Canvis sense precedents en el règim d’incendis d’Europa, sobretot a l’àrea del Mediterrani

Un estudi revela un canvi sense precedents en el règim d'incendis al continent europeu, relacionat amb el canvi climàtic. Les zones afectades es troben al sud, centre i nord del continent, però aquest canvi històric en el règim d'incendis d'Europa és més intens a l'àrea del Mediterrani. El treball, publicat a la revista Scientific Reports revela un canvi sense precedents en el règim d'incendis d'Europa, lligat al canvi climàtic, un canvi històric en el règim d'incendis que afecta el sud, el centre i el nord d'Europa, però és força més intens a l'àrea del Mediterrani.

[foto]

L’estudi porta per títol Global warming is shifting the relationships between fire weather and realized fire-induced CO2 emissions in Europe i està dirigit per l’investigador del CREAF Jofre Carnicer, qui també és professor d’ecologia de la Facultat de Biologia i investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.  Els autors de l’estudi són experts en climatologia, en risc d’incendis forestals i en ecologia forestal que, a banda del CREAF i la Universitat de Barcelona, inclouen el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), el Centre Europeu de Previsions Meteorològiques (ECMWF), l’Institut de Recerca Ambiental d’Atenes, l’Agència Espacial Europea (ESRIN-ESA), la Universitat de Salento (Itàlia) i la Universitat de Patres (Grècia).

Primaveres i estius amb un alt risc d’incendis   
L’estudi ha detectat estius i primaveres amb valors de risc d’incendi sense precedents durant els darrers anys, per la qual cosa moltes zones de l’Europa meridional i de la Mediterrània assoleixen condicions extremes i propícies al foc. Aquestes condicions adverses són cada cop més freqüents a causa de l’augment de les onades de calor i la sequera hidrològica. “Aquest augment del risc extrem és força recent i en moments crítics supera la capacitat d’extinció del foc de les societats europees, la qual cosa provoca més emissions de COassociades al foc en estius extremament càlids i secs”, puntualitza Jofre Carnicer, primer autor del treball.

Els boscos i els embornals de carboni, amenaçats
Per primer cop, el treball vincula l’augment del risc d’incendi amb un nombre més alt d’emissions de CO2 derivades del foc i mesurades en observacions de satèl·lit per tot el continent europeu. Aquest fenomen es dona a l’Europa mediterrània, però també a l’Europa més freda, septentrional i boreal, que posseeix importants reservoris de carboni a la tundra i als boscos boreals.

Les estimacions del risc d’incendi basades en dades meteorològiques i de detecció per satèl·lit dels impactes del foc han canviat els últims anys. Es detecta per primera vegada que l’augment recent del risc d’incendi per les condicions meteorològiques es tradueix en un augment molt significatiu de les emissions de CO2 associades al foc en períodes d’extrema calor i risc d’incendi a l’estiu.«Les zones boscoses i muntanyoses del sud i centre d’Europa són les àrees en què es detecten els augments més grans del risc d’incendi», apunta Jofre Carnicer. «Aquestes zones són grans reservoris de carboni que estarien amenaçades pel foc, com ara la serralada dels Pirineus, els massissos ibèric i cantàbric a Espanya, els Alps, el Massís Central francès, els Apenins italians a l’Europa central, les muntanyes dels Carpats, dels Balcans, del Caucas i el Pòntic al sud-est d’Europa».

L’estudi proporciona també mapes continentals de risc d’incendi actuals i prediu l’evolució d’aquest risc a Europa fins a l’any 2100, tenint en compte la possibilitat de diferents trajectòries de canvi climàtic (2ºC, 4ºC) i de reducció de les emissions de CO2. «Les conclusions apunten que els règims d’incendis poden canviar ràpidament en regions de la Terra afectades pel canvi climàtic, com ara les zones mediterrànies, eurosiberianes i boreals d’Europa», indica Carnicer. «Els  augments més significatius del risc d’incendi afectaran zones del sud d’Europa que tenen boscos i embornals de carboni que són claus per a la regulació del clima», continua l’investigador. «Els boscos del continent europeu absorbeixen anualment prop del 10 % de les emissions totals de gasos amb efecte d’hivernacle. En concret, capten uns 360 milions de tones de CO2 l’any, una quantitat superior a les emissions d’un país com Espanya, amb un valor al voltant de 214 milions de tones». 

L’augment del risc d’incendi descrit en l’estudi suposa un repte per al desenvolupament i l’aplicació de la nova Estratègia forestal europea, que proposa mantenir una reducció anual d’almenys 310 milions de tones de CO2 per part del sector forestal i agrícola al 2030 a Europa. Com a conseqüència, l’augment detectat del risc d’incendis podria posar en perill les estratègies de descarbonització basades en els usos del bosc i el territori agrícola si no s’adopten estratègies de gestió forestal efectives que disminueixin el risc d’incendi», destaca Jofre Carnicer. 
«A més, l’augment del risc d’incendi podria constituir un mecanisme de retroalimentació positiva del canvi climàtic, en cicles progressius d’escalfament, augment del risc d’incendi i de més emissions de CO2 derivades del foc. En aquest context, reduir les emissions de CO2 de manera dràstica en les properes dues dècades (2030-2040) és clau per, en el futur, assolir un risc d’incendis més baix, tant a Europa com globalment», conclou l’expert. 

 

X

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...