[foto]

És curiós, però, de quina manera es veu representada l’alimentació ecològica a la Fira: bàsicament alternatives als productes làctics (llets vegetals com ara de soja, de civada, d’arròs, etc. i derivats d’aquestes en iogurts, batuts, nates per cuinar, etc.) i alternatives als productes carnis (hamburgueses, mandonguilles inclús embotits vegetals). Cert és que aquest tipus d’alimentació es viu com una forma de vida, de respecte pel que ens envolta i preocupació per la salut. Però cert és també que som Mediterranis i som portadors d’una alimentació demostrada científicament com una opció de salut; una alimentació on no només hi ha verdures i fruites, llegums, fruits secs, cereals, peix, ous, i és clar, oli d’oliva, sinó també làctics i carn. Sort, encara, dels 800 m2 del MARM on sota el lema «Agricultura Ecològica. Viu-la» s’hi poden trobar representades fins a 13 comunitats autònomes, entre elles Catalunya. Aquí hi podem trobar olis, mel, cereals, productes de flequer, formatges entre d’altres, produïts i elaborats de forma ecològica, així com informació sobre la producció ecològica, els seus beneficis i la seva importància. Així doncs, l’alimentació ecològica no hauria de limitar-se, ni els consumidors així se l’haurien d’imaginar, al món exclusivament vegetal. I tornant a Vegefruit, no resulta sinó del tot paradoxal entrar en el pavelló de l’alimentació ecològica i topar-te amb un estand que promociona síndries tot oferint-ne sucs (naturals, això sí) quan encara no n’és l’època.

Les etiquetes no agraden a ningú, i de moment, l’alimentació ecològica en porta una de grossa que cal eliminar i normalitzar. No és una alimentació per a viure d’una determinada manera, ni està pensada per a sectors concrets de la població. L’ecologia és cosa de tots. Però potser per això és dels pavellons que no només et permet fugir de la voràgine de productes, sinó també del xivarri i bullici de la Fira.