Els perjudicis del canvi climàtic a Nigèria
Oladosu té molt clar que els països del sud del planeta, i en concret els africans, “són els que menys han contribuït al canvi climàtic, però a l’hora són els més perjudicats pels molts problemes que això els comporta”.. En el cas de Nigèria és una crisi múltiple perquè “quan no tenim inundacions tenim sequera o augment de les temperatures i tot arriba de cop o un darrere altre, sense temps a recuperar-se i això provoca desastres, no només naturals, sinó també conflictes entre les comunitats”. I com a exemple posa el que es viu al Llac Txad que s’està dessecant i provoca enfrontaments entre agricultors que majoritàriament són cristians i
els ramaders majoritàriament musulmans “i que lluiten pels pocs recursos que tenen, unes lluites que les atribuïm a les diferències ètniques i religioses, però en realitat tenen a veure amb la crisi climàtica”.

Per Adenike “el control dels recursos és una amenaça clara a la nostra seguretat perquè hi ha grups armats que s’aprofiten de la vulnerabilitat dels joves que es queden sense recursos, sense poder anar a l’escola i no fan res de res; aquests grups armats els capten i s’apoderen del control dels recursos mitjançant la violència”. Tot això comporta inseguretat en el seu país “perquè vulneren el dret a la seguretat i a la pau”. A més segons l’activista nigeriana qui més pateix aquesta inseguretat i “ambient més degradat” són les dones. Per aquest motiu considera que cal fer una feina important i molt activa per l’eco-feminisme “apoderant a les dones a través de l’accés als recursos que no tenen perquè puguin recuperar aquella saviesa ancestral i la puguin posar en pràctica a l’agricultura”.

“ILeadClimate”
Adenike Oladosu és també darrere de la iniciativa “ILeadClimate” que té per objectiu impulsar l’activisme pel clima, la construcció de la pau en concret a la regió del Llac Txad, treballar per l’eco-feminisme i conscienciar i formar els joves. De fet, una de les accions que fan des d’aquest moviment és l’educació climàtica “Som pioners en aquest tipus d’educació, una disciplina que no s’ensenya a les escoles”

Una altra de les accions que duen a terme des de “ILeadClimate” és introduir el concepte de democràcia verda, un concepte “clau” per Oladosu perquè significa “incloure la veu del medi ambient en el debat públic”. “Hem de protegir els drets humans a través, i principalment, de protegir el medi ambient perquè només així, evitant el canvi climàtic, podrem lluitar contra l’escassedat alimentària i contra la violència que patim”, a molts països africans conclou Adenike Oladosu.

[foto]
Adenike és una de les veus femenines més potents en la lluita contra el canvi climàtic, juntament amb Greta Thunberg, Helena Gualinga o Vanesa Nakate
L’activista nigeriana va participar el dimecres 11 d’octubre, a Sant Boi de Llobregat, en un fòrum-col·loqui pels drets humans amb alumnes d’instituts
d’aquesta ciutat del Baix Llobregat. “Els he dit que ells poden ser agents del canvi i que per fer-ho no cal ser superherois. Tothom té talent per defensar els drets humans bé sigui des d’una disciplina artística o des de qualsevol professió” va explicar Adenike Oladosu a monSOStenible en finalitzar el col·loqui.

Als joves estudiants “els he explicat que a Àfrica el dret a l’educació no es respecta perquè les nenes han d’anar a buscar aigua caminant molts quilòmetres; amb 10-11 anys les casen perquè és una forma de supervivència per a les famílies”. Una realitat que per canviar-la “és necessària la solidaritat internacional perquè en un món globalitzat tots estem en aquest problema i, per tant, els he animat a lluitar per la justícia social”.

Jorge Weke, defensor dels drets indígines i de les terres ancestrals de Wallmapu, entre Xile i Argentina, ha visitat Catalunya en la mateixa gira que l’Adenike

El darrer dia de la gira de Tardor del projecte Ciutats defensores dels drets humans, dimecres 11 d’octubre, el defensor dels drets indígenes i de terres ancestrals Jorge Weke va visitar Sabadell. Weke és portaveu del Parlament Mapuche Koz Koz, organització que lluita per la recuperació de terres ancestrals i per la protecció dels entorns naturals de Wallmapu, nom de la terra maputxe dividida per les fronteres de Xile i Argentina. 

La xerrada de Weke va ser al centre educatiu Jaume Viladoms davant una trentena d’alumnes de 4rt d’ESO a qui va explicar la relació del poble maputxe amb la natura, l’impacte mediambiental i social de les hidroelèctriques a la zona, la lluita per les terres, la repressió de l’estat xilè…en definitiva, la històri i la lluita  del poble maputxe. 

Ciutats Defensores dels Drets humans és un projecte coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi amb la participació de 28 ajuntaments i 9 entitats i institucions catalanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global.