Un estudi presentat a l’Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat conclou que, des de la posada en marxa de la mesura, els ajuntaments han bonificat més de 40 milions d’euros per fomentar la transició energètica

En l’última Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, celebrada al Prat de Llobregat, s’ha presentat l’estudi ‘Avaluació d’impacte de les bonificacions de l’IBI per promoure instal·lacions fotovoltaiques solars’. El treball ha estat elaborat per la Secretaria tècnica de la Xarxa, el Servei de gestió de l’IBI de l’Organisme de Gestió Tributària, el Servei de Planificació i Avaluació i la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.

El diputat d’Acció Climàtica i president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenabilitat, Marc Serra, durant l’Assamblea. Foto: Pau de la Calle/MOMO

L’estudi analitza l’impacte de les bonificacions fiscals a l’impost de béns immobles (IBI) per a instal·lacions solars fotovoltaiques i conclou que han estat una de les polítiques locals més rellevants per estimular la transició energètica en els darrers anys. Concretament, des de que es va posar en marxa la mesura, 252 municipis amb la gestió de l’IBI delegada a l’Organisme de Gestió Tributària (ORGT) de la Diputació de Barcelona han incorporat en algun moment aquestes bonificacions fiscals. Com a resultat, durant aquest període s’han bonificat més de 40 milions d’euros, amb un patró ascendent que s’ha concentrat especialment en els darrers tres anys, amb prop de 16 milions d’euros bonificats l’any 2025.

Aquestes bonificacions han tingut un clar efecte palanca per mobilitzar la inversió privada en l’àmbit domèstic.

Els municipis amb ordenances que inclouen bonificacions fiscals sobre l’IBI per a instal·lacions solars fotovoltaiques han registrat un increment del 30% en la instal·lació d’aquestes plaques

De mitjana, els ajuntaments han bonificat 1€ el primer any, fet que ha mobilitzat al voltant de 10€ d’inversió privada. Si es té en compte que el període de bonificació fiscal associat a una instal·lació acostuma a ser de cinc anys, aquest valor s’acumula i, per una mateixa inversió privada, l’ajuntament acaba bonificant un valor mitjà acumulat d’uns 5€.

Pel que fa a la potència fotovoltaica instal·lada, l’estudi estima que l’impacte d’aquestes polítiques seria superior als 158 MWp. També cal tenir en compte que el 84,3% de totes les instal·lacions d’autoconsum a Catalunya són domèstiques i representen el 35,1% de la potència instal·lada, cosa que suposaria uns 485 MW, segons dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). Aquest és un element diferencial respecte de la resta de l’Estat que s’explica, en gran part, per l’impuls des del món local.

L’estudi també conclou que el nombre d’expedients residencials bonificats es concentra majoritàriament en habitatges unifamiliars (80%), mentre que els habitatges plurifamiliars representen el 20%. Tot i això, en aquest darrer cas es detecta una lleugera tendència a l’augment en els últims tres anys. A més, la presència de segones residències sembla associar-se amb una major adopció de les bonificacions.

Durant la presentació de l’estudi, el president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra, ha destacat que “la bonificació de l’IBI per instal·lar plaques fotovoltaiques ha estat una de les principals polítiques municipals dels últims anys per impulsar la transició energètica i ha permès generar l’electricitat suficient per alimentar 66.000 llars de la província de Barcelona”. Tot i això, ha apuntat que “la mesura ha beneficiat sobretot els habitatges unifamiliars i el repte és fer arribar també les renovables als edificis plurifamiliars. Per això, avui presentem propostes perquè aquestes bonificacions arribin al màxim de llars”.

Propostes per avançar en la transició energètica local

L’estudi presentat també inclou propostes, línies de treball de millora i recomanacions per continuar avançant en una transició energètica local que arribi a tota la població.

Entre aquestes hi ha homogeneïtzar i optimitzar les bonificacions fiscals per part dels ajuntaments, revisant l’ordenança fiscal de l’IBI i elaborant una guia de recomanacions. També es proposa modificar les ordenances fiscals per arribar a tota la ciutadania, estimulant amb més força les instal·lacions fotovoltaiques en habitatges plurifamiliars, així com deixar de bonificar els habitatges que no siguin residència habitual.

Finalment, es planteja continuar invertint en transició energètica des del món local, aplicant polítiques compensatòries, com la creació d’un fons climàtic municipal i altres línies de suport no vinculades a la fiscalitat, com ara subvencions, autoconsums compartits municipals oberts a la ciutadania i comunitats energètiques.

Amb tot, aquestes recomanacions tenen l’objectiu d’integrar la política de bonificacions dins d’una estratègia més àmplia de transició energètica local, per garantir un accés universal a l’electricitat verda, renovable, de proximitat i gairebé gratuïta a tota la població.

L’electrificació dels consums tèrmics d’equipaments municipals

Un altre dels documents destacats que s’han presentat en el marc de l’Assemblea de la Xarxa ha estat la ‘Guia d’electrificació dels consums tèrmics en equipaments municipals’, que té l’objectiu d’orientar els ens locals i aportar informació rellevant per planificar la descarbonització dels usos tèrmics de l’energia en edificis municipals mitjançant l’electrificació dels equips de climatització (calefacció i refrigeració) i producció d’aigua calenta sanitària.

Entre els avantatges que s’hi recullen hi ha la millora del confort tèrmic, l’adaptació al canvi climàtic, la millora de la qualitat de l’aire, l’emmagatzematge tèrmic, l’estalvi econòmic i la seguretat energètica. En aquest sentit, s’ha destacat que l’electrificació de consums tèrmics redueix quatre vegades l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH), i fins a cinquanta vegades a deu anys vista.

La jornada també ha comptat amb la ponència ‘Transició energètica, electrificació i descarbonització’, a càrrec de Joan Herrera, advocat especialista en energia i medi ambient, i amb una taula rodona sobre com abordar una transició energètica justa des de la fiscalitat local.

Per últim, s’ha aprovat la ‘Declaració del Prat de Llobregat per a la descarbonització i l’electrificació dels equipaments i serveis municipals’, que estableix “el compromís per avançar cap a un model energètic més net, just i sostenible”.

L’alcaldessa d’El Prat de Llobregat, Alba Bou, ha explicat que “aquest document ens marca deures als pobles i ciutats. El primer pas és saber quina és la despesa energètica dels nostres equipaments i en quin moment es produeix i, a partir d’aquí, caldrà elaborar plans d’acció per anar reduint i electrificant aquest consum”. Bou haafegit que “els equipaments públics i les institucions hem de ser la punta de llança d’aquesta transformació cap a un model energètic més resilient.”

Responsables i tècnics i municipals a l’Assemblea celebrada a El Prat de Llobregat. Foto: Pau de la Calle / MOMO

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat és una associació de més de 330 ens locals i el principal referent del món local a Catalunya en matèria de sostenibilitat, medi ambient i acció climàtica. Fundada l’any 1997, agrupa municipis de tot el territori i compta també amb les quatre diputacions catalanes com a membres, així com diversos observadors institucionals, entre els quals la Generalitat de Catalunya.

La secretaria tècnica de la Xarxa recau actualment en la Diputació de Barcelona, i la presidència l’exerceix el diputat d’Acció Climàtica, Marc Serra.

Al llarg dels anys s’ha consolidat com un espai de treball compartit entre càrrecs electes i personal tècnic municipal per compartir experiències, difondre bones pràctiques i avançar conjuntament cap a models de desenvolupament més sostenibles, situant l’acció climàtica al centre de les polítiques locals i promovent la implicació activa de la ciutadania.