Malgrat la situació de pandèmia, a Catalunya enguany hi participen 260 entitats, entre administracions públiques, associacions, empreses, institucions educatives, altres institucions i ciutadans particulars. La major part de les accions proposades són virtuals, des de concursos i reptes, a sessions o seminaris en línia, “neteges digitals” i algun petit acte presencial, tallers de reparació i de residu zero a casa. Es poden consultar totes les activitats per demarcacions, municipis, tipus d’activitat, nom de l’entitat organitzadora, tipus d’entitat, públic a qui van dirigides a l’agenda d’activitats de la Setmana.
Els residus “invisibles”
Cada edició de la Setmana posa èmfasi en una temàtica específica. Enguany és la dels residus “invisibles”, en referència a la gran quantitat de residus generats durant el procés de fabricació dels productes. Una gran part d’aquests residus no es poden reciclar i acaben en abocadors i incineradores. Juntament amb la petjada que generen sobre el medi ambient, també produeixen emissions de CO2 i suposen un cost molt elevat per al clima. Per a una producció i consum sostenibles, els productes han de tenir una vida útil més llarga, ser més fàcils de reparar i reciclar i, en definitiva, no ser tòxics quan es reciclen. L’augment de la vida útil del producte redueix la necessitat de nova producció i, per tant, la quantitat de residus generats en el procés de fabricació.
 |
La campanya “Els residus invisibles. El que veus no és sempre el que té més pes!” neix a Suècia, on s’ha dut a terme un estudi que determina la càrrega dels productes, considerant les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle al llarg de tot el cicle de vida del producte. Per fabricar un telèfon intel·ligent de menys de 200 grams, per exemple, que va dins d’un petit paquet, es generen 86 quilos de residus. Uns texans de 450 grams porten a sobre la motxilla de 25kg. O un ordinador portàtil de 3kg arriba a arrossegar una càrrega de 1.200kg.
Aquest any, la setmana repta a informar i a conscienciar sobre l’enorme quantitat de residus que tots generem inconscientment. Es busca fer visibles aquests residus per ajudar les persones a prendre decisions raonades a l’hora de triar quin producte comprar, i responsabilitzar tothom sobre la petjada que produïm. Mesures per reduir els residus invisibles poden ser allargar la vida dels productes, mitjançant la reutilització i la reparació, la compra de segona mà o el lloguer, així com compartint productes en lloc de comprar-los, obtenint una etiqueta ecològica i unint-nos als programes de responsabilitat del productor.
Portal virtual de recursos gratuïts
Enguany a Catalunya la setmana s’adapta a la situació sanitària, i les administracions supramunicipals, l’Agència de Residus de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona, amb la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, s’han agrupat per crear un portal interactiu amb un conjunt dels recursos virtuals compartits.
D’aquesta mateixa s’ofereix a totes les entitats participants a la Setmana un recull obert i gratuït de recursos específicament virtuals. En total, n’hi ha més de 40 entre infografies, jocs educatius, vídeos, reptes, seminaris en línia, i l’estrena d’una websèrie de 9 capítols que s’emetrà cada dia de la setmana a les 10:30 i a les 18h. El portal s’ha dissenyat com una narració que permet entendre la problemàtica dels residus invisibles i la importància de la prevenció dels residus a mesura que anem descobrint el conjunt de recursos i que es pot fer arribar i difondre directament a la ciutadania.
Models de consum i producció més sostenibles i inclusius
Entre les activitats proposades, destaca la trentena de conferencies i seminaris virtuals per aprofundir des del món associatiu, educatiu, empresarial o públic diferents aspectes de la prevenció de residus. A les xarxes socials s’hi trobaran reptes per fomentar bones pràctiques per reduir la generació de residus, des del #RepteAdéuResidu! de l’Ajuntament de Rubí, al concurs per a joves a Instagram #FundaMascaretaRenova, de l’Ajuntament de Barcelona, el concurs fotogràfic per compartir idees de l’Ajuntament de Manlleu, el repte Catalunya Clean Up Challenge als parcs i espais naturals per identificar abocaments de residus incontrolats, o el Clean up digital de l’empresa Ingecal que promou una competició per eliminar arxius informàtics del núvol per reduir l’emissió de CO2.
Entre les institucions educatives, la Universitat de Barcelona se centra en la presència de productes d’un sol ús innecessaris i en les estratègies per evitar-los. En el cas de les escoles, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell ofereix un escape room per fomentar la prevenció i l’ICM-CSIC un altre anomenat “Alerta plàstic!”. En l’àmbit d’un projecte de cooperació, l’Institut Jaume Callís de Vic i tres centres de Portugal, Creta i Istanbul aprofundeixen en la contribució del malbaratament alimentari al canvi climàtic.
La reutilització és un tema destacat. El Grup d’Esplai Blanquerna proposa un BRICOBOX: un give-box per compartir amb materials i eines de bricolatge per evitar el malbaratament de recursos i donar l’oportunitat a les famílies del casc antic de Tortosa a millorar les seves condicions de vida. El Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental promou un gran recapte d’objectes en bon ús a través dels punts de reutilització de la xarxa de deixalleries, per incorporar-los al RNova, un projecte d’inclusió laboral mitjançant la reutilització.
Accions arreu d’Europa
La Setmana Europea de la Prevenció de Residus (European Week for Waste Reduction, EWWR) va néixer al 2009 en el marc del Programa LIFE, gràcies a l’empenta de diversos estats i regions i a la participació continuada de diferents entitats. En 12 anys ha esdevingut un projecte referent a Europa, amb la participació de més 40 regions de 33 països que celebren la Setmana, cada any, amb més de 16.000 accions, de les quals gairebé un miler són catalanes.
El projecte ha rebut diversos reconeixements, des del Premi Best of the Best dels Projectes LIFE de l’any 2013 fins al reconeixement del Parlament Europeu l’any 2015. Actualment, fora del Programa LIFE, té un comitè directiu format per membres destacats de la Comissió Europea i del Comitè de Regions d’Europa, on hi ha 10 altres entitats, entre les quals, l’Agència de Residus de Catalunya.
