[foto]

A la cimera hi han participat una setentena d’estats, i sixanta han aportat compromisos, principalment d’Europa, com Alemanya, França o Espanya, i Àmèrica del Sud, com Xile, país que acollirà la COP 25 el proper mes de desembre, però hi han estat representats països com Qatar, Kènia, Rússia o la Xina, un dels països més contaminants i generador d’ emissions i que ha expressat un compromís que ja ha estat qualificat d’ambigu per Greenpeace. Russia, per la seva banda, ha aprofitat la cimera per signar l’Acord de París que encara no havia ratificat.

Els grans absents a la cimera han estat el Brasil, el Japó i els mateixos Estats Units, que s’han oposat obertament a esforçar-se per reduir les emissions i a accelerar la transició energètica i que, en boca del president Trump, han negat el canvi climàtic. Per cert que, tot i confirmar la no assistència a la cimera, el president dels EEUU Donald Trump, va assitir com a oient a  la sessió en que es passava el vídeo del papa Francesc.

Les aportacions que s’han compromés a aportar alguns països
El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha anunciat la descarbonització d’Espanya fins a les emissions zero el 2050 i una aportació de 150 milions d’euros al Fons Verd per al Clima en els propers quatre anys, tot i que no se sap si l’acord continuarà essent vàlid si no guanya les eleccions del proper 10 de novembre. La cancellera Angela Merkel, per la seva banda, ha anunciat que Alemanya augmentarà de 2.000 a 4.000 milions d’euros els fons per a la lluita contra el canvi climàtic. El president franès Emmanuel Macron, juntament amb els presidents de Colòmbia Iván Duque i de Xile Sebastián Piñera, han anunciat una aliança per protegir l’Amazònia i altres boscos tropicals.

La delegació catalana
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha reivindicat el paper dels governs regionals en la lluita contra el canvi climàtic per davant del paper dels executius estatals: “Els governs estatals no poden ignorar el potencial que té l’acció climàtica dels governs regionals”, ha dit Calvet, que ha subratllat que les principals polítiques per fer front a la situació “són competència de les regions” i n’ha enumerat el transport públic, la gestió de l’aigua, la gestió de residus, la planificació de l’espai i la relació entre ciutats i territori.

Segons informa la Generalitat, Calvet ha lloat la Llei del canvi climàtic catalana -retallada pel Tribunal Constitucional- com a “punt d’inflexió” i per la seva aposta “ambiciosa” per combatre l’emergència climàtica. “Es tracta d’una llei que inclou objectius com aconseguir la neutralitat del carboni i un model de producció d’electricitat totalment renovable per 2050”, ha detallat. També ha explicat davant de figures destacades de la lluita contra aquesta crisi els passos que ha adoptat el Govern, com el de declarar l’emergència climàtica i l’aposta per “la descarbonització de la mobilitat”.

Empreses compromeses
Entre les empreses que han participat a la cimera hi ha la companyia energètica espanyola Iberdrola que, en paraules del seu president Ignacio Sánchez Galán, ha assegurat que han tancat “totes les centrals de carbó i petroli” que tenien, i ha afirmat que la companyia ha invertit més de 100.000 milions d’euros en energia eòlica i que té previst ser neutra en emissions de carboni el 2050.

Punt d’inflexió
En finalitzar la jornada, el secretari general de l’ONU Antonio Guterres, ha vingut a dir que la tendència semblar està canviant: “Estàvem perdent la guerra contra la crisi climàtica, però el món està despertant. La pressió augmenta,i acció rera acció, la tendència està canviant”. Esperem que aquestes paraules corresponguin a la veritat del que s’ha vist i copsat a la cimera i no només un desig expressat en veu alta pel secretari de les Nacions Unides.