La III Cimera Social de l’Aigua, que dóna continuitat a les dues anteriors cimeres socials per la Sequera, demana un canvi de model estructural

A les portes de l'emergència per sequera, que afectaria a 6 milions de persones dels 202 municipis que s'abasteixen de la conca Ter-Llobregat, una trentena d'organitzacions ecologistes i socials s'han reunit a la III Cimera Social de l'Aigua per abordar com fer front a la crítica situació hídrica que afecta Catalunya. Els col·lectius participants consideren que les mesures del govern català són insuficients per evitar la crisi actual i per encarar un futur d'escassetat.
[foto]
Les entitats participants a la cimera destaquen la falta de transparència amb les restriccions als grans consumidors d’aigua, el retard en l’aplicació de sancions, l’impacte negatiu de la reducció dels cabals circulants i la necessitat d’implementar la moratòria de noves activitats econòmiques. Després que el passat mes de maig es celebrés a Girona la primera Cimera Social per la Sequera i Amposta n’acollís una segona edició el setembre, aquesta tercera cimera social, celebrada aquest cap de setmana a Arbúcies, ha canviat el nom i passa a anomenar-se cimera per l’aigua i no per la sequera

Amb la imminent entrada en emergència per sequera, una trentena d’organitzacions ecologistes i socials d’arreu de Catalunya consideren que el Govern no pren les mesures necessàries per salvaguardar la poca aigua que queda,  assenyalen falta de valentia de Govern i Ajuntaments amb els grans consumidors mentre es redueix a més de la meitat els cabals mínims circulants dels rius, i demanen iniciar un debat públic de país per abordar la reducció de la demanda d’aigua i el canvi de model econòmic, atès que les sequeres seran cada cop més recurrents pels efectes del canvi climàtic

La trobada, que ha tingut lloc aquest dissabte 20 de gener a Arbúcies, ha aplegat 70 persones de 35 organitzacions socials, ecologistes, universitats i centres d’investigació, moviment veïnal i operadors públics, i  es produeix en el marc de la campanya “D’on no n’hi ha, no en raja” per abordar la reducció i remodelació de la demanda de l’aigua per tal de salvaguardar el futur hídric del país.

La campanya “D’on no n’hi ha, no en raja” alerta que no es pot continuar creixent en consum d’aigua com si fos un bé infinit que es pot produir o trasvasar en funció de les necessitats, assecant rius, aqüífers o degradant ecosistemes

Els col·lectius que integren la campanya denuncien que no es pot destinar la poca aigua que hi ha als macroprojectes urbanístics i turístics mentre no s’assegura l’aigua per a les persones i els rius, i alerten que no es pot continuar creixent en regadius i basar l’economia catalana en macrogranges i agroindústria mentre els petits agricultors i ramaders es queden al marge.


La campanya denuncia també que “la sequera que patim a Catalunya no només és a causa de la falta de pluges, sinó que és conseqüència d’una mala gestió de l’aigua que ve de lluny p
erquè les polítiques hídriques d’aquest país han prioritzat els interessos econòmics i lucratius per davant del bé comú” i que “massa sovint les decisions polítiques escapen de tota lògica científica” i recorda que “en un context de clima mediterrani les sequeres seran cada cop més recurrents i per tant seguir apostant per polítiques que fomenten grans consums d’aigua ens aboca a una fallida del sistema”
Les entitats que s’apleguen al voltant de la campanya ho fan perquè pensen que “el què cal és reduir el consum d’aigua i protegir-ne la poca que ens queda”

En aquest sentit, i després de les mesures anunciades recentment pel Govern per fer front a la sequera a Catalunya, la III Cimera Social de l’Aigua ha abordat els següents punts:

Mesures en emergència: denuncien opacitat, laxitud amb els grans consumidors d’aigua i greus impactes sobre els rius 

Durant les diferents fases del Pla Especial per Sequera (PES) s’estableixen diferents restriccions per als grans consumidors d’aigua. Aquests són activitats tals com l’agricultura, ramaderia i indústria amb un consum de més de 7.000 m³/any i amb concessió atorgada per l’Agència Catalana de l’Aigua. Denuncien que el Govern no publica les dades de consum dels grans consumidors ni cap dada que confirmi l’eficiència de les restriccions i l’estalvi aconseguit.

Els col·lectius celebren la moratòria a noves activitats econòmiques que facin un ús intensiu d’aigua, però consideren que arriba tard i és insuficient per estalviar aigua, ja que només s’aplicarà en fase d’emergència. Critiquen que el Govern posi els interessos econòmics de determinats sectors en detriment dels objectius de preservació dels rius i els ecosistemes. A més, veuen amb preocupació que la restricció addicional més severa sigui la reducció a més de la meitat dels cabals mínims circulants del Ter, Llobregat i Muga, mentre no s’endureixen les restriccions als grans consumidors.

