L’organització Rezero ha presentat aquest dilluns a Barcelona l’informe 2019 «Catalunya cap al Residu Zero. Situació actual i indicadors per a la transició», un document que avalua la prevenció i la generació de residus, el tractament i la gestió que se’n fa, així com els nivells de consum, la política municipal i la integració de l’economia circular en els processos de retorn dels residus. En l’informe, es pretenen resoltre qüestions com:
– és cert que continuem malbaratant recursos a Catalunya actualment?
– hi ha un equilibri en la responsabilitat dels agents econòmics, l’administració i la ciutadania en el consum i gestió dels residus i recursos?
– Catalunya ha evolucionat en matèria d’economia circular i consum responsable?
– és viable una Catalunya de residus zero en un horitzó proper?
[foto]
Cada català i catalana produeix -de forma voluntària o fomentada pel sistema de producció i distribució- una mitjana de 509 quilos de residus a l’any
Tenint en compte que els envasos de begudes són uns dels productes amb els índex de reciclatge més alt, que només representa el 16% del total de la producció d’envasos, semblen fites llunyanes encara. Cada català produeix una mitjana de 509 quilos de residus, d’aquests, 300 van al contenidor de resta. Aquí es detecta una de les principals problemàtiques alhora de reciclar, ja que el propi consumidor no facilita un retorn real dels productes. Això és degut, en part, a l’augment exponencial dels productes d’usar i llençar, així com tots aquells que es produeixen sense tenir en compte el seu impacte en el medi ambient, o la responsabilitat de la seva reutilització o reintegració en un cicle de vida útil més llarg. D’aquesta manera, moltes empreses no assoleixen el seu compromís ambiental.
Alguns dels productes més destacats a l’informe són les càpsules de cafè, que han passat d’un índex de consum del 2% al 2004, a un 15% el 2018, i els bolquers d’un sol ús. En la campanya d’estiu “Cap Residu a Casa” de Rezero, en què els participants no generaven cap residu plàstic durant un mes, l’organització va promoure l’ús de bolquers reutilitzables de roba, com una alternativa sostenible i sana per als nadons. Pel que fa a les càpsules, a Catalunya només l’empresa Novell les fabrica de manera sostenible, amb materials biodegradables que no tenen un impacte permanent en el medi ambient, com les càpsules de plàstic d’empreses com Nespresso. En aquest sentit, doncs, l’informe de Rezero assegura que la recollida selectiva “es manté estancada en nivells baixos i és de mala qualitat”, situant-se a catalunya en valors inferiors al 60%.
Un altre dels principals problemes alhora de reciclar i reutilitzar els materials és el fet que es barregen i en disminueix la puresa. En el cas del compost, per exemple, que s’elabora a partir dels residus de matperia orgànica, no pot ser utlitzat per a ús agrícola, perquè el compost es barreja amb plàstic i altres materials, nocius per al cultiu i la salut.
Malauradament, doncs, més del 60% dels residus que produïm acaben llençats al contenidor gris, és a dir, que es llencen a l’abocador o s’incineren. Per evitar aquesta situació, la fundació reclama renovar la legislació actual a Catalunya en matèria de residus, per deixar de banda la cultura, tan estesa, dels productes d’usar i llençar, i potenciar els sistemes d’indvidualització porta a porta, el pagament per generació de residus o el tancament de contenidor.
Durant l’acte de presentació, Rosa Garcia, directora general de Rezero, va posar èmfasi en aquesta nova llei de residus que cal potenciar a Catalunya, emmirallant-se en la que es va aprovar fa unes setmanes al Parlament Balear. Per Garcia, “l’actual llei catalana de residus està més que desfasada i cal que Catalunya segueixi l’estela de les Balears que és pionera i innovadora a nivell de prevenció de generació de residus”. Aquesta nova llei hauria de regular la venda i la distribució dels productes d’un sol ús a Catalunya: bosses, safates, canyetes, coberts, gots, càpsules de cafè, etc. Sobre aquests productes, a més, s’hi afegiria un impost per mitigar-ne la seva fabricació i consum desmesurats. A més, la llei prohibiria també la venda d’aigua i refrescos en evasos d’un sol ús en el marc de les institucions públiques, i tota la responsabilitat pels costos associats a la generació de residus i la democratització del sistema d’envasos retornables i productes reutilitzables recauria sobre les pròpies empreses productores, fet que les obligaria a dissenyar els productes tenint en compte els criteris de l’economia circular.
Amb aquest informe, que Rezero anirà actualitzant de manera períodica per determinar l’evolució del reciclatge, consum i tractament dels residus a Catalunya, l’enitat vol liderar la lluita contra els materials d’un sol ús i els residus contaminants pel medi ambient, des d’una perspectiva que convidi a la ciutadania a la reflexió i formulació de propostes, perquè Catalunya es posi al dia amb la legislació mediambiental que promou la Unió Europea, i pugui adaptar ràpid els canvis pertinents en aquest àmbit, per no arribar a un punt de no retorn i saturació de residus.
