El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, que és aquests dies a la Cimera del Clima organitzada per les Nacions Unides a Nova York, ha pogut presentar davant aquesta organització les últimes dades disponibles sobre emissions de CO2 a Catalunya, corresponents al 2012. Segons confirmen aquestes xifres, el nostre país ja compleix els objectius fixats pel Protocol de Kyoto (2008-2012). La fita s’ha aconseguit, a més, sense fer ús dels anomenats “mecanismes flexibles”, és a dir, sense haver de compensar l’excés d’emissions comprant tones de CO2 a d’altres països o a projectes nets implementats a països tercers.
L’objectiu fixat pel Protocol de Kyoto per a l’Estat espanyol, dins el marc europeu, va ser de limitar l’increment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) al 15% de mitjana per al període 2008-2012 respecte les emissions de l’any base (emissions del 1990 pel CO2, N2O i CH4 i emissions del 1995 per als gasos fluorats). A Catalunya es va acordar voluntàriament assumir aquest 15% que representa l’esforç proporcional al compromís espanyol i europeu.
Per assegurar el compliment dels compromisos derivats del Protocol de Kyoto, l’any 2008 Catalunya es va dotar del Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya (PMMCC), i va assumir voluntàriament l’objectiu de limitar les emissions, assumint la part d’esforç que li corresponia d’acord als objectius espanyols i europeus. Tanmateix en aquells moments semblava un objectiu inabastable limitar l’increment de les emissions a un 15% respecte l’any base, tal i com fixava per a l’Estat Espanyol el mateix Protocol. Per aquest motiu, es va fixar un objectiu de limitar l’increment de les emissions difuses a Catalunya del 37%. Aquest objectiu és el sumatori del 15% assignat per Kyoto, més el 2% internacionalment acceptat per l’increment dels embornals, més el 20% per l’ús de mecanismes flexibles. Aquest objectiu fixat al Pla Marc era plenament coherent amb el pla de l’Estat Espanyol presentat a la Comissió Europea, una vegada també va estimar la impossibilitat de complir amb el límit del 15%. Finalment, les dades reals indiquen que les emissions de GEH han estat molt inferiors a les que inicialment es van preveure:
L’evolució de les emissions difuses són les que permeten avaluar el grau de compliment dels objectius d’un Estat. A Catalunya, els sectors de les emissions difuses corresponen als àmbits on la Generalitat té un ampli espai competencial. L’any 2012, aquestes emissions van ser de 28,6 milions de tones de CO2, incrementant-se un 14,8% respecte l’any base. De mitjana pel quinquenni, han estat de 30,6 milions de tones de CO2 equivalent. Si ens fixem en l’evolució de les emissions totals a Catalunya -que són la suma de les emissions difuses més les emissions que tenen origen a les instal•lacions cobertes per la Directiva de comerç de drets d’emissió-, entre el 2008 i el 2012 s’han emès 47 milions de tones de CO2 de mitjana, que suposa un increment de les emissions d’un 16,4% respecte l’any base. L’any 2012 es van emetre, en total, 43 milions de tones de CO2.
Les causes de la reducció
Les raons de la diferència entre la reducció prevista en el PMMCC i la real les trobem en dos elements:
1. El seguit d’actuacions de reducció d’emissions de GEH que s’han dut a terme a Catalunya i que han contribuït molt positivament a assolir els objectius
2. La crisi econòmica que hem patit durant el quinquenni 2008-2012 i que no es contemplava en les diferents projeccions econòmiques i demogràfiques que es van fer servir per a l’elaboració del Pla.
Una de les reduccions d’emissions de GEH més importants la trobem en el sector del transport, amb un disminució de les emissions el 2012 del 27% respecte els nivells del 2007. El 2007 les emissions van ser de 16,3 milions de tones de CO2 , i es van reduir fins a 11,8 milions de tones al 2012. L’impacte de la crisi ha estat dur en aquest sector però hi ha hagut altres motius com les actuacions adreçades a la promoció del transport públic, la pacificació del trànsit a les ciutats, la millora de l’eficiència del parc de vehicles públics i privats, l’evolució de les conductes de la mobilitat privada, els peatges i carrils VAO, l’ús de la bicicleta o el vehicles elèctrics.
En el camp dels residus destaquen els esforços fets en la recollida selectiva, les infraestructures de tractament de residus o la captació de biogàs als abocadors.
A nivell de les petites empreses, han estat importants totes les actuacions adreçades a la millora de l’eficiència energètica. En el camp de l’agricultura, s’ha produït un gran increment dels cultius d’agricultura ecològica i ha millorat l’eficiència energètica del sector. I en el camp de l’habitatge destaquen l’increment de l’eficiència energètica dels electrodomèstics o la renovació de finestres.
La força del món local davant la lluita contra el canvi climàtic -ja són més de 500 municipis catalans adherits al Pacte d’alcaldes- i el compromís del sector empresarial -amb més de 100 adherits al Programa d’Acords Voluntaris per a la reducció d’emissions de CO2 de la Generalitat- ha contribuït al compliment de Catalunya amb els compromisos internacionals.
