És possible imaginar altres històries terrestres? Podem pensar altres maneres de viure entre espècies diferents? L’exposició Ciència Fricció explora aquestes qüestions a través d’una selecció d’obres artístiques i de peces de divulgació científica

L’exposició «Ciència fricció. Vida entre espècies companyes» parteix de l’evidència científica que totes les espècies terrestres estan unides per relacions simbiòtiques i interdependents. En la natura no hi ha organismes autònoms o independents; tots formem part d’ecosistemes integrats els uns en els altres. Les espècies configurem una xarxa de col·laboracions, mutacions i intercanvis en la qual convivim com a companyes.

Aquest canvi de paradigma implica que l’espècie humana no és una espècie excepcional ni superior. En última instància, la simbiosi posa en qüestió la supremacia humana, la idea que el conjunt de la natura i tots els éssers vius estan al servei del nostre benestar.

Per relatar aquest canvi de perspectiva, l’exposició, comisariada per la Doctora en Investigació Artística, crítica i investigadora cultural. Maria Ptqk s’inspira en l’obra de dues figures clau en la cultura científica contemporània: Donna Haraway i Lynn Margulis. Totes dues destaquen per la importància que atorguen a la simbiosi i la col·laboració entre espècies, així com pel seu interès en la comunicació i la narrativa científica.

La mostra ha comptat amb la col·laboració i l’assessoria científica de Ricard Guerrero, catedràtic de microbiologia de la Universitat de Barcelona, i Rubén Duro Pérez, divulgador científic.

Artistes, pensadors, científics i activistes

La transició de l’antropocentrisme –una visió del món centrada en l’humà– al biocentrisme –l’humà s’entén com a part d’un ecosistema– recorre tota l’exposició. El visitant hi trobarà una selecció d’obres artístiques en suports diversos, com les instal·lacions immersives audiovisuals i sonores, la realitat virtual, la pintura, el dibuix i el cinema d’avantguarda, a més de peces de divulgació científica.

La comissària de la mostra, Maria Ptqk, hi ha aplegat una sèrie de creadors, pensadors i científics d’arreu del món que exploren les relacions entre espècies i persuadeixen de la urgència d’inventar altres ciències f(r)icció i històries fabuladores o especulatives que ampliïn l’imaginable i ens ajudin a situar-nos en l’emergent paradigma interespècies.

L’evolució dels drets de la natura

L’exposició culmina amb Time-Life-Time de Jaime Serra (2021), una instal·lació artística produïda especialment per a la mostra i dedicada al moviment pels drets de la natura. D’acord amb aquests drets, les espècies animals i vegetals, així com rius, muntanyes, valls o ecosistemes, han de ser protegits pel seu valor intrínsec, al marge de la seva utilitat per als humans.

Amb aquesta instal·lació, alhora epíleg i peça autònoma de la mostra, l’autor fa una revisió molt personal d’aquest corrent actual de l’ecologisme a través d’una trentena de peces en diversos suports i registres gràfics (collages, fotografies i objectes diversos). D’una banda, és un recorregut històric per les fites que han marcat l’evolució dels drets de la natura des de mitjan segle XX fins a l’actualitat. D’altra banda, d’una manera irònica i suggeridora, l’autor fa dialogar aquestes fites amb elements presents a la pròpia exposició i amb d’altres provinents de la cultura popular i els mitjans de masses, tot dibuixant un recorregut fet de paradoxes i trobades inesperades.

L’exposició del CCCB, que va obrir portes el 11 de juny en el marc de la Biennal Ciutat i Ciència 2021 de Barcelona, representa la culminació d’un cicle de recerca més ampli iniciat el 2017 amb una exposició produïda per l’espai virtual del Centre d’arts visuals Jeu de Paume de París. 

Un recooregut pels diferents àmbits i espais que mostra l’exposició

Simbiosi

L’exposició arrenca amb una introducció a la figura de Lynn Margulis (1938-2011). Margulis afirma que el nostre origen bacterià i tota la història de la vida a la Terra es fonamenten en la simbiosi, principal motor de l’evolució. Enfront del corrent neodarwinista, que sosté que els canvis evolutius provenen de la competició entre organismes independents, ella ofereix una història protagonitzada per multituds d’éssers interdependents, units en totes les escales de la vida.

Espècies companyes

Simbiosi significa literalment convivència. En un sentit més ampli, el terme també al·ludeix a la vida en comú dels organismes que comparteixen hàbitat o existència i que evolucionen junts a partir dels vincles que estableixen. És per aquesta raó que la científica Donna Haraway parla d’espècies companyes quan es refereix als vincles com els que creen els insectes amb les flors –de les quals s’alimenten, alhora que en faciliten la reproducció– o com els que uneixen els éssers humans amb alguns vegetals i animals essencials en la història de la civilització.

Xarxes de consciència bioquímica

Aquest capítol està dedicat a les plantes i als fongs, els casos més paradigmàtics de vida en xarxa. Els fongs es fonen amb animals, bacteris i plantes i creen complexos sistemes d’intercanvi. Sota terra reparteixen nutrients i en el sotabosc, aliats amb insectes i altres microorganismes, transformen les deixalles en cicle de reciclatge. Pel que fa a les plantes, capturen l’energia del sol i l’ofereixen als altres terrestres, perceben la llum, la humitat, la gravetat o els camps electromagnètics i s’estima que tenen els nostres cinc sentits i quinze més.

Històries dels orígens

Si acceptem que la simbiosi qüestiona les velles concepcions antropocèntriques, també podem reimaginar el passat, el present i el futur de la història de la Terra i dels seus éssers. Aquest apartat aplega projectes que especulen amb altres possibles històries de les relacions entre espècies, posant un èmfasi especial en el cas dels pops, un dels camps emergents en l’estudi de la intel·ligència no-humana.

El contracte natural

L’exposició es tanca amb un capítol dedicat als drets de la natura: les espècies animals i vegetals, així com rius, muntanyes, valls o ecosistemes, són protegits pel seu valor intrínsec, al marge de la seva utilitat per als humans. El contracte social que relega el món a l’estatus d’objecte inert ha de ser substituït per un contracte natural, obert a una política postantropocèntrica, més enllà del que és humà, que respongui al repte d’entendre la vida com una xarxa d’interdependències.

L’evolució dels drets de la natura

A mode d’epíleg, l’exposició presenta Time-Life-Time (2021), una instal·lació artística de nova creació de Jaime Serra que fa un recorregut per l’evolució dels drets de la natura des de mitjan segle xx fins a l’actualitat. Les fites que han marcat el moviment estableixen un diàleg amb referents de la cultura popular i dels mitjans de masses, així com amb alguns elements procedents de l’exposició mateixa.