Si bé el 2020 va ser un any bo pels boscos a Catalunya, degut a les pluges abundants, les perspectives per al 2021 no són les mateixes i es preveu un any complicat per les masses forestals. La primavera i estiu molt secs a tot el territori, sobretot a l’extrem nord-est del litoral i prelitoral central, sumat a l’onada de calor molt forta de l’agost, està afectant greument els boscos. A hores d’ara, els efectes de la sequera ja són evidents a moltes zones, com l’Empordà, el Berguedà, el Bages, el Gironès i la Selva, entre altres. Aquest mes de setembre el CREAF arrenca la desena temporada del DEBOSCAT, la xarxa de seguiment de l’estat de salut dels boscos que promou el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, per valorar la magnitud dels efectes de la sequera al costat del cos d’Agents Rurals de la Generalitat. A la vegada, el centre de recerca fa una crida a la ciutadania perquè col·labori enviant fotografies de l’estat del bosc a l’aplicació AlertaForestal.  

“Algunes comarques ens han avisat que tenen afectacions grans, altres les estem visitant nosaltres mateixos i tot fa pensar que aquesta serà una campanya molt intensa en la que registrarem moltes hectàrees afectades”, apunta la Mireia Banqué, experta del CREAF en afectacions forestals per sequera. Algunes d’aquestes zones ja han patit decaïment durant l’estiu amb pèrdua de fulles, per exemple, però si a partir d’ara plou, les precipitacions podrien esmorteir una mica la situació o fins i tot evitar-la en altres llocs. 

Els experts del CREAF han comprovat que d’uns anys ençà a les zones on hi ha fortes anomalies de precipitació és on hi ha més probabilitat que apareguin símptomes del decaïment del bosc. Per això,  amb les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) creuen que aquest any la situació podria ser més greu al litoral i prelitoral central i nord i part de la Catalunya central.  

Jordi Vayreda, investigador del CREAF, alerta: “el canvi climàtic està donant lloc a fenòmens climàtics cada vegada més extrems (sequeres de llarga durada i més intenses, onades de calor…) la qual cosa fa preveure que les afectacions siguin cada vegada més greus i que afectin fins i tot els boscos més mediterranis i més ben adaptats a la sequera.” La zona mediterrània té espècies d’arbres acostumades a passar set a l’estiu i tenen mecanismes que els permeten resistir més o menys bé. Però les condicions de sequeres continuades i d’altes temperatures que ens està portant cada any el canvi climàtic representen unes exigències molt fortes als arbres. Com més altes són les temperatures, més aigua evaporen els arbres i cada cop fa més calor i plou de forma més irregular. 

Dades definitives, a l’octubre  
Ara, com cada mes de setembre des de fa 10 anys, el CREAF i els cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya es troben immersos en la nova campanya de camp per calcular la superfície exacta afectada per sequera i avaluar-ne el nivell de gravetat un cop passada l’època més seca. Es tracta del projecte DEBOSCAT, coordinat pel CREAF i impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, que se centra en registrar els episodis de decaïment als nostres boscos. “De l’1 al 30 de setembre, els Agents Rurals fan els mostrejos de camp i fins que no s’acabi la campanya no podrem saber en detall la gravetat de la situació”, explica la Mireia.

Els ulls dels boscos  

Amb aquest escenari en el qual les afectacions són visibles i fàcilment identificables, qualsevol persona amant dels boscos pot ajudar a saber on s’estan produint aquestes efectes participant en el projecte AlertaForestal, una plataforma de ciència ciutadana que analitza l’estat de salut dels boscos de Catalunya mitjançant observacions realitzades per la ciutadania. Participar-hi és tan senzill com enviar fotografies de paisatge de boscos afectats per sequera a través de la seva web-app o app mòbil gratuïta per a dispositius Android i iOS. Tant al web del projecte com a la pròpia app, es faciliten unes infografies que ajuden a valorar el grau d’afectació. Des del CREAF es fa una crida a la ciutadania per convertir-se en els ulls dels boscos. 

AlertaForestal accepta observacions de cinc tipus d’afectacions forestals: sequera, processionària, papallona del boix, ventada i nevada. Està coordinat pel CREAF i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). 

La història recent dels nostres boscos 

Des de 2012, el projecte DEBOSCAT registra els efectes de les sequeres als boscos de Catalunya. Durant aquests nou anys, n’hi ha dos que destaquen sobre la resta: el 2012 i el 2016. 

• El 2012 representa un rècord, amb unes 40.000 hectàrees amb boscos afectats per sequera a Catalunya. Un 66 % de l’afectació va correspondre a espècies de planifolis (com el roure i l’alzina) i un 34 %, espècies de coníferes (com el pi roig i el pi negre). En ser el primer any de dades, però, és difícil diferenciar quines afectacions són d’anys anteriors i quines són noves d’aquell any. 

• Els anys 2013, 2014 i 2015 van donar una treva, ja que es registra molt poca afectació nova. Visitant els llocs afectats al 2012 es veu que els planifolis tenen una recuperació destacable –majoritàriament perquè rebroten– mentre que les coníferes o bé aguanten l’embat o bé moren si pateixen danys severs. L’any 2015 es comencen a cicatritzar episodis i algunes zones es recuperen de forma total o parcial.  

• Al 2016 la sequera va ser severa, però no tan forta com la del 2012. Es registren 30.000 hectàrees amb afectació, sobretot degut a la manca de precipitació que es va donar. Quasi 2/3 dels episodis nous de decaïment forestal provocat per sequera es troben en àrees on va ploure menys del 30 % del que plou habitualment i quasi 1/4 dels episodis, en zones on va ploure entre un 30 i un 50 % del que és habitual. Per altra banda, també es detecta que unes 9.600 hectàrees afectades el 2016 ja havien estat afectades al 2012, de manera que en només quatre anys de diferència aquests boscos han rebut l’impacte de dues fortes sequeres. Aquest és un punt clau, ja que no és el mateix resistir una sequera puntual que haver-ne de resistir freqüentment. Així, la capacitat dels arbres per recuperar-se pot ser molt diferent segons la recurrència de les sequeres. 

• Al 2017 i 2018 es va produir una nova treva. Es registra poca superfície nova afectada però una quantitat semblant de superfície total. 

• Al 2019 es va donar un inici de la recuperació. Aquest any mostra un descens important de l’afectació tant en episodis nous com en superfície total. 

• El 2020 va ser un any de pluges excepcionals que van ajudar els boscos a recuperar-se. Després d’un hivern i primavera extraordinàriament plujosos, el 2020 va suposar la menor superfície registrada de la sèrie i tan sols quatre noves afectacions testimonials que representen 163 hectàrees noves de bosc afectades per sequera. Aquest any es donen per recuperades unes 10.400 hectàrees després de tres anys seguits de poca sequera.  

D’aquests nou anys de seguiment, els experts del DEBOSCAT han extret dues conclusions essencials. La primera és que els boscos acostumats a tenir aigua abundant pateixen molt més quan no en tenen que els boscos que ja creixen amb escassetat, i que les calorades fora del que és habitual també fan estralls. I la segona, és que les espècies de planifolis sempre són les que registren major quantitat de superfície afectada, però alhora són les que es recuperen millor. Les coníferes mostren habitualment menys superfície afectada però també una menor capacitat de recuperació.