El primer tractament immunocontraceptiu ha estat aplicat avui en un exemplar al municipi de Matadepera. Al llarg d’aquest any s’aplicarà el tractament d’immunocontracepció a un centenar d’exemplars de les àrees periurbanes del municipis promotors del projecte més properes al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de Sant Cugat del Vallès.
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i els alcaldes i responsables de medi ambient de la Diputació de Barcelona i dels municipis de Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Matadepera i Vacarisses han anunciat la posada en marxa de la fase d’estudi de camp del projecte pilot per al control de la fertilitat en senglars urbans i periurbans.
El projecte és el primer d’aquestes característiques que es fa en senglars urbans i periurbans i ha de permetre estudiar la viabilitat i contrastar l’efectivitat de l’aplicació d’una vacuna immunocontraceptiva en la població de senglars de vida lliure per inhibir la seva funció reproductora.
La vacuna que s’ha començat a administrar a Catalunya ja ha donat bons resultats amb cérvol als Estats Units d’Amèrica i en senglar en captivitat al Regne Unit.
El mecanisme d’acció de la vacuna és la creació d’anticossos enfront l’hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH), hormones que afavoreixen la funció reproductora en els mamífers. Tal com succeeix quan s’aplica una vacuna contra una malaltia, els animals rebran una dosi injectada (en aquest cas, via intramuscular) per a que, al cap d’uns dies, comencin a produir anticossos. La resposta immunitària per part dels individus es presenta variable, amb una durada d’entre 2 i 5 anys.
Mitjançant la determinació de les hormones relacionades amb la reproducció, l’observació dels teixits de les gònades i els títols d’anticossos es podrà determinar l’efectivitat de l’aplicació de la vacuna. Així, si les hormones disminueixen, els teixits reproductors es mostren inactius i els títols d’anticossos són elevats, s’evidenciarà una resposta positiva enfront la vacuna.
L’administració d’aquesta vacuna no representa cap risc en relació al consum de carn de senglar. La metodologia proposada és similar a la que s’està utilitzant a Austràlia i Nova Zelanda des de fa més d’una dècada en porc destinat al consum humà.
L’estudi científic del projecte està coordinat pel Grup de Recerca sobre Infertilitat (GRI-BCN) de la UAB, liderat per Manel López-Béjar, professor del Departament de Sanitat i Anatomia Animals. Hi participa també la investigadora Giovanna Massei, ecòloga del National Wildlife Management Centre, Animal and Plant Health Agency (APHA), coordinadora també de l’entitat nord-americana NWMC a Europa i responsable de gestionar a nivell mundial els conflictes entre els humans i els animals silvestres. Massei és referent internacional en la qüestió de la contracepció com a eina de maneig d’animals silvestres.
Les administracions que promouen el projecte van decidir impulsar-lo davant la preocupació de l’augment de la presència de senglars a les zones urbanes i periurbanes, àrees amb la categoria de zones de seguretat on no es pot caçar i on els animals troben refugi i aliment per a la seva subsistència. L’objectiu respon a la necessitat de posar fre al ritme de reproducció que està assolint el senglar en aquests indrets, per tal de disminuir el nombre d’incidències i millorar la convivència amb l’espècie.
El projecte pilot pot suposar una nova metodologia a tenir en compte i a afegir a les que ja s’utilitzen en la gestió del senglar, segons els seus promotors, que no pretenen la seva utilització com a mesura única ni el seu ús a gran escala
