El Govern afronta de manera interdepartamental i participada estratègies per incidir en el desequilibri territorial
Divendres es reunia s’ha la comissió que s’encarrega d’avaluar la situació actual de despoblament d’algunes zones rurals de Catalunya i d’impulsar la coordinació i priorització de les polítiques en els diferents àmbits de Govern que incideixen a atenuar les causes del desequilibri demogràfic i territorial del país. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació lidera aquesta Comissió, creada el setembre de 2017, i on participen els departaments de Territori i Sostenibilitat, Salut, Ensenyament, de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Polítiques Digitals i Administració Pública, Treball, Afers Socials i Famílies, Cultura, Interior, Empresa i Coneixement, Presidència, així com l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Institut Català de les Dones. També hi és present com a convidat el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals, i Transparència.
“El despoblament és un tema transversal i que hem d’afrontar amb sentit de país”. Així s’ha explicat avui la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Teresa Jordà durant la reunió de la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural. Jordà ha volgut deixar clar que hem d’afavorir oportunitats a través del sector primari i reforçar la transversalitat de la política pel desenvolupament rural: “hem de generar dinamisme per arrelar la població al territori.”
La comissió de despoblament: Un espai necessari de debat i reflexió
La reunió d’avui ha servit per impulsar els grups de treball i les línies concretes que haurà de desenvolupar cada Departament, tot això donant compliment a la moció aprovada pel Parlament de Catalunya 114/XI sobre la despoblació a les zones rurals.
La Comissió coordina l’elaboració d’un informe amb les aportacions dels diversos departaments concernits, en què s’avaluï la situació actual de despoblament d’algunes zones rurals, posant en comú la política i les accions que s’estan portant a terme i identificant-ne les línies de treball de millora. Tot això abastant des de les àrees de salut o afers socials fins a empresa o la prevenció i extinció d’incendis, infraestructures, i TIC.
A més, preveu un treball transversal sobre polítiques d’igualtat a les zones rurals i sobre polítiques de muntanya en els diferents grups de treball. També té el mandat parlamentari de proposar millores en la coordinació i la cooperació interadministratives entre tots els nivells de l’Administració pública que actuen en les zones rurals de Catalunya per a impulsar un sector públic descentralitzat, racional i proper a la ciutadania, a l’abast també dels pobles més allunyats i amb menys població.
Les zones rurals, un 88% de la superfície total de Catalunya
La població i els territoris rurals de Catalunya representen el 88% de la superfície total de Catalunya, el 34% de la població catalana i el 79% del total dels municipis.
L’evolució demogràfica a Catalunya, des del segle XIX, mostra una pèrdua contínua de pes demogràfic i econòmic de les comarques interiors en benefici de l’entorn de les àrees més poblades. Aquesta concentració de població en les zones urbanes es contraposa al fet que el 90% del territori restant és rural. A més, el despoblament té causes i conseqüències desiguals en les diferents comarques de Catalunya, per la qual cosa cal definir polítiques específiques per a cadascuna, per a poder adaptar millor les accions a la realitat de cada territori. El 60% de municipis de menys de 1.000 habitants ha perdut població entre 2008 i 2015, especialment en les zones del Prepirineu, secans de Lleida, i interior de Tarragona i Terres d’Ebre.