Assenyalen la mala gestió com a causa principal 

La comunitat científica ha alertat durant anys sobre els canvis en el règim de precipitacions, l’augment de les sequeres i la disminució de la disponibilitat d’aigua. Així i tot, “els successius governs de la Generalitat han optat per continuar promovent un model econòmic basat en l’augment del turisme i l’exportació de carn i fruita, que asseca i contamina les masses d’aigua disponibles”.

Així mateix, apunten que “els Ajuntaments també tenen una gran responsabilitat per no exercir les seves competències en matèria d’aigua”, fent referència al problema de les fuites, pistes de gel, manca de control del consum domèstic i urbà i campanyes d’estalvi inexistents, entre d’altres. Recorden que 1 de cada 4 Ajuntaments encara no té a punt els Plans Municipals per Sequera, que són obligatoris per llei.

Mesures estructurals per reduir la demanda d’aigua i prevenir crisis com l’actual 

Els col·lectius són crítics amb la confiança excessiva que el Govern diposita en la dessalinització i regeneració, especialment si no s’acompanya d’una reducció del consum global d’aigua. “Genera una falsa sensació de disponibilitat, que eclipsa la necessitat de mesures estructurals que apostin per la reducció progressiva de la demanda d’aigua, començant pels sectors que més en consumeixen”, apunten.

Comenten que, abans de posar en marxa infraestructures costoses amb un alt consum elèctric, cal abordar la reducció de la demanda d’aigua i restaurar els aqüífers contaminats. Destaquen que, a causa de tenir la dessalinitzadora del Prat a màxim rendiment, la tarifa d’Aigües Ter-Llobregat ja s’ha incrementat un 30%. “Cal considerar que més de la meitat dels aqüífers de Catalunya estan contaminats principalment pels nitrats provinents de les macrogranges, restringint així la possibilitat d’utilitzar aquesta font d’aigua en temps de sequera”, denuncien.

Demanen un debat de país públic i participat que decideixi quin model econòmic volem en funció de l’aigua disponible. “Ara mateix queda palès que la prioritat és abastir d’aigua als interessos econòmics, però els col·lectius volem decidir també el futur del país”, alerten.

El juny de 2023, els col·lectius van entregar al president de la Generalitat, conseller d’Acció Climàtica i director de l’Agència Catalana de l’Aigua un document amb 43 propostes concretes per a fer front a la sequera i protegir l’aigua com a bé públic, bé comú i dret humà. 

Omplir el Siurana amb aigua de l’Ebre: un transvasament encobert al Camp de Tarragona

Aquesta setmana, el Govern anunciava el projecte per portar aigua de l’Ebre al Priorat fins l’embassament del Siurana. Actualment, des de l’embassament del Siurana surt el transvasament al pantà de Riudecanyes, on dona servei a l’abastament de Reus i el Camp de Tarragona. Denuncien que “aquest transvasament és el que seca la conca del Siurana i fa que no disposi d’aigua per als conreus propis del Priorat”. 

Fa dècades que es denuncia aquest espoli que ha condicionat el desenvolupament de la comarca. Es demana “la retirada immediata del transvasament del Siurana a Riudecanyes i posar en marxa la regeneració d’aigua de la depuradora de Reus”. En aquest sentit, el GEPEC ha iniciat accions legals per tal de retornar l’aigua del Siurana a la seva conca. Així mateix, la Plataforma en Defensa de l’Ebre considera que el projecte serviria per a “blindar i promocionar el transvasament actual cap a Reus, i suplir la mancança del Siurana amb aigua de l’Ebre”. També consideren un error greu situar els transvasaments a l’agenda política del Govern.

Tot i que el nom no fa la cosa, aquesta III Cimera Social de l’Aigua, que dóna continuat a les dues anteriors cimeres socials per la sequera, celebrades el maig del 2023 a Girona i el setembre del 2023 a Amposta, ha fet un gir en el seu nom i ha canviat la paraula Sequera per Aigua

Les organitzacions que actualment formen part de la campanya som: Aigua és Vida, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria Sense Fronteres, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Greenpeace Catalunya, el Grup de Defensa del Ter, Aigua és Vida Girona, l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC- EdC), Associació de Naturalistes de Girona, la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny, l’Associació per la Defensa i Estudi de la Natura (ADENC) i SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet,  entre d’altres.

Comparteix-me:

Nou disseny del portal monSOStenible. Estem treballant en el redisseny tant del format extern com de l’estructura interna i organitzativa del portal

Després de gairebé 14 anys de la presentació pública d’aquest portal, monSOStenible, i d’uns 15 anys de feina sense interrupció, estem treballant en el redisseny tant del portal com de...

BioCultura celebra fins aquest diumenge la 30a edició de la fira a Barcelona

El Palau Sant Jordi de Barcelona acull des d'aquest dijous i fins diumenge la 30a edició de la fira BioCultura, una gran mostra de productes ecològics i consum responsable. ....

Les pluges d’aquests darrers dies, molt ben rebudes arreu del territori, fan augmentar les escasses reserves que tenien els embassaments

Els embassaments de les conques internes respiren amb les pluges de l'última setmana, que han fet incrementar en 2 hm3 les reserves d'aigua en tan sols dos dies. D'aquesta manera,...