Catalunya participa a la cimera d’Acció Climàtica, que arrenca el compromís d’una seixantena de països per reduir les emissions a zero el 2050

Reduir a zero les emissions de carboni a la meitat del ségle XXI. Aquest ha estat el compromís a què han arribat els més de 60 països participants a la Cimera d'Acció Climàtica de l'ONU, i que també han subscrit 10 regions del món, més de 100 ciutats,i de 90 empreses i 12 inversors. Una cimera que també ha donat veu a la joventut i en especial a la jove adolescent sueca Greta Thunberg que ha fet un discurs tant emotiu com sincer i dur. Una intervenció crítica adreçada a la classe política a qui ha dit que no pot entendre com poden mirar cap a un altre cantó com si no estés passant res. "Ens esteu fallant i no us ho perdonarem". També el papa Francesc va tenir el seu moment a la cimera mitjançant un missatge enregistrat en vídeo en el que deia que per afrontar el desafiament del canvi climàtic es necessiten tres qualitats morals: honestedat, responsabilitat i valentia, i que acaba preguntant-se si hi ha voluntat política i recursos per atenuar els efectes del canvi climàtic. El govern de Catalunya també ha participat a la cimera i en diverses sessions i activitats que s'han programat en la Setmana del Clima. La delegació de la Generalitat l'ha encapçalat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, Calvet ha participat en diversos esdeveniments previs organitzats a la seu de l'ONU i a la cimera d'Acció Climàtica, on ha recordat que Catalunya va aprovar una Llei del Canvi Climàtic l'any 2017. El president en funcions del govern espanyol, Pedro Sanchez, ha anunciat Pedro Sánchez ha anunciat una aportació espanyola de 150 milions d'euros al Fons Verd per al Clima per ajudar als països en vies de desenvolupament a créixer sense contaminar.

[foto]

A la cimera només hi estaven convidats als països que portessin sota el braç propostes i accions concretes per reduir les emissions almenys un 45% l’any 2030 i a zero el 2050

A la cimera hi han participat una setentena d’estats, i sixanta han aportat compromisos, principalment d’Europa, com Alemanya, França o Espanya, i Àmèrica del Sud, com Xile, país que acollirà la COP 25 el proper mes de desembre, però hi han estat representats països com Qatar, Kènia, Rússia o la Xina, un dels països més contaminants i generador d’ emissions i que ha expressat un compromís que ja ha estat qualificat d’ambigu per Greenpeace. Russia, per la seva banda, ha aprofitat la cimera per signar l’Acord de París que encara no havia ratificat.

Els grans absents a la cimera han estat el Brasil, el Japó i els mateixos Estats Units, que s’han oposat obertament a esforçar-se per reduir les emissions i a accelerar la transició energètica i que, en boca del president Trump, han negat el canvi climàtic. Per cert que, tot i confirmar la no assistència a la cimera, el president dels EEUU Donald Trump, va assitir com a oient a  la sessió en que es passava el vídeo del papa Francesc.

Les aportacions que s’han compromés a aportar alguns països

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha anunciat la descarbonització d’Espanya fins a les emissions zero el 2050 i una aportació de 150 milions d’euros al Fons Verd per al Clima en els propers quatre anys, tot i que no se sap si l’acord continuarà essent vàlid si no guanya les eleccions del proper 10 de novembre. La cancellera Angela Merkel, per la seva banda, ha anunciat que Alemanya augmentarà de 2.000 a 4.000 milions d’euros els fons per a la lluita contra el canvi climàtic. El president franès Emmanuel Macron, juntament amb els presidents de Colòmbia Iván Duque i de Xile Sebastián Piñera, han anunciat una aliança per protegir l’Amazònia i altres boscos tropicals.

La delegació catalana
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha reivindicat el paper dels governs regionals en la lluita contra el canvi climàtic per davant del paper dels executius estatals: “Els governs estatals no poden ignorar el potencial que té l’acció climàtica dels governs regionals”, ha dit Calvet, que ha subratllat que les principals polítiques per fer front a la situació “són competència de les regions” i n’ha enumerat el transport públic, la gestió de l’aigua, la gestió de residus, la planificació de l’espai i la relació entre ciutats i territori.

Segons informa la Generalitat, Calvet ha lloat la Llei del canvi climàtic catalana -retallada pel Tribunal Constitucional- com a “punt d’inflexió” i per la seva aposta “ambiciosa” per combatre l’emergència climàtica. “Es tracta d’una llei que inclou objectius com aconseguir la neutralitat del carboni i un model de producció d’electricitat totalment renovable per 2050”, ha detallat. També ha explicat davant de figures destacades de la lluita contra aquesta crisi els passos que ha adoptat el Govern, com el de declarar l’emergència climàtica i l’aposta per “la descarbonització de la mobilitat”.

Empreses compromeses

Entre les empreses que han participat a la cimera hi ha la companyia energètica espanyola Iberdrola que, en paraules del seu president Ignacio Sánchez Galán, ha assegurat que han tancat “totes les centrals de carbó i petroli” que tenien, i ha afirmat que la companyia ha invertit més de 100.000 milions d’euros en energia eòlica i que té previst ser neutra en emissions de carboni el 2050.

Punt d’inflexió
En finalitzar la jornada, el secretari general de l’ONU Antonio Guterres, ha vingut a dir que la tendència semblar està canviant: “Estàvem perdent la guerra contra la crisi climàtica, però el món està despertant. La pressió augmenta,i acció rera acció, la tendència està canviant”. Esperem que aquestes paraules corresponguin a la veritat del que s’ha vist i copsat a la cimera i no només un desig expressat en veu alta pel secretari de les Nacions Unides.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...