La Generalitat ha estat present en el debat «International Heat Solutions: Through a California Lens», organitzat en el marc de la Setmana del Clima de Nova York, per compartir experiències i polítiques públiques davant l’augment dels episodis de calor extrema arreu del món. La directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, ha representat Catalunya en una taula rodona amb l’estat de Califòrnia, responsables de Singapur, i el comtat de Kisumu (Kenya)

La sessió ha abordat les lliçons apreses per diferents governs en l’elaboració de plans d’acció contra la calor extrema, els sistemes d’alerta primerenca i les polítiques necessàries per protegir la població, els ecosistemes i l’activitat econòmica davant un fenomen que cada vegada té un impacte més gran sobre la salut, els recursos hídrics, l’agricultura, l’educació, el món laboral i les ciutats.

Durant la seva intervenció, Sonsoles Letang ha destacat que “la calor extrema s’ha convertit en un dels principals impactes climàtics per a les regions mediterrànies perquè afecta simultàniament àmbits tan diversos com la qualitat de l’aire, la disponibilitat d’aigua, els ecosistemes, l’agricultura i la ramaderia, l’habitatge, els centres educatius, les condicions de treball i la salut pública”. També ha remarcat que “els estius són cada cop més llargs, les nits més càlides i els col·lectius vulnerables estan cada vegada més exposats als seus impactes”.

Pla integrat per coordinar l’acció

La representant catalana ha explicat que Catalunya ja disposa d’eines consolidades de monitoratge, alerta i resposta davant les onades de calor, així com de múltiples actuacions sectorials d’adaptació. Tot i això, ha assenyalat la necessitat d’integrar-les en una estratègia comuna que impliqui totes les administracions i àrees de govern.

En aquest sentit, ha presentat els treballs que està impulsant la Generalitat per elaborar un Pla d’Acció de Calor Extrema de Catalunya, amb el suport del Fons Climàtic,dotat amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, i en el marc del Partenariat Mediterrani d’Acció Climàtica (MCAP), l’aliança de regions mediterrànies que Catalunya copresideix conjuntament amb Califòrnia. L’objectiu és disposar d’un instrument únic que integri la planificació, la prevenció, els sistemes d’alerta, les mesures de protecció i les actuacions d’adaptació davant episodis de calorades extremes.

Solucions entre regions

Durant el debat, Letang ha defensat la necessitat que les regions mediterrànies col·laborin per desenvolupar eines comunes i aprofitar les experiències d’altres territoris amb problemàtiques similars. En aquest àmbit, la Generalitat treballa amb altres membres de l’MCAP per elaborar un model de pla d’acció sobre calor extrema que pugui adaptar-se a les característiques de cada regió.

Com a exemples de bones pràctiques compartides durant la trobada, s’han destacat el mapa de risc de calor extrema desenvolupat per Califòrnia i el sistema d’alertes i coordinació institucional de la Regió Metropolitana de Santiago de Xile. Per la seva banda, Catalunya ha exposat iniciatives com la xarxa de refugis climàtics, els programes d’ajuts als municipis per adaptar-se al canvi climàtic i el pla per adequar els centres educatius a les noves condicions climàtiques.

La directora general també ha subratllat que una de les principals lliçons apreses és la importància d’organitzar i coordinar tots els nivells d’actuació, des de la detecció i els sistemes d’avís fins a la planificació de mesures i la protecció dels sectors i col·lectius més vulnerables.

Catalunya s’adapta

El Govern català està desplegant un conjunt de mesures per protegir la població davant l’increment de les temperatures extremes i avançar cap a una adaptació estructural del país als impactes del canvi climàtic. Entre les principals actuacions destaquen:

• Pla d’Acció de Calor Extrema de Catalunya. Nou instrument específic per integrar en una única estratègia les diferents polítiques de prevenció, adaptació i resposta existents.
• Suport als municipis. La Generalitat preveu una nova convocatòria de 15 milions d’euros per finançar actuacions locals d’adaptació al canvi climàtic, com ara refugis climàtics, espais d’ombra, plantació d’arbrat, renaturalització urbana, corredors verds i millores en el confort tèrmic dels equipaments públics.
• Protecció de les persones treballadores. Catalunya disposa d’un nou protocol per prevenir els efectes de la calor en el treball, que estableix mesures per adaptar horaris, reforçar les pauses en espais frescos, garantir l’accés a aigua potable, identificar els col·lectius més vulnerables i incorporar el risc climàtic a la prevenció laboral.
• Centres educatius més resilients. Mitjançant el pla Actualitza Clima, el Govern adaptarà els 2.530 centres educatius públics de Catalunya abans de l’any 2031. El programa preveu mobilitzar fins a 2.500 milions d’euros i inclou actuacions de climatització, ventilació, ombreig, millora energètica, increment de l’arbrat i adequació dels patis escolars. La primera fase destina 100 milions d’euros a 100 centres prioritaris.
• Refugis climàtics i espais verds. La xarxa catalana de refugis climàtics continua ampliant-se amb biblioteques, centres cívics, equipaments esportius, espais per a la gent gran i parcs urbans preparats per oferir confort tèrmic durant els episodis de calor intensa. Paral·lelament, es promou la renaturalització de les ciutats i l’increment de zones verdes per reduir l’efecte d’illa de calor.
• Millora del coneixement i dels sistemes d’alerta. Catalunya disposa d’un sistema consolidat de vigilància i resposta que integra l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC30), els avisos del Servei Meteorològic de Catalunya, la coordinació del PROCICAT, el Pla d’Actuació per Prevenir els Efectes de les Onades de Calor sobre la Salut (POCS) i l’actuació dels ajuntaments sobre el territori.
• Una resposta transversal davant un risc creixent. Les actuacions del Govern incorporen també mesures relacionades amb la qualitat de l’aire, la protecció dels recursos hídrics, la gestió forestal, la prevenció d’incendis, l’adaptació dels habitatges i la protecció dels col·lectius més vulnerables, amb l’objectiu de reforçar la resiliència de Catalunya davant un fenomen que cada any té més impacte sobre la salut, el territori i l’economia.