Catalunya ha conegut grans onades migratòries i comparativament l’aportació del creixement natural ha tingut un paper menor, però pràcticament sempre de signe positiu. Tanmateix, des de l’any 2018 el creixement natural és negatiu: cada any hi ha menys naixements que defuncions. Segons les Projeccions de població de l’Idescat (escenari mitjà), es preveu que aquesta tendència continuï durant els propers decennis, situació que ja es registra des de fa molts anys en alguns països del nostre entorn i que fa preveure que els creixements futurs de la població seran més moderats que en dècades anteriors i que dependran bàsicament dels nivells de la migració.

En una perspectiva de llarg termini des del 1900, la població de Catalunya s’ha duplicat dues vegades en períodes d’aproximadament sis dècades: de 2 a 4 milions i de 4 a 8 milions. Fins als anys 50 del segle passat la proporció de la població de Catalunya dins d’Espanya era a l’entorn de l’11%, però el ràpid creixement dels anys 60 i 70 va portar el pes de la població catalana fins al 16% l’any 1981 i en els darrers decennis s’ha mantingut aquesta proporció estable.

La població de Catalunya ha transitat dels 6 als 8 milions, entre els anys 1987 i 2023

Durant aquest temps, la demografia ha canviat en molts aspectes, però destaca el fet que la població ha evolucionat cap a un major envelliment, gràcies al creixement de l’esperança de vida, que és el principal resultat positiu de l’evolució demogràfica de les darreres dècades. La major diversitat de nacionalitats de la població, l’augment de l’edat a la maternitat i la major participació de la dona en el món laboral, són alguns dels indicadors que ofereix l’Idescat al web, sobre les principals transformacions de la població de Catalunya en els darrers 35 anys.

La població de Catalunya en perspectiva històrica

A principis del segle XX la població de Catalunya era de 2 milions d’habitants. El primer terç del segle XX es va caracteritzar per l’augment de la població, a causa de la disminució de la mortalitat i de la immigració, especialment. El creixement es va frenar durant uns anys, per la Guerra Civil i la postguerra.

En la dècada dels anys 50 i 60 i principis dels 70 es va produir un important creixement migratori provinent de la resta d’Espanya, dins dels moviments del món rural al món urbà. Del 1950 al 1980 s’estima un saldo migratori positiu d’1,4 milions de persones, que va representar el flux migratori més intens en termes relatius mai registrat a Catalunya. En paral·lel, els anys 60 i 70 es produeix a Catalunya un augment de la natalitat. És l’anomenat baby boom, que es va produir també a la resta del món occidental, tot i que a Catalunya i Espanya va arribar uns anys més tard.

Durant la dècada dels anys 80 i 90 la població gairebé no va créixer, ja que la natalitat va disminuir i la migració va ser de signe negatiu (més sortides que entrades). Però a principis del segle XXI es va produir una nova onada migratòria, en aquesta ocasió procedent de l’estranger. En una dècada la població va créixer en més d’un milió de persones, principalment per la immigració.

A partir del 2010 el creixement va disminuir, pel retorn d’alguns immigrants al país d’origen i pel descens de la natalitat. Tanmateix, en la segona part de la dècada, la població va recuperar un creixement positiu i, després de l’aturada que va representar la crisi de la covid-19, va tornar a tenir un creixement ràpid, que s’explica per l’augment de la migració internacional.