del món i de la humanitat”, ha afirmat Hueya Cahuiya, dona waorani, lamentant que l’avançada de les empreses petrolieres a la zona, “està portant més contaminació i malalties”.
‘Mort’ al petroli
Precisament per visualitzar la protesta contra el petroli a l’Amazònia s’ha portat a terme una ‘performance’ per representar el funeral dels combustibles fòssils amb fèretres representant el petroli, el gas i el carbó. I és que malgrat que enguany, la cimera no se celebra a un ‘petroestat’ tal com ha passat els darrers anys, el fet que el govern brasiler donés autorització de perforació de per buscar petroli a 500 quilòmetres de la boca del riu Amazones, a l’empresa Petrobas, poc abans de la cimera, ha posat el crit al cel.
Tot i l’avanç d’energies renovables a Amèrica Llatina i El Carib, la dependència al petroli és un dels principals problemes de la regió, altament vulnerable als fenòmens meteorològics extrems, a causa de l’augment de la temperatura global, causada, principalment per la crema de combustibles fòssils. Per aquest motiu, en aquest “peix que es mossega la cua”, el finançament en adaptació a la crisi climàtica i una transició energètica justa són dos dels temes principals que s’estan impulsant des de la regió en aquesta cimera i que s’han anat treballant aquests dies per definir indicadors i un programa específic, respectivament, però encara queden discussions pendents que es portaran a terme la setmana vinent.
Per Martín Vilela de la Plataforma Llatinoamericana i del Carib per la Justícia Climàtica, “s’ha d’acabar amb el poder de les corporacions contaminants que estan presents a les negociacions, deixar els combustibles fòssils al subsol i acabar amb les anomenades ‘falses solucions’, com els mercats de carboni, que generen més guanys a les empreses contaminants”.
